NAIXÓ

I

Amor, penetra’m,
travessa’m l’espinada
i fes que vibrin
en el meu si les cordes
del més bell dels poemes!

Jordi Enjuanes-Mas

NAIXÓ

II

Nounat em sento
i és un regal el viure
i és com un xiscle
la llum que els ulls em crema
i em canta a les entranyes.

Jordi Enjuanes-Mas

NAIXÓ

III

Res no voldria
sinó el que tinc i abasto
amb les mans balbes,
el que amb veu tremolosa
recito en els meus versos.

Jordi Enjuanes-Mas

NAIXÓ

IV


Ja res no compta
si no és el pur misteri
de sentir batre
encara el cor, oh joia
tan calma i tan quieta!

Jordi Enjuanes-Mas

ESTIMO AQUEST VELL ARBRE

ESTIMO AQUEST VELL ARBRE



Dalt de tot de la muntanya,
sol, hi ha un pi de vell brancam,
dalt de tot de la muntanya,
vencedor d’aquell rocam.
I menysprea vents i anyades:
morirà només d’un llamp.

Josep Carner


Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.

Miquel Costa i Llobera




Estimo aquest vell arbre, que ran de cingle arrela
damunt la mar que canta o bramula als seus peus
mentre, cansats ja, els braços, com suplicant, encela
fragants de les aromes dels seus més verds arreus.

Ell mai de mai no es cansa del que el seu cor anhela:
seguir ben ert la lluita de servar-se dempeus,
gelós del vol d’una àguila o el vagar d’una vela
o del vaivé de l’ona nascuda en llunyes deus.

De jorn, viu ple de joia el cant de l’ocellada
o el crit de la tempesta que el fa més fort i ardit
o el murmureig del mar que és música callada

que dringa en l’estelada bon punt que ve la nit
i un bategar d’ocells revifa la brancada
i ell sent que encara fibla l’amor dins del seu pit...


Jordi Enjuanes-Mas

Pintura: Hermen Anglada-Casamada, El Pi de Formentor

SARDANA PER LA PAU

SARDANA PER LA PAU



Trencàvem sang als murs del gran silenci,
no crispades les mans, abandonades
al ritus de refer de nou l'anella,
i braç a braç, en un creixent murmuri,
enceníem l'amor com una pira,
vells segadors dallant l'infecund odi
dels déus covards, en enardida lluita
d'anorrear l'horror dels holocaustos
i partir els pans amargs de cada boca
en mil bocins maurats amb or de besos.

I eixamplàvem espais, mística anella
en la més bella dansa, i el silenci,
ja pas a pas esdevingut murmuri
que ens lligava les mans per trencar l'odi,
ja crit, ja clam rompent, abandonades,
les armes de la guerra, en noble lluita,
girant en l'eix d'amor la mel dels besos
al cor de la buidada nina, pira
fogallejant inútils holocaustos,
amb rebrolls d'olivera a cada boca.


Jordi Enjuanes-Mas

1991


Dibuix de Josep Maria Sert: La Sardana 1927

art i lletres

artilletres


A l’amic Jacint Torrents



Em plauria, Jacint, pels clars rodals
de Castellar, en l’amable companyia
del teu bon saber i fer i amb amicals
col·loquis, passejar en bella harmonia.

I, com tornant a temps medievals,
engonellats de pura poesia,
i amb un vell llibre d’hores a l’encalç
de l’or de la bellesa en caure el dia,

sentir com ens saluda Sant Llorenç
amb l’encant agradívol del psaltiri,
i unir-nos al batec joiós i immens

que entona el més venust càntic empiri
com un sol cor en un novell començ
de tot allò que aleni i que respiri!


Jordi Enjuanes-Mas

PERFECTA VISIÓ

PERFECTA VISIÓ



«S'io ti fiammeggio nel caldo d'amore
di là dal modo che 'n terra si vede,
sì che del viso tuo vinco il valore,

non ti maravigliar; ché ciò procede
da perfetto veder, che, come apprende,
così nel bene appreso move il piede.

Dante, Divina Comèdia, Paradís, cant 5è



A Piedad, la meva Beatriu



Ella m’estima i amb braç ben segur
em mena dreturera seny i passa;
i el seu càlid amor a veure em duu
perfectament allò que, amb vista escassa,

ben poc s’avista amb aquell sol que lluu
confusament i ens mostra la carcassa
més externa de tot el que a ull nu
veure podem com s’esvaeix i passa.

Però amb la flama del seu foc hom veu
perfectament. Talment una alimara
que encén la nit i em guia enmig del freu,

el seu flameig d’amor fidel m’empara
i amb encert i benfer mena el meu peu
i fa la nit més transparent i clara.


Jordi Enjuanes-Mas

Il·lustració: Dalí, Divina Comèdia

EL PONT DE L’AFRAU

EL PONT DE L’AFRAU




Lluitaré

perquè m’abelleix lluitar

i caminar
amb peu segur
sobre el meu Pont de l’Afrau
com fèiem
encara infants
només mirant cel enlaire

i seguir
la sendera marcada
ulls clucs
fiat de la mà
de qui em mesura la passa

i avançar
bandera alçada
amb els colors de l'arc iris
després que la maltempsada
se’n vagi i torni a lluir
el sol que es lleva allà al fons
del fons de la meva entranya

lluitaré

i venceré!

perquè en tinc la força i canta
dins el meu si amb nova veu
el meu jo que és qui m’aguanta.



Jordi Enjuanes-Mas



Fotos del Pont de l’Afrau al Solsonès

UN RESQUITX DE MÚSICA

UN RESQUITX DE MÚSICA

A Ricard Gimeno



Músic amic, tu que tens la clau de tanta bellesa:
amb un xic de sentiment que saps vessar en la tonada,
i un pic de malenconia i un bon polsim de tendresa
i un poc de caliu ardent que encén una nova albada!

Cada cant que escrius és ple de perfecció i destresa
musicant el dolç encant de les veus de la mainada,
fent que l’escola, cantant, sigui com bandera estesa
que, omplint el món amb l’encís de la més bella cantada,

redoni als homes més pau, i als infants d’aquesta terra
els ajudi a ser com cal: minyons amb sang a les venes,
i amb un alè dins el pit que, fet música, desterra

tant de dolor i tant de plany, tants de dols i tantes penes
tanta fam i tanta set, tant d’enyor i tanta guerra;
minyons que adollin amb cants la Pau vessada a mans plenes .

Jordi Enjuanes-Mas


Il·lustració: Llibre de cançons d'Apel·les Mestres

REMEI

REMEI



Sòlid alçaprem
que té en ella base,
fa i desfà a la casa
i és qui en mena el rem.

Dolça com poncem,
seny i amor transvasa
i, a la llar, és brasa
on ens escalfem.

D’anys i panys de vida
ella en sap la llei
i, el cor fet a mida

d’amor i servei,
a tots ens avida
amb segur remei.

Jordi Enjuanes-Mas

A MERCÈ

A MERCÈ

A Mercè Solà

Vivint a mercè,
la joia m’és dada:
l’amor i el voler
a taula parada.

I un caliu de fe
—música callada—
aura que al meu ble
redóna alenada.

Defora muralla
camino sens risc:
com suau plovisc

que el goig esparpalla
amor m’embolcalla
i a sa mercè visc.



Jordi Enjuanes-Mas



Pintura de Montserrat Gudiol