VIVALDI AL FONS

Vivaldi al fons. Un violí somica
pel temps fugaç. És arribat l’estiu.
La llum s’allarga, el dia s’amplifica.
Tot el món canta. I tota cuca viu.

Plural i singular, tan simple i rica,
la vida es vessa arreu i, renadiu,
el goig en cada branca fructifica,
en cada cor la joia troba niu.

La tarda cau, perdent-se en el dilema
del temps que fuig, mal que es voldria etern,
pescador i pesca en la mateixa trema.

Oh si, del Prete Rosso coetern,
durés per sempre més el meu poema,
primavera i estiu, tardor i hivern!



JE-M

ÉS PRIMAVERA ENLLÀ DE L’OCRE CÀLID

Make a SlideShow at MyWackoSpace.com

Make a SlideShow at MyWackoSpace.com

ÉS PRIMAVERA ENLLÀ DE L’OCRE CÀLID

És primavera enllà de l’ocre càlid
que camino sorrals d’un paradís
besat per l’ona gràcil i el fresc hàlit
d’un ventall ventallant amor i encís.

No fóra prou cortès, com joc invàlid,
l’instint que fuig potser del blanc o el gris,
ambre enriquint l'almesc amb el toc vàlid
d’un vell perfum intens i trencadís.

Amb veïnatge i llatineig de merles,
i amb cançons i parlars d’aquí i d’arreu,
mercadejo les sedes i les perles

dels meus poemes a meitat de preu
i m’endinso en el quadre per esberles
de somnis i camins fressats a peu.




JE-M

NO EM PLAU AQUEST PAÍS

No em plau aquest país de plor i de plany,
de seny covard que els somnis emmanilla,
de rauxa a voltes convertida en bany
de sang i foc, de trista camarilla

de polítics avars del míser guany
d’avara povertà que ens encotilla
i ens empobreix del tot malgrat l’afany
dels brindis fets amb cava o amb montilla.

Més em plauria veure’l a cavall
d’un somni ardit alçat amb la senyera
de llibertat que canta Maragall.

Un poble que tornés a ser el que era
temps era temps, i fos per temps mirall
d’una nova i eterna primavera.





JE-M

SANT JORDI DE MONTSERRAT GUDIOL

SANT JORDI DE MONTSERRAT GUDIOL



Visc en el roig sense confins, encès
com la sang de mil venes o mil penes,
com la sang de banderes sota el pes
de tants segles fermats sota cadenes.

Visc en el roig de tant d’amor, del bes
de mil llavis encesos on alenes
enrojolant les galtes, oh amor pres
per l’encís, gràcil sempre, d’unes trenes!

Visc en el roig misteriós que estoja
tant d’art i ofici apresos a redol
del roig caliu que a la fillada engoja.

Visc, llaurador vestit de lluna i sol,
conreant amb amor la terra roja
en la tela fidel de Gudiol.


JE-M

MIL CARES

GINESTA

GINESTA


Claror de ginesta
de la tarda enllà,
oh l’olor de festa
d’un Corpus llunyà!

Mal que, amb l’hora, presta
la claror se’n va,
l’olor que me’n resta,
qui me la prendrà?




JE-M