RIME SPARSE

A LA FEE ROXANE

2010-03-17T09:33:00.006+01:00

Elle est vide toute chose
Dès que tu es partie.
Tout est vide sans toi,
Sans belles féeries
De ton art sans pareil,
De ta joie pleine de vie.
Il reste ton amour.
Que Dieu t'en remercie!

Jordi Enjuanes-Mas

RETORN A SERRATEIX

2009-03-05T20:05:00.003+01:00

RETORN A SERRATEIX

Mal que perduts ja creia bous i esquelles,
joiós revius, reviscolat esqueix,
cos meu que, tot refent-te, el meu cor pelles
i endins del pit amb tu el delit reneix.

Oh goig adelerat que em renovelles
quan des del finestral de Serrateix
contemplo les altives meravelles
del Pirineu que allà als meus ulls s’acreix!

D’amagatotis de l’abat, les velles
pedres del monestir, vetllant des d’un relleix
el vell camí del sol i les estrelles,

m’endinsen al terrer ferm com un teix.
I, a cal Fuster, les olles i escudelles
m’acullen redonant-me força i bleix!

Jordi Enjuanes-Mas

RUTA DE LA SEDA

2009-02-18T20:10:00.007+01:00

RUTA DE LA SEDA

En un país de til·la i camamil·la
i mil herbetes on posar la fe
per a una vida sana i més tranquil·la,
ara de cop he descobert el te.

I la meva fermança ara vacil·la
—i no sé encara massa bé el perquè—
quan flairosa la màquina m’estil·la,
exquisida, una tassa de cafè.

Perquè amb el te ja cap indret se’m veda:
per caravanserralls de mil camins
i romàntics mercats on la moneda

circula compartint els tes més fins
me’n vaig, seguint la ruta de la seda,
als més remots països i confins.

Jordi Enjuanes-Mas

Cant Espiritual

2009-02-17T20:42:00.002+01:00

Si te'l vols baixar i veure'l amb música, clica aquí:

Cant Espiritual

View more presentations from Jordi Enjuanes-mas. (tags: poetry)

SOBRE EL TEU PIT OBLIDO TOT CONSIR

2009-02-09T20:04:00.004+01:00

SOBRE EL TEU PIT OBLIDO TOT CONSIR

Dejando mi cuidado.
Juan de Yepes

Sobre el teu pit oblido tot consir
i esdevé etern el temps fugaç que juga
tant a favor que em dóna un nou respir
revifant l’esperança benastruga.

Tot es capgira i, acceptant el gir,
m’escalfa el teu amor quan, fredeluga,
la tarda estripa el cel i el meu respir
s’omple de llum fent lluny tota marfuga.

Lluny són les caminades i els camins,
les marrades seguint tantes dreceres,
la incertesa encerclada en mil confins.

Finides són, tardanes, les esperes:
el teu amor, peixent-me cor endins,
fa que els meus somnis siguin tots de veres.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura d'Egon Eschiele, Abraçada.

PLOR

2009-02-07T20:31:00.002+01:00

PLOR

A voltes ploro. I ploro d’amagat.
De por, potser. O a voltes d’impotència.
O en altres hores en un pur esclat
del goig que transcendeix tota ciència.

A voltes, en la lluita i el combat,
cada llàgrima és llum i transparència
que sobreïx del cor i de l’embat
de l’univers en plena eflorescència.

A voltes ploro. I beneeixo el plor
que el cor m’esponja mal si dol i plora,
i em fa sentir més home i ser més bo.

Cada llàgrima em fa sentir devora
dels que, mal no saber-les com un do,
són com jo benaurats ben abans d’hora.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura: Botero, Dona plorant

RECORDS

2009-02-05T19:32:00.007+01:00

RECORDS

Donde habite el olvido,

En los vastos jardines sin aurora.
Luís Cernuda

Donde habite el olvido,

allí estará mi tumba.
G. A. Bécquer, Rima LXVI

Que no m’oblidi mai del paradís de la infantesa,
del paradís perdut que serva en mi el record:
no hi ha pitjor destí que viure en l’orfenesa
de somnis i records, i no hi ha millor sort

que mantenir ben viva i clara la certesa
que allò que el record salva és l’únic ver tresor
que posseïm; la resta és buit i és incertesa
barca perduda lluny, enllà d’enllà del port.

Que no m’oblidi mai del que el meu pit estima
de tot allò que un jorn amb el cor he estimat,
que quan arribi un jorn a la més alta cima

i m’envoli a l’endalt, m’endugui d’un braçat
el paradís dels somnis i aquí, posats en rima,
per mi testimoniïn tota l’eternitat!

Jordi Enjuanes-Mas

Il·lustració: Mar Chagall, Adam i Eva expulsats del Paradís

Cant a Piedad

2009-02-05T14:15:00.003+01:00

Pots baixar-te la presentació des d'aquest enllaç:

Cant A Piedad

View more presentations from Jordi Enjuanes-mas. (tags: paintings poetry)

Y DEJÉME

2009-02-04T20:24:00.002+01:00

Y DEJÉME

Cesó todo y dejéme
Sant Joan de la Creu

Fugint de mi,
seguint ermassos,
las del camí,
las dels meus passos,

m’abandoní,
els membres lassos,
en el coixí
bla dels teus braços.

L’enllà ja lluny,
l’ara aquí em lliga,

i tost s’esmuny
tota fatiga:

l’amor que ens juny
joiós m’abriga.

Jordi Enjuanes-Mas

Il·lustració: Tercer dia

ROSASSES

2009-02-03T20:48:00.015+01:00

ROSASSES

Oh meravella, la claror: combat
i joc, geometria,
matemàtica pura en pur esclat
de la bellesa de la llum del dia!

Oh com encara embadalit
contemplo, a Chartres, el misteri
que, travessant parets, vers l’infinit
acolorit i eteri
em xucla els ulls i em fibla l’esperit!

Oh bell miracle de la Candelera,
a Palma, el joc de llum immensament precís,
conjunció feliç
que és i serà per sempre tal com era
aquella llum primera
del primer jorn, i encís
de l’home descobrint el paradís!

Oh la claror que amara,
immensa, l’univers sense confins
i enjoia el nostre viure endefora i endins
si al fons del cor encara
guardem intacte el brill
i, rosassa infinita, ens traspua en l’espill
dels ulls i de la cara.

Jordi Enjuanes-Mas

Foto:
Darrera de la Façana de Ponent, la Seu, Palma
Cada dia 2 de febrer (festa de la Mare de Déu del Candeler, la Candelera) i 11 de novembre es produeix un miracle geomètric a la Seu de Palma.
A les 9:00 del matí de dia 2/2 i a les 8:30 del matí de dia 11/11, una de les majors rosasses de les catedrals gòtiques del món (11.5 metres de diàmetre), es projecta sobre el Portal Major, de manera que durant uns breus segons es posiciona davall la rosassa del Portal Major, formant una doble rosassa.
Fins aquí, la proesa és considerable, però el més espectacular és observar el punt blanc del centre de la projecció. D’on prové? Sembla que no pot venir de la rosassa major, perquè, com es pot observar, al centre no hi ha cap vidre blanc circular (de fet, està formada per triangles equilàters, i al centre hi ha els vèrtexos de sis d’ells):

Una manera seria que provingués d’una altra rosassa, la Reina dels Àngels, oberta pel magnífic arquitecte (i per molts també geòmetra) Antoni Gaudí, a la seva restauració i decoració de començaments del segle XX. En aquesta rosassa utilitza una tècnica innovadora: utilitza tres vidres diferents per donar els colors (tricromia) i un altre per matisar els colors.

Però segur? Observem de més aprop la rosassa gran:

Sí! Té un petit punt blanc! Està foradada! Fet a posta? Segons sé la rossassa es va haver de reconstruir després de la Guerra Civil. Potser pensaren en aquest punt?

Pareix que així queda resolt un petit problema. A més, la projecció d’aquest punt central no és exactament al centre.
Sigui com sigui, un espectacle indescriptible, que es vé produint des del segle XVII.
Si voleu saber més, podeu llegir aquest article de La Secta de la Candelera, interessantíssim.

Article de la SOCIETAT BALEAR DE MATEMÀTIQUES

LA CANDELERA

2009-02-02T18:43:00.004+01:00

LA CANDELERA

La Candelera plora i riu:
el fred és fora o lluny l’estiu?
La Candelera riu i plora:
el fred és viu o l’hivern fora?

O bé serà tot a l’ensems
i acabi boig l’home del temps?

Jordi Enjuanes-Mas

Ninot de Pilarin Bayès

MARTINA

2009-01-30T20:28:00.004+01:00

MARTINA

a Martina Vaquer i Arumí
en el dia del seu sant.

Al teu bressol
ets poesia,
talment el sol
que enjoia el dia.

I al teu redol
l’amor congria
el gira-sol
de l’alegria.

Un pur encís
se t’endevina
en el somrís

i els ulls de nina!
Oh el vers feliç
que ets tu, Martina!

Jordi Enjuanes-Mas

Il·lustració: Jaume Rovira. Disseny Pol Rovira

CESÓ TODO

2009-01-30T12:42:00.007+01:00

CESÓ TODO

Quedéme y olvidéme,

el rostro recliné sobre el amado,

cesó todo, y dejéme,

dejando mi cuidado

entre las azucenas olvidado.

Sant Joan de la Creu

Tot emmudeix, tot es silenci
ple de la joia que tu em dons
com si de nou tot recomenci
en el meu cor i al fons del fons

del pou on neix nova la vida.
I em sento nu en un paradís
on a l’amor tot em convida
i on res no és frèvol ni estantís.

En el silenci m’endevines
i jo endevino, eixint de mi
com m’arrabasses i em fascines
amb la dolcesa del teu si.

I, cessant tot, sense cap nosa
en tu el meu cor tranquil reposa.

Jordi Enjuanes-Mas

Il·lustració: El primer dia

CANT ESPIRITUAL

2009-01-26T17:58:00.012+01:00

CANT ESPIRITUAL

Del fons del cor vaig encercant-te,
oh el sense rostre i sense nom,
amor que el cel i l’estelada aguanta
i ets el meu què i el meu perquè i el com,
aigua que al cor em brolla i que de nou m’infanta.

Tot en mi et crida i tot t’anhela,
sóc pur enyor i desig pur,
oh inconegut a qui l’aspra nit cela,
rostre introbable enllà d’un camí obscur
que a voltes no la joia, sinó el dolor ens revela!

Si ets llum, per què em cega la fosca
quan el desig de tu em consum?
I si ets vida, per què la mort enfosca

el deler per la vida i per la llum,
i espera el seu moment celada en l’entrefosca?

Tot el meu ser de tu és fretura:
ah si et dolguessis del meu plor
i allunyessis de mi tota paüra!
Oh si en la nit, amorosint el so,
la teva veu guarís dins meu tota malura!

Oh si de cop la nit trencant-se,
naixessis, sol a l’horitzó,
i tot, de nou, em mi fos alegrança
i el meu pit reflorís amb la naixó
del teu amor que mai d’estimar-me no es cansa!

Tot i que et cerco, et sé dolç hoste
i ets el meu jo i jo el teu tu
i el meu viure en el teu sento que brosta
i el teu amor amb un braçat em duu
a la claror del jorn lluny d’on el sol va a posta.

Essent per mi força i defensa,
que el teu amor em sigui aval
que em faci ardit davant tota dolença
i, alliberant-me de tot mal,
allunyi de mi el jorn d’una major naixença.

Sobre el teu si ple de dolcesa
deixa’m que dormi reclinat,
que el teu amor m’abrigui en la nuesa
i la joia il·lumini el meu combat
al fons del fons del cor com una llàntia encesa.

Jordi Enjuanes-Mas

Il·lustració: William Blake, Unió de cos i ànima

EL METGE

2009-01-19T20:27:00.007+01:00

EL METGE

Malalte fo l’amic per amar, e entra’l veer un metge qui muntiplicà ses llangors e sos pensaments; e sanat fo l’amic en aquella hora.

Ramon Llull, Llibre d’amic e amat

Al Dr. Ferran Losa Gaspà

Ja no amb llangors i pensaments,
per guarir el càncer que m’assetja
amb un somriure em cura el metge
i és el millor dels tractaments.

Quan ve que em mira i que es remira
els meus papers amb ull expert
i en el seu rostre tost s’albira
franc i diàfan i despert,

sol que despunta, un bell somriure,
ah com rebrolla l’aiguaneix
fecund i fèrtil d’un nou viure
que al fons del cor joiós em neix!

I dic a tots i ho dic tothora
que sanat fui en aquella hora.

Jordi Enjuanes-Mas

Il·lustració: estàtua del déu Escolapi d’Empúries

FRATERNÀLIA

2009-01-19T17:54:00.007+01:00

FRATERNÀLIA

A la meva germana

És hora que desem ja, germaneta,
les nines i firetes. Que llunyà
l’encant de la infantesa, i que afaneta
el temps que allò que ens pren no ho deixa anar!

Ah, aquell estiu viscut a la Llitera
com un oasi que conservo al cor,
damunt del trill el giravolt de l’era
que torna i em retorna en el record!

Llefuc i escanyolit, tímid com era,
tu em duies de la mà, germana gran,
vers la vida manyaga i juganera.

Al vell altell del somni anem guardant
enyors, fets cendres i fermats enrere,
d’un món i un temps que no retornaran.

Jordi Enjuanes-Mas

LA SAL

2009-01-18T10:40:00.009+01:00

LA SAL

Vàrem comprar sal MALSON
que algú ens havia recomanat.
Una sal especial,
fabricada molt especialment.

Amb forma de cristalls
molt semblants als de la nitro,
quan la poses a l’amanida
esclata fent un

dins de la boca.
Hem intentat provar-la

en un plat d'escarola.
Però al final no hem gosat.

Potser sí que sigui agradable.
Però qui ens assegura
que no pugui causar
un dany irreparable
a la dentadura?

Jordi Enjuanes-Mas

REPTE

2009-01-16T21:48:00.005+01:00

REPTE

Tot es desfà —i mai no és hora
d’endevinar què som ni què serem.
Sols el passat és cert, però el prenem
tan fort entre les mans que, emmusteït s’esflora.

Queda el record —com un ocell que es posa,
únic vivent d’un món colgat de neu,
damunt d’un branquilló— i el seu pas breu
revifa sentiments que el cor ja obrir no gosa.

Tot es desfà i ens cal pagar-ne el preu.
A escac i mat reptat davant la taula,
em cal jugar-m’ho tot a la paraula
per salvar del naufragi cor i veu.

Jordi Enjuanes-Mas

MÚSICA DE VIATGE

2009-01-15T20:39:00.006+01:00

MÚSICA DE VIATGE

ADAGIO

Si en tu reclino
el rostre res no frisa,
ans tot s’advera
càntic nat del silenci,
joia callada i mansa.

VIVACE

Ah, donaria
tota la joia avara
que el cor anhela
per la pau dels teus braços
i el bleix del teu silenci!

ADAGIO MA NON TANTO

Camino a cegues
pels laberints del somni
balb, papallona
encegada que es llença
vers el foc que l’encega.

ALLA BREVE

Oh foc, arbora’m!
Oh vida, cal que et cremi
per la bellesa
esclatant de la flama,
instant fugaç de joia!

ANDANTE

Foll que et pots creure
mentida la sendera
fugint la posta
quan tots els ocells xisclen
el més pur dels seus càntics!

PRESTO

No sé com dir-te
el que no dic i sento,
arpa eòlica
màgicament moguda
per l’amor que en tu alena.

GRAVE

Oh la bellesa
dels teus ulls que ara miren
per la finestra
la mar fugaç que passa
i el temps que no retorna!

LARGO

Em cal encara
que el doll de poesia
que al cor em brolla,
pur i clar afaiçoni
el meu cant a la vida.

ALLEGRO ASSAI

Sé com de sempre
t’he estimat i t’estimo.
No cal que et digui,
amor, que ets tu la força
que em dóna alè de viure.

Jordi Enjuanes-Mas

LA MAR

2009-01-14T20:30:00.002+01:00

LA MAR

En una platja que s’obre gairebé a mar oberta, allà a l’Estret que separa dues mars i dos mons, vaig viure per uns instants la dura experiència de sentir que la mar m’arrabassava i se m’enduia endins. Esmaperdut i sense forces i sense saber com, vaig arribar a la platja. A voltes encara ho revisc com un malson.

Balbuç i estrany, sense guiatge
bracejo las en lluny ribatge
on l’esperança m’ha desert
i on ja l’esforç és un miratge
que al lluny es perd.

Tot és silenci que m’afona
i se m’enduu al grat de l’ona
vers la foscor de mil miralls
on ja cap llum mai no esperona
foscos coralls.

Desert el somni, tot deserta
i ja cap mot la mar desperta
per revifar el silenci avar,
oh foll voler, oh força inerta,
oh folla mar!

Ja res no em mou, ni res no alena,
ni res m’és goig ni res m’és pena
ni res al cor ja no em commou.
Fendint la mar tota cadena,
ja res no em nou.

Oh fonda nit que delejava
allà on el somni em somiava
i on el meu cor foneja endut
d’aquesta mar que a l’ona em trava
esmaperdut!

Jordi Enjuanes-Mas

CONFIDÈNCIES

2009-01-10T13:41:00.006+01:00

CONFIDÈNCIES

Quin goig, amor, ara que a fora plou
i a casa és com un niu i som devora
l’un de l’altre, llunyà tot enrenou,
i tot desassossec fermat defora!

El teu amor m’escalfa com el brou
que amatent em prepares tan a l’hora
quan un calfred tot el meu cos somou,
i em fa costat si res de res m’acora.

Quin gust sentir-nos tots dos junts a pler
dévidant et filant* en harmonia
tot escoltant Rameau prenent un te

tan bo que més d’un rei l’envejaria,
xerrotejant dessobre no sé què
que, mal que ho recordés, no us ho diria!

Jordi Enjuanes-Mas

* debanant i filant, del cèlebre sonet de Ronsard

LLUNA DE PAU

2009-01-08T20:35:00.017+01:00

LLUNA DE PAU

Lluna de pau, fes peu a casa nostra,
no ens abandonis mai.

Maria del Mar Bonet

Ja fins escriure em fa vergonya
davant la mort dels innocents.
M’hauré tornat potser mesell
com si la mort no tingués rostre,

com si no fos la meva pell
sobre la qual la sang xarbota,
com si l’infant que ara sanglota
o que jeu mort no fos res meu?

Ah! Diguem no, que ens cal dir no
i ens cal cridar amb tota la força
unint les mans contra la por

contra la mort que se’ns imposa!
I que la lluna brilli al fons

de cada cor que pau implora.

Jordi Enjuanes-Mas

VULL ESCRIURE ARA AMB TINTES

2009-01-03T22:56:00.007+01:00

VULL ESCRIURE ARA AMB TINTES

Vull escriure ara amb tintes de totes les albades:
amb roigs eixits del centre allà on les fondalades
recremades inertes com petges d’un sorral

desvetllen les dormides, indestriables forces;

amb ocres incansables, allà on neixen les hores,
on el silenci esborra l’esclat del jorn naixent;

amb groc intens i dúctil allà on la lluita enceta
constant el dia a dia del meu combat fidel;

amb verd suau i tendre com l’aura que respiro,
com l’alè immens que amara, recalant cor endins
tots els topants i somnis que habito i que m’habiten,
l’infinit insondable on m’afono i on visc;

i estendre a la paleta tots els blaus oceànics,
els de la nit de l’aigua mudant-se a l’horitzó
mar enllà tot fonent-se amb l’atzur que ara es lleva
en un cel de bona hora, oh llum que en mi s’encela
ressonant com un càntic tot nou que em bull a dins
i va creixent amb l’alba, amb gleves de sang nova,
amb correnties fràgils, fontanes i deus pures
que em dicten les paraules i els sons del meu sentir;

i amb blauet vull escriure, assegut a la porta
del meu poema, encara l’enyor d’altres poemes,
d’allò que el temps voldria arrabassar del cor,
d’aquell pòsit que deixa al seu pas de la bellesa
i que ressona dins de cada mot d’un càntic;

i amb un esclat de blanc impol·lut, zenital,
omplint-me a dolls l’entranya, tan pur en la nuesa
de cada mot, de cada un dels versos que em dicti,
ja negre sobre blanc, la llum queem canta al cor.

Vull escriure amb les tintes de totes les albades.

Or i lila, la tarda, pressento llunya encara...

Jordi Enjuanes-Mas

BON NINOU!

2009-01-01T11:10:00.007+01:00

BON NINOU!

No comptaré ara els anys,
sinó els dies i els mesos.

Renascut, alçaré,
com els infants, els dits
si em pregunteu: un, dos,

tres, quatre, cinc…

...............Ben tost tindré
un calendari nou
on marcaré amb colors
les joies que m’esperen.

Jordi Enjuanes-Mas

Gravat de Montserrat Josa: Al·legoria a la Mediterrània

OLVIDÉME

2008-12-31T12:24:00.008+01:00

OLVIDÉME

Quedéme y olvidéme
Sant Joan de la Creu

a Piedad

Es va allunyant la fosca nit
i ja un nou viure en mi s’advera:
l’hivern de cop és primavera
i la tardor es fon en l’oblit.

Tot el que és vell resta ja enrere
i un càntic nou neix del meu pit,
amor tan meu, tan infinit,
que tot ho creu i tot ho espera.

Com un infant que rep el deix
que l’afaiçona, de la mare
que manyagosa i tendra el peix,

tu ets per a mi recer i empara
i, bleixant sols amb el teu bleix,
tot el meu ser de goig s’amara.

Jordi Enjuanes-Mas

Gravat de Montserrat Josa, Observant

FRATERNÀLIA

2008-12-27T18:16:00.005+01:00

FRATERNÀLIA

al meu germà

Oh germanet bo com el pa,
el més petit, rei de la casa!
Els anys no són passats en va
i ens cal servar viva la brasa

d’allò que som, i revifar
tot el que el temps fugaç arrasa.
Tu no saps pas quin goig em fa
el teu caliu que, atent, m’abrasa!

Mal que ferit d’un negre dol,
al mal temps poses bona cara
i fas que brilli amb joia el sol.

Per als teus fills, el millor pare;
i, a tots els qui et som a redol,
el goig del teu bon cor amara.

Jordi Enjuanes-Mas

Il·lustracions: Temple dels Dioscurs

QUEDÉME

2008-12-26T20:05:00.004+01:00

QUEDÉME

Quedéme y olvidéme

Sant Joan de la Creu

a Piedad

En mi tot s’aquieta ara que et sé devora,
amor que omples de joia la meva solitud
i em fas dedins tan ric que res del que és defora
no pot mudar ni muda la meva quietud.

Quiet en els teus braços em sento a grat tothora
i els teus besos em fan quietament tot mut
dementre amb l’assossec fresc i suau de l’ora
la pell esdevé seda i el tacte, tot virtut.

Aquesta hora quieta per res no mudaria
ni per honors o glòria, per gemmes o per or,
que tot en aquest món és sols parenceria

com la flor que neix ara i creix i després mor.
Només, quietament, l’amor és garantia
del goig que és perdurable endins d’endins del cor.

Jordi Enjuanes-Mas

Gravat: Montserrat Josa, Primavera

SOMNI DE NADAL

2008-12-25T14:04:00.003+01:00

VIOLÍ

2008-12-24T17:32:00.004+01:00

VIOLÍ

Tot jo sóc violí,
i l’amor, qui m’afina;
l’arquet és qui endevina
els ressons que hi ha en mi.

I el cant brolla, com cal,
ric d’harmonia, i rica,
la joia que musica
el cor ple de Nadal.

Jordi Enjuanes-Mas

Il·lustració de l’amic Joan Ferrándiz Castells, Nadala de 1994

MAI ARDIT NI PORUC

2008-12-24T11:12:00.003+01:00

MAI ARDIT NI PORUC

Mai ardit ni poruc,
marro tot fent drecera
i vaig deixant enrere
el vell camí xaruc
percaçant aixopluc
allà on Amor m'espera.

Mal si cerco onsevol,
es l' anhel qui destria
i l'enyor qui desnia
el cor que emprèn el vol
xuclat i ullprès pel sol
que brilla a I'Establia.

Soc ric si abans escàs,
i en opulent posada
amb Amor faig estada;
i es ell qui em guia el pas
o qui m' acotxa al ras
punxat per l' estelada.

I vetllo al meu rodal
coses noves i velles
i cremant quatre estelles
com si cremes tot mal,
retorno al vell Portal
joiós i amb bous i esquelles.

Jordi Enjuanes-Mas

NADAL 2008

Il·lustració: Església de Sant Cugat del Racó, Navàs (Bages)
Dibuix a la tinta xinesa de l’amic Alonso Gómez Barbé.

UN RATOLÍ AL PORTAL

2008-12-21T12:53:00.011+01:00

UN RATOLÍ AL PORTAL

A Jan Vives i Forcat,
un ratolí que m'estimo.

Si n’era un ratolí
que, havent sentit la nova,
volia anar a la cova i
es va posar en camí.

Com que era negra nit,
es guia d’una estrella,
la més brillant i bella
que fibla l’infinit.

I arriba allà al Portal,
però, petit com era,
no veia la manera
de fer un regal com cal.

Josep, que l’ha guipat,
li diu: —Amic meu, passa,
ja sé que ets d’una raça
rival de la del gat.

—El do que més li plau,
al Rei que ens duu Maria
serà que un nou món sia
on tots visqueu en pau.

I el ratolí amb l’encant
de qui el món capgirella
va fer una tombarella.
I riu que riu l’Infant.

Jordi Enjuanes-Mas

La música i la interpretació de la cançó amb coral de nens és de Ricard Gimeno.

Il·lustració de l'amic Joan Ferrándiz i Castells, Nadala 1993

MAR

2008-12-20T20:43:00.001+01:00

MAR

a Mar Garriga Cruelles,
la ninona que em fa arribar
uns dolços i taronges del seu pare

Amb quin bell Déu vos guard
avui el dia enceta:
amb una avioneta
taronges duu la Mar.

Oh, el taronger que espleta
amb gust de mar i llar
la joia de l’esguard
de tan bella nineta!

Paraula de poeta:
us dic que em fan denteta
la taronja, la nina...

I a triar no endevina
el cor que tot s’esponja
tan dolç com la taronja.

Jordi Enjuanes-Mas

QUIMIOTERÀPIA

2008-12-18T21:17:00.004+01:00

QUIMIOTERÀPIA

No és perquè sí que poso bona cara
i em faig valent lluitant contra el mal vent:
de res no val la por que t’aclapara
ni malgastar l’alè per un lament.

És a peu dret que el meu dolor s’encara
contra del mur, lluitant contracorrent,
cercant, a dins, la força, arreu l’empara
i a dolls la llum que mou el firmament.

Fet al dolor, la joia se’m fa avara
i em cal viure la vida intensament,
que com més dura més m’esdevé cara.

Dreçat com arbre, aguanto a gratcient
les tempestes que el viure ara em depara
i faig etern al cor cada moment.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura de Montserrat Gudiol

CANT

2008-12-14T20:55:00.004+01:00

CANT

a Piedad,
i una mica a la manera de Sant Joan de la Creu

En la nit negra i closa,
guiat sols per l’anhel, talment guspira
que al fons del cor reposa,
i l’alè que transpira
tot allò que al teu pas de nou respira,

camino a les palpentes
seguint el pur instint cercant eixida
gairebé d’esquitllentes
vers allò que en tu em crida
freturós de l’amor que m’és la vida.

Per incertes senderes
que es perden en la nit, segur seguia
sense pors ni quimeres
el que el meu cor sentia,
fibló de llum que anunciava el dia.

Oh la nit que desvela
tendreses que el meu cor sent i endevina,
joia cauta que arrela,
com un most que s’entina
i es fa vi generós, dins de la sina!

Oh amor que valerosa,
quan el dolor i el mal semblaven vèncer,
obries generosa
el teu clos i, amb volença,
donaves al meu cos nova naixença!

Oh nit clara com dia
en què el meu ser, de tot i en tot fent muda,
del doll d’amor bevia,
amb desig i amb lleguda
de revifar la vida mig perduda!

Oh amor que em mi rambleges
guspirejant per desvetllar l’aurora,
claror que amb mi deleges
del meu triomf, penyora
de la vida que augura vencedora!

Oh joiosa ventura
que em duia per la nit vers els teus braços,
oh goig que en mi perdura
oh consols i solaços
que em lliguen a la vida amb tendres llaços!

Tu em dónes a bestreta
la vida renaixent que al cor arrosa
aquesta hora quieta
lliure de tota nosa
en què el meu cap sobre el teu si reposa.

Jordi Enjuanes-Mas

Gravat: Montserrat Josa, Pregària

PREC A SANTA LLÚCIA

2008-12-13T21:09:00.002+01:00

PREC A SANTA LLÚCIA

Només això et demano:

claror dels ulls,
bellesa transformant el que m’envolta;

claror del cor,
omplint de llum i pau la meva envolta.

Jordi Enjuanes-Mas

SOMNI DE NADAL

2008-12-08T13:34:00.008+01:00

SOMNI DE NADAL

Poema: Jordi Enjuanes-Mas

Música: Joe Baamil

Acordió: Franco Perry

Per veure'l millor: Somni de Nadal

DEIXEU-NOS LA PARAULA

2008-11-27T18:23:00.009+01:00

DEIXEU-NOS LA PARAULA

a l’amic Climent Forner

Ens hem bastit un franc casal
on la paraula senyoreja,
venust treball artesanal
que ser perfet tan sols deleja,

i de mà en mà, com un regal
tan preciós que als ulls fa enveja,
des del lluny temps medieval
fins a l’avui vivent flameja.

Som artesans que, mot a mot,
seguim alçant el mur, l’arcada,
la clau de volta unint el tot

harmoniós i, amb eina usada,
dels mots en fem el nostre atot
que ens guanyi el pas devers l’albada.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintures superiors: Claude Monet, Catedral de Rouen

Clau de volta de la Col·legiata de Cervatos.

El text de la clau diu en llatí:

Pavper sum ego. Et in laboribus a yubentute mea qvoniam in flagela paratus sum.

(Pobre sóc. I enmig de treballs des de la meva joventut, perquè he estat ensinistrat pels assots).

LA NIT OBSCURA

2008-11-24T20:05:00.016+01:00

LA NIT OBSCURA

En una noche oscura,

con ansias, en amores inflamada

¡oh dichosa ventura!,

salí sin ser notada

estando ya mi casa sosegada.

Sant Joan de la Creu

EN UNA NOCHE OSCURA

Sense estrelles ni albada, la nit més pura i dura,
aquella del silenci i de l’esglai; callada,
sense busques que avancin l’hora desesperada
i un corc que t’agullona i res ni ningú atura.

No pas la nit amable, punxada d’estelada,
sinó la nit que una altra més llarga i dura augura,
la nit fosca i incerta que dura i que perdura
sense un bri de guspira de llum balba o celada.

La nit que ens arrossega a un pou que és sense eixida,
a un espai sense marges d’una terra deserta
sense camins que ens duguin un hàlit fresc de vida,

la nit feta una llosa inamovible, inerta,
deixant allò que fórem com una flor marcida
i els passos vers el dia sense una porta oberta.

CON ANSIAS, EN AMORES INFLAMADA

Només l’amor vetlla i vigila
viu en la vasta solitud,
com el merlot que ara refila
tot desvetllant el meu cor mut.

I tot de cop la humana argila
fràgil, del cos ert i romput,
sent que la vida de nou fila
i un fil de vida al cor acut.

Sols en la nit l’amor ens salva
i al nostre cor trist i marrit
encén un flam que desembalba

el nostre cos flac i entumit,
anhel de llum que crida l’alba
que ablami l’agra i negra nit.

¡OH DICHOSA VENTURA!

És sense nom i sense vestidura
que et sento dintre meu, ben allunyat
d’aquell qui diu que vius allà a l’altura
i et té enmig de riqueses segrestat.

Ets tu l’impuls que neix i en mi perdura,
l’energia que em mou, joia i combat,
ets el meu jo dictant-me la ventura
que omple de llum la meva humanitat.

Tu ets en mi, i jo en tu sóc la força
que em duu cada matí a emprendre el vol
i percaçar amb afany allò que em força.

I, en envolar-me, sento al meu redol
l’energia infinita que em reforça,
amor que l’estelada mou i el sol.

SALÍ SIN SER NOTADA

Com els ocells emprenen la volada
vers altres llocs abans dels primers freds,
així de nit, per llocs no consuets,
cerco jo, amor, l’escalf d’on tens posada.

Seguint-te el rastre per carrers estrets
llarga se’m fa en la nit la caminada
i ardent el foll desig d’una besada
assadollant totes les meves sets.

Oblido el vell camí que resta enrere
i vaig fent via allà on el peu em duu
i, mal que dura i llarga es fa l’espera,

vaig lluny de mi per retrobar-me en tu
allà on la joia, amor d’amors, m’espera
i on el meu cor em guia amb pas segur.

ESTANDO YA MI CASA SOSEGADA

Oh dolça pau que em fas la casa clara,
lluminós fins allò que viu de mi
i a vida o mort ardit combat depara
al meu cos des del més íntim confí!

Bell és encara tot el que m’empara,
dolç l’amor de l’esposa, bla el seu si,
amorós el regal que a taula em para,
flairós tot el seu cos de llessamí.

Bella, la vida a escac i mat jugada
amb el suport de tots els qui al tauler
fan tot allò que cal i, de passada,

posen el cor a fer allò que em convé.
De lluny, de prop m’arriba l’alenada
de tots i tot, i amb tots jo venceré!

Jordi Enjuanes-Mas

Gravats de Montserrat Josa

COMBAT

2008-11-22T22:13:00.015+01:00

COMBAT

Oh nit incerta
com una mar febrosa
que l’alba encalma!

Combat i lluita
a totes les fronteres:
la pau per sostre.

Cor meu, no ploris.
Sagna, si cal, i lluita:
la nit és fosca
i obscurs, els forats negres,
prenys, però, d’energia.

Jordi Enjuanes-Mas

BALBUCEIG

2008-11-07T20:46:00.004+01:00

BALBUCEIG

Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare...

Salm 131

Un no sé qué que queda balbuciendo.

Sant Joan de la Creu

Com un nen a la falda de la mare
sóc ara, amor, vivint de joia ple,
sense saber ni com o bé per què
el teu faldar manyagament m’empara.

M’abandono als teus braços, forts encara,
i mauro el teu alè amb el meu alè
i, tremolant de goig, un no sé què
que queda balbejant el cor m’amara.

Quequejo com ho feia de petit
de tant com el meu cor, ple de riquesa,
no sap ni gosa dir el que no és per dit.

Balbucejo només la joia apresa
i madurada en dura i llarga nit,
captaire que la dóna amb la mà estesa.

Jordi Enjuanes Mas

Pintura: Picasso, Mare i fill

ESBATEC

2008-11-04T19:36:00.018+01:00

ESBATEC

Esbatec d’ales
contra la posta, vira
vibrant, la vida!

Combat i força,
l’agulló i la sentida,
cremor d’albada.

Càntic i brasa,
al fons del cor la joia
muda i secreta.

En tu m’enxarxo
i, lliurant-me, em deslliures,
Amor que em salves.

Jordi Enjuanes-Mas

NAIXÓ

2008-10-30T21:16:00.005+01:00

Amor, penetra’m,
travessa’m l’espinada
i fes que vibrin
en el meu si les cordes
del més bell dels poemes!

Jordi Enjuanes-Mas

NAIXÓ

2008-10-30T21:12:00.007+01:00

Nounat em sento
i és un regal el viure
i és com un xiscle
la llum que els ulls em crema
i em canta a les entranyes.

Jordi Enjuanes-Mas

NAIXÓ

2008-10-30T20:59:00.008+01:00

III

Res no voldria
sinó el que tinc i abasto
amb les mans balbes,
el que amb veu tremolosa
recito en els meus versos.

Jordi Enjuanes-Mas

NAIXÓ

2008-10-30T20:45:00.005+01:00

IV

Ja res no compta
si no és el pur misteri
de sentir batre
encara el cor, oh joia
tan calma i tan quieta!

Jordi Enjuanes-Mas

ESTIMO AQUEST VELL ARBRE

2008-10-28T21:04:00.010+01:00

ESTIMO AQUEST VELL ARBRE

Dalt de tot de la muntanya,
sol, hi ha un pi de vell brancam,
dalt de tot de la muntanya,
vencedor d’aquell rocam.
I menysprea vents i anyades:
morirà només d’un llamp.

Josep Carner

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.

Miquel Costa i Llobera

Estimo aquest vell arbre, que ran de cingle arrela
damunt la mar que canta o bramula als seus peus
mentre, cansats ja, els braços, com suplicant, encela
fragants de les aromes dels seus més verds arreus.

Ell mai de mai no es cansa del que el seu cor anhela:
seguir ben ert la lluita de servar-se dempeus,
gelós del vol d’una àguila o el vagar d’una vela
o del vaivé de l’ona nascuda en llunyes deus.

De jorn, viu ple de joia el cant de l’ocellada
o el crit de la tempesta que el fa més fort i ardit
o el murmureig del mar que és música callada

que dringa en l’estelada bon punt que ve la nit
i un bategar d’ocells revifa la brancada
i ell sent que encara fibla l’amor dins del seu pit...

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura: Hermen Anglada-Casamada, El Pi de Formentor

SARDANA PER LA PAU

2008-10-26T13:24:00.006+01:00

SARDANA PER LA PAU

Trencàvem sang als murs del gran silenci,
no crispades les mans, abandonades
al ritus de refer de nou l'anella,
i braç a braç, en un creixent murmuri,
enceníem l'amor com una pira,
vells segadors dallant l'infecund odi
dels déus covards, en enardida lluita
d'anorrear l'horror dels holocaustos
i partir els pans amargs de cada boca
en mil bocins maurats amb or de besos.

I eixamplàvem espais, mística anella
en la més bella dansa, i el silenci,
ja pas a pas esdevingut murmuri
que ens lligava les mans per trencar l'odi,
ja crit, ja clam rompent, abandonades,
les armes de la guerra, en noble lluita,
girant en l'eix d'amor la mel dels besos
al cor de la buidada nina, pira
fogallejant inútils holocaustos,
amb rebrolls d'olivera a cada boca.

Jordi Enjuanes-Mas

1991

Dibuix de Josep Maria Sert: La Sardana 1927

art i lletres

2008-10-25T22:42:00.012+02:00

artilletres

A l’amic Jacint Torrents

Em plauria, Jacint, pels clars rodals
de Castellar, en l’amable companyia
del teu bon saber i fer i amb amicals
col·loquis, passejar en bella harmonia.

I, com tornant a temps medievals,
engonellats de pura poesia,
i amb un vell llibre d’hores a l’encalç
de l’or de la bellesa en caure el dia,

sentir com ens saluda Sant Llorenç
amb l’encant agradívol del psaltiri,
i unir-nos al batec joiós i immens

que entona el més venust càntic empiri
com un sol cor en un novell començ
de tot allò que aleni i que respiri!

Jordi Enjuanes-Mas

PERFECTA VISIÓ

2008-10-21T21:45:00.005+02:00

PERFECTA VISIÓ

«S'io ti fiammeggio nel caldo d'amore
di là dal modo che 'n terra si vede,
sì che del viso tuo vinco il valore,

non ti maravigliar; ché ciò procede
da perfetto veder, che, come apprende,
così nel bene appreso move il piede.

Dante, Divina Comèdia, Paradís, cant 5è

A Piedad, la meva Beatriu

Ella m’estima i amb braç ben segur
em mena dreturera seny i passa;
i el seu càlid amor a veure em duu
perfectament allò que, amb vista escassa,

ben poc s’avista amb aquell sol que lluu
confusament i ens mostra la carcassa
més externa de tot el que a ull nu
veure podem com s’esvaeix i passa.

Però amb la flama del seu foc hom veu
perfectament. Talment una alimara
que encén la nit i em guia enmig del freu,

el seu flameig d’amor fidel m’empara
i amb encert i benfer mena el meu peu
i fa la nit més transparent i clara.

Jordi Enjuanes-Mas

Il·lustració: Dalí, Divina Comèdia

EL PONT DE L’AFRAU

2008-10-19T19:14:00.009+02:00

EL PONT DE L’AFRAU

Lluitaré

perquè m’abelleix lluitar

i caminar
amb peu segur
sobre el meu Pont de l’Afrau
com fèiem
encara infants
només mirant cel enlaire

i seguir
la sendera marcada
ulls clucs
fiat de la mà
de qui em mesura la passa

i avançar
bandera alçada
amb els colors de l'arc iris
després que la maltempsada
se’n vagi i torni a lluir
el sol que es lleva allà al fons
del fons de la meva entranya

lluitaré

i venceré!

perquè en tinc la força i canta
dins el meu si amb nova veu
el meu jo que és qui m’aguanta.

Jordi Enjuanes-Mas

Fotos del Pont de l’Afrau al Solsonès

UN RESQUITX DE MÚSICA

2008-10-16T19:03:00.011+02:00

UN RESQUITX DE MÚSICA

A Ricard Gimeno

Músic amic, tu que tens la clau de tanta bellesa:
amb un xic de sentiment que saps vessar en la tonada,
i un pic de malenconia i un bon polsim de tendresa
i un poc de caliu ardent que encén una nova albada!

Cada cant que escrius és ple de perfecció i destresa
musicant el dolç encant de les veus de la mainada,
fent que l’escola, cantant, sigui com bandera estesa
que, omplint el món amb l’encís de la més bella cantada,

redoni als homes més pau, i als infants d’aquesta terra
els ajudi a ser com cal: minyons amb sang a les venes,
i amb un alè dins el pit que, fet música, desterra

tant de dolor i tant de plany, tants de dols i tantes penes
tanta fam i tanta set, tant d’enyor i tanta guerra;
minyons que adollin amb cants la Pau vessada a mans plenes .

Jordi Enjuanes-Mas

Il·lustració: Llibre de cançons d'Apel·les Mestres

REMEI

2008-10-12T19:59:00.006+02:00

REMEI

Sòlid alçaprem
que té en ella base,
fa i desfà a la casa
i és qui en mena el rem.

Dolça com poncem,
seny i amor transvasa
i, a la llar, és brasa
on ens escalfem.

D’anys i panys de vida
ella en sap la llei
i, el cor fet a mida

d’amor i servei,
a tots ens avida
amb segur remei.

Jordi Enjuanes-Mas

A MERCÈ

2008-10-08T08:35:00.007+02:00

A MERCÈ

A Mercè Solà

Vivint a mercè,
la joia m’és dada:
l’amor i el voler
a taula parada.

I un caliu de fe
—música callada—
aura que al meu ble
redóna alenada.

Defora muralla
camino sens risc:
com suau plovisc

que el goig esparpalla
amor m’embolcalla
i a sa mercè visc.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura de Montserrat Gudiol

VEREMA

2008-09-17T21:23:00.004+02:00

VEREMA

És l'hora, amics, és l'hora:
entre els pàmpols, el sol fet or aflora
en els brillants gotims
sucosos dels raïms.

És l'hora, amics:
cada vinya és un cant, cada cep un poema,
reneixen vora els cups ritus antics:
és arribat el temps de la verema.

És l'hora, amics, ara i encara
de trepitjar a peu nu
la joia avara
del foc daurat que cada raïm duu.

És l'hora, amics, de beure
frescal el primer most
com un primer amor que un arreveure
s'emportarà ben tost.

És hora, amics, és hora
que alcem un got de vi:
cal pit i fora
per viure i per morir:

només l'amor fa lliure
per escollir el camí
de viure per morir
o de morir per viure.

Es l'hora, amics, és hora
que alcem un got de vi.

Jordi Enjuanes-Mas

TOT L’ANHEL DEL DEMÀ

2008-09-16T20:42:00.013+02:00

TOT L’ANHEL DEL DEMÀ

Per a Piedad

i també per al bon amic Albert Manent *

recordant Tot l'enyor de demà
de Joan Salvat- Papasseit.

No l’enyor, ans l’anhel, tot l’anhel del demà,
d’un demà que sé meu creixent-me dins l’entranya,
flagrant d’aquella olor d’un pa tou que no enganya,
gustós com un pernil pascut només d’aglà.

Anhel de l’aire net i pur de la muntanya,
del fontinyol d’on beure tot allargant la mà,
de l’embat amical de l’ona que ve i va,
d’un cel que em brilla al pit i mai no s’enlleganya.

Anhel de nous captards on l’arc de sant Martí,
després d’un fort ruixat, encengui un pentagrama
harmònic de colors, i a casa el llessamí

que flaireja joiós i l’eixida recama
beneeixi l’amor que, florint a desdir,
per sempre el nostre cor i el nostre viure ablama.

Jordi Enjuanes-Mas

*Salvat-Papasseit va dedicar Tot l'enyor de demà a Marià Manent, pare de l'Albert.

Pintura de Kristina Mindszenti, Arc-en-ciel de l’esperance.

VENIM DE LLUNY I ELS VENTS BUFEN ENCARA

2008-09-11T18:09:00.002+02:00

VENIM DE LLUNY I ELS VENTS BUFEN ENCARA

Venim de lluny i els vents bufen encara
des d’un ponent que ens barra sempre el pas,
magre país, ric de somnis i escàs
de llibertat que ens torni veu i cara.

I malvivim vivint encara al ras,
cremat el vell casal i sense empara
de llei ni de senyor, i adesiara
festejant la desfeta i el fracàs.

I, lluny de ser el vell poble que retroba
en el passat llunyà força i anhel,
vivim fent joc a qui ens fa esclaus i ens roba,

i dividim les forces en duel
eixorc, on ja cap saba no renova
l’arbre pairal ferit de soca a arrel.

Jordi Enjuanes-Mas

LLEGAT

2008-08-24T19:04:00.005+02:00

LLEGAT

a Anna Enjuanes-Martí

Et vull deixar, olorós de llessamí,
el món que jo he estimat, la poesia,
tot allò que m’enduc i resta ací
només visible al cor que és qui destria

els mots i els sentiments que, bri a bri,
entreteixeix el vers, i l’harmonia
que fon l’avui amb el demà i l’ahir
i el joi* que és com un tast de l’ambrosia.

El teu gust per les lletres m’és aval
de la teia que un foc sagrat ablama
molt endins del teu cor com un regal

més preciós que l’or o que la fama.
Et prec, Anna, que siguis com vestal
que vetlli amb seny manyac la meva flama.

Jordi Enjuanes-Mas

* En el fin'amors trobadoresc, el joi és l'exaltació de l'amor, l'erotisme, la bellesa, la poesia que canta el món refinat i cortès dels trobadors.

PREGÀRIA

2008-08-11T09:14:00.007+02:00

PREGÀRIA

Per a Jordi Enjuanes-Mas

Senyor dels temps, de l’hora de naixença,
del créixer i de la fèrtil plenitud,
poseu també llunyana la partença
de qui tot just arriba a senectut.

Quan un mal vent s’acosta i duu glaçades
en feixes del poeta, sembrador
que té per dir paraules a braçades,
vulgueu-li fer més llarga la tardor.

Senyor, deixeu que confegeixi versos
en bell catalanesc, com blats dispersos
que fruitin ran dels nostres viaranys.

Com l'aire ens cal sentir paraules belles
d’aquesta terra, com de les estrelles:
deixeu-les dir al Jordi per molts anys!

Jaume Sala

Puigcerdà, 9-VIII-2008

Pintura de Miquel Torrecillas

LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ

2008-08-10T11:22:00.002+02:00

LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ

La negra nit crema
l'ahir i el demà
i la joia centra
llunes, sols i espais.

És ara que es lleva
el goig d'estimar.

Sucós com un préssec
el teu sexe bla
i olorós el ventre
llessamins enllà.

És ara que es lleva
el goig d'estimar.

La negra nit crema
l'ahir i el demà,
i plouen estrelles
a dalt del terrat.

És ara que es lleva
el goig d'estimar.

Jordi Enjuanes-Mas

EL PA DE DEMÀ

2008-08-07T21:16:00.005+02:00

EL PA DE DEMÀ

“En l’Evangeli anomenat segons els Hebreus, en comptes de pa supersubstancial (necessari per a viure) hi he trobat mahar, que vol dir de demà, de manera que el sentit és: El nostre pa de demà, és a dir, futur, dóna’ns-el avui.”

Sant Jeroni, In Matthaeum,I, 6,11: PL 26,44C-D

Tot és regal i és rica cada estona
viscuda intensament: l’aura frescal
que, enmig de la calor ve i m’acarona
com la mà de la dona, tan bogal

en manyagues carícies, que em dóna
tot el millor que té quan i com cal.
Tot és do fugisser, com papallona
vestida amb vius colors i aire nimfal

que ve i que va com dansant de puntetes
sobre les flors que enjoien el jardí
i, ignorant el demà, mostren coquetes

llur esplendor reial. Sols prec per mi
que Déu em doni avui a mans repletes
el meu pa de demà ara i aquí.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura: Dalí, Pa i raïm

UNA PETITA MÚSICA

2008-08-03T13:13:00.003+02:00

UNA PETITA MÚSICA

A l’amic periodista Manuel Pérez i Muñoz*

Una petita música ressona
des d’anit al meu cor fet tornaveu
de la veu de l’amic que amb mi es consona
tan subtilment que es fa la meva veu.

No l’uníson, sinó l’acord que sona
harmoniós perquè els dos cors d’on beu
tenen un dring tan pur que no dissona,
ans s’enriqueix d’un broll de doble deu.

Manuel, amic meu, ah quina enveja
em fa el teu verb madur i tan fresc encara
que, elegant i vital, joiós rambleja

amb el to ardent del foc d’una alimara!
I mal que sols la lletra és qui ens franqueja,
d’ànima ens coneixem, si no de cara.

Jordi Enjuanes-Mas

* que m’ha dedicat un deliciós escrit en el seu bloc L’Epistolari Blau que us recomano

http://lepistolariblau.blogspot.com/2008/08/epstola-de-la-msica-que-ens-queda.html

RETORN

2008-07-28T21:40:00.005+02:00

RETORN

A la meva néta Roxane,
que m’ha rebut a casa
després d’una llarga estada a l’hospital.

Retorno a casa, com retornà Ulisses,
després de llarga estada en un hostal
on és magre el menjar, i, les llonganisses,
les donen intubades tal com cal.

I quin goig tot de cop quan ja capisses
que el somni del retorn es fa real
i sents que ja grinyolen les frontisses
del portal del jardí del meu reial * !

Que ara sóc rei amb ceptre i amb corona
d’aquest reialme que joiós m’acull:
ministrers refilant una xacona,

l’ombra servida, al meu plaer i antull,
d’arbres amics, i els ulls d’una xicona
que estimo i que m’estima. Què més vull?

Jordi Enjuanes-Mas

Il·lustració: La cambra del poeta, dibuix de Roxane Aubert

* Nota. reial: estatge reial. "E entram-nos en un reial en què nós posàvem." Llibre dels feits, cap. 266.

PLANY PER SANTA MARIA DE LA BAELLS

2008-07-01T12:10:00.023+02:00

PLANY PER SANTA MARIA DE LA BAELLS *

Deixeu-me, bons amics, deixeu que plori
sobre aquest munt de desolades pedres,
trist esquelet d’allò que fou un dia
un temple antic i bell que il·luminava,

com una perla enjoia una conquilla,
la vall menuda en el congost on s’obre
pas el riu Llobregat, juganer i fèrtil,
omplint de llum i vida el paisatge.

Oh desolat país! Oh la desídia
dels que menen el nostre pobre poble
que ja no sap què som ni sap què fórem!

Damunt d’aquests carreus deixeu que plori
com si plorés damunt de la despulla
d’allò que fou temps ha la nostra pàtria.

Jordi Enjuanes-Mas

* Amb motiu de la construcció del pantà de la Baells es van desmuntar i numerar les pedres dels principals elements arquitectònics del temple de Santa Maria de la Baells (documentat des de l’any 1001) amb la promesa de fer-ne la reconstrucció. Les pedres, després de molts anys, encara continuen esperant...

ARBRE

2008-06-25T21:07:00.006+02:00

ARBRE

« Être dans la nature ainsi qu’un arbre humain. »
Anna de Noailles (1876-1933)

Ser enmig de la boscúria talment un arbre humà
que sent com li batega la vida en cada fulla
i resta desolat quan l’hivern el despulla
i, arrapat fort a terra, espera un nou demà

i, alçant nues al cel les branques, es tresulla
de tant i tant mirar i de tornar a mirar
per si el batec d’una ala ressona horitzó enllà
fent esclatar de cop la vida comsevulla,

i sentir des del més profund de cada rel
desvetllar-se en la nit la calda correntia
de la saba que munta amb renovat anhel

i enmig de la boscúria ser un cor que nit i dia
joiós es renovella dreçant-se vers el cel
regalimant reïnes d’amor i poesia.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura de Gustav Klimt, L'arbre de la vida

NIT DE SANT JOAN

2008-06-23T21:12:00.005+02:00

NIT DE SANT JOAN

Em vestiré de foc aquesta nit
i el meu vers punxaré de mil espurnes
com estels que fiblegin l’infinit
fent transparents les soledats nocturnes.

I revindré amb les fonts amb nou delit
fent reverdir les hores més saturnes,
oh amor que, xarbotant al fons del pit,
en el meu vers i en els meus ulls llampurnes.

Amb aigua i llum vull batejar el meu vers
i el meu amor servant-los a mansalva
del temps fugaç a tota joia advers,

endinsar en el misteri la mà balba
i, pel camí estelat de l’univers,
esperar impacient que es llevi l’alba.

Jordi Enjuanes-Mas

TE’N VAS ENLLÀ DE L’ULTIMA CARENA

2008-06-17T14:22:00.003+02:00

TE’N VAS ENLLÀ DE L’ULTIMA CARENA

En memòria
de la meva cunyada Camil·la Martí,

morta avui de matinada

Te’n vas enllà de l’última carena
i aquí només ens resta a l’horitzó
la posta que s’allarga al lluny i ens mena
vers allò que no mor. No hi ha dolor

més gran, no hi ha, Camil·la, més gran pena
que sentir com tot s’omple de foscor!
Però, en la nit, la fosca se’ns emplena
del teu caliu on crema la claror.

Ens resta encès el ble que no vacil·la
dels teus ulls estelant el cel d’encís,
la teva pau serenament tranquil·la,

el teu amor vetllant pel teu país
i els fills que són el teu mirall, Camil·la,
en l’amor compartit amb el Lluís.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura: Posta de sol de Turner

OR I LILÀ

2008-06-12T21:14:00.007+02:00

OR I LILÀ

Le galop bleu de souvenances
Traverse le lilas des yeux.

G. Apollinaire

Un galop blau de recordances
passa i se’n va carena enllà
on cau el sol ara que, manses,
les hores van per no tornar.

Que allò que ha estat mai no retorna
i allò que ens queda és sols record
que, si és al cor allà on sojorna,
mai no del tot se’n va ni mor.

Pot ser que ens resti a les mans balbes
la pols que deixa un papalló,
la llum d’enyor de noves albes
o el deix d’un vers o una cançó

o bé el galop que s’endevina
or i lilà on la tarda fina.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintures de Miquel Torrecilla i de Mquel Barceló

CAMIONS PARATS

2008-06-11T18:28:00.005+02:00

CAMIONS PARATS

camions parats
fan negra la tarda

els taulells tristesa

la vida més cara
no més important

als taulells tristesa
i els carrers mullats

hi ha potser qui riu
hi ha potser qui ens mana
i està molt enlaire
nosaltres a baix

el gran titellaire

és qui ens marca el pas

Jordi Enjuanes-Mas

2008-06-10T20:35:00.005+02:00

OU

"Tout naît d’un œuf et finit dans les étoiles".

Cari Martínez

Món primigeni que a la llum desclou
tota cosa que mai no ha estat desclosa,
misteri de l’amor, aquell que mou
el sol i les estrelles i reposa,

tant reposant com és, i en té ben prou
en ser tan bell com bella és una rosa,
o en germinar en l’enclòs perfet de l’ou
o en respirar en l’alè de cada cosa.

En el silenci es forja cada mot
i la llum que s’escampa per fenelles
d’un vers que ens ve a les mans com un atot,

poemes que, com grans dins les tavelles,
van caminant des del no-res al tot.
Tot neix d’un ou i acaba a les estrelles.

Jordi Enjuanes-Mas

Dalí, Leda atòmica i Narcís

EX-LIBRIS

2008-06-10T18:03:00.006+02:00

EX-LIBRIS

de Joan Garcia i Codina

Si comptes i recomptes les estrelles
per vici de comptar, veuràs, Joan,
que, petites com són, són finestrelles
que mirant-nos d’endalt, vénen i van.

Mal que amb els anys perdéssim bous i esquelles,
els estels allà dalt on sempre estant
són ulls que ens miren amb amor, clivelles
d’un món llunyà on algú ens està esperant.

Ara que, en el teu ple, el sol t’il·lumina,
sigues arbre que, amb fonda i dura rel,
s’enlaira ple d’ufana vers el cel

i en el robust brancatge arremolina
fillada, amics i, on l’ombra s’endevina,
la terra que en ell trobi cobricel.

Jordi Enjuanes-Mas

BOTTICELLI

2008-06-05T21:40:00.005+02:00

BOTTICELLI

Bellesa transparent tan simple i pura
que encén els ulls i al fons del cor és brasa
i ens obre pas lla de la vella porta
d’un paradís, perdut crèiem per sempre.

Sense tu, Botticelli, tan sols fóra
Venus una paraula encara verge,
un rostre inexistent, fantasmagòric
només entrellucat en el vell mite.

No tindria colors la Primavera
sense Zèfir i Cloris escampant-nos
les flors que acull el davantal de Flora.

Ni la Verge tan bella estat hauria
ni el món fóra tan bell ni allò més íntim
del nostre cor, un cant a la bellesa!

Jordi Enjuanes-Mas

SEXTINA A LA MEVA MARE

2008-05-25T21:56:00.001+02:00

SEXTINA A LA MEVA MARE

Noranta-tres els anys, molt més la joia
que brilla encara als ulls d’aquesta noia
llarga d’un seny sense dita ni compte,
pal de paller fermant sempre la casa,
claror i caliu de llar, cor que pren cura
de tot l’esplet que li ha donat la vida.

Ella el rosari de tan llarga vida
passa amb denes de dol o bé de joia,
amb ferides pellades sense cura
i plors velats pels seus bells ulls de noia
que sap prou bé que els quatre murs de casa
reposen sobre els seu control i compte.

Perquè supera a bastament el compte
la mort d’aquells de qui rebé la vida.
La de la mare que deixà la casa
buida, als nou anys, de rialles i joia.
La guerra va deixar després la noia
ferida d’un tal dol que és sense cura.

La mort cruent del pare i, sense cura,
la del seu primer fill, sumant al compte,
al front, la del germà. Passà de noia
a dona tot de cop, ja mitja vida
marcida al cor, plors entelant la joia
que, breu com és, fugí dels murs de casa.

Però fou dona forta que la casa
sabé omplir de l’amor que tot ho cura
i amanyagà nous fills amb nova joia
i, temps al temps, s’afegiren al compte
néts i besnéts omplint la llar de vida
àvia que batega amb cor de noia.

Denes de goig fan renéixer la noia
que porta el rem encara de la casa
tal com ho ha fet al llarg d’aquesta vida,
que el mal de feinejar no te mai cura
i deixar d’estimar no surt a compte,
i amor, com tothom sap, és font de joia.

Els anys són joia per a aquesta noia
que ven a compte al vell taulell de casa
remei que cura el llarg mal de la vida.

Jordi Enjuanes-Mas

30 d’abril de 2008

PREGÀRIA ELEMENTAL

2008-05-20T20:40:00.003+02:00

PREGÀRIA ELEMENTAL

A l’amiga Àngela Canet

Que el foc
ens cremi endins del cor
incendiant la nit obscura.

Que l’aigua
ens salti a dolls
rejovenint la nostra entranya.

Que el vent
--oh el més alt vol!--
ens meni
a percaçar la caça.

I que la terra
sigui de nou
el paradís que enyorem,
titil·lant flama
al fons de la memòria.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura d’Hundertwasser

MIRALL NEGRE

2008-05-17T19:50:00.004+02:00

MIRALL NEGRE

A Manel Ollé, amic poeta i crític *

Fes l’antic laberint, quin dels seus trossos
conserva encara cabdellada al fil,
la muda silueta de vells ossos
com grops deixats per la destral més vil?

Resten les traces que han deixat els cossos
perduts al fosc camí, on, peristil
sagnant, els pins guarden secrets atroços,
mirall negre d'un déu llord i incivil.

Sense pena se’n va enllà i sense glòria,
el nostre món absurd, i riu avall,
com un camí perdut, la nostra història.

I, engolint el més negre devessall,
la claveguera ens vessa a la memòria
trossos i grops i traces del mirall.

Jordi Enjuanes-Mas

* MIRALL NEGRE

LA MAR QUE MAI NO CALLA

2008-05-15T12:20:00.010+02:00

LA MAR QUE MAI NO CALLA

A l’amic Quirze Grifell *

Picapedrers ens fa a tornajornals
la terra a qui retem franc vassallatge,
nues les mans, els somnis per avals
i uns mots antics com únic heretatge.

I carreu a carreu, els murs pairals
ens cal alçar sense cap més guiatge
que aquell que allà a Pedret en bells murals
se’ns dóna amb els colors purs del missatge.

Bastim el nou casal! I un nou anhel,
vencent la nit que encara ens atenalla,
alci un pi de tres branques vers el cel.

I que els mots siguin vent que ningú esqualla,
la nostra parla, ardent caliu fidel,
la nostra veu, la mar que mai no calla.

Jordi Enjuanes-Mas

*La mar que mai no calla

Fotografia: Església de Sant Quirze de Pedret

MALDESTRE JARDINER

2008-05-09T18:59:00.005+02:00

MALDESTRE JARDINER

“Cuando planté rosales coseché siempre rosas.”
Amado Nervo

A Caridad Martínez, que m’ha fornit la citació

Maldestre jardiner, ni els rosers ni les roses
m’enjoien el jardí i, marcit ja el ramell,
s’esfullen les paraules com roses que no goses
guardar en els plecs d’un llibre ja espellifat i vell.

Només els llargs silencis que en soledat arroses
creen mons que no pella cap frèvol oripell,
mots ardents com la brasa, alliberats de noses
i envolats devers l’èter com l’ala d’un ocell.

Mots maurats amb la terra --tan carnal, tan aspriva!--
i el desig de l’entranya, gleves de somni i fang
amb un regust humil que impregna la saliva

d’un groc foll de ginesta i un roig intens de sang
i el balbuç tremolor de la paraula viva
que es gesta al cor i infanta l’únic vers pur i franc.

Jordi Enjuanes-Mas

Montserrat

2008-04-27T12:49:00.003+02:00

MONTSERRAT

Que siguin vives
les pedres, com un símbol
que mai no ens deixi
sense flaire de roses
ni una claror de pàtria!

J.E.-M.

POMELL DE ROSES SEQUES

2008-04-25T12:58:00.004+02:00

POMELL DE ROSES SEQUES

D’un altre temps, d’un altre espai, les roses
estantissament seques, guarden forma,
si no el color, record, si no l’aroma,
mots velats en un vers ja fet silenci.

Encara en els vells pètals, el misteri
resta clos, amagat en laberíntics
corrents per on la saba ara adormida
fluïa des del cor pur de la terra.

I no sabria dir com són penyora
de l’esclat del que foren i com resta
l’anhel de llum en aquests ulls que em miren

més enllà de la pàtina polsosa
d’aquestes roses que temps ha collírem
i són un crit i un cant flairós de vida.

Jordi Enjuanes-Mas

SANT JORDI

2008-04-23T18:28:00.011+02:00

Que en pàtria malmesa

el nostre clam s'acordi

per vèncer la contesa,

oh gloriós sant Jordi!

Jaume Sala Cortada

A L’ALBA

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Gust de terra a la geniva,
foc de llar en la paraula.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Calor de sang i sentida
de rosa en la nit dallada.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Enyor de llunes i signes
cavalcant en la mirada.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Domta la mort ja ferida,
cavall de regnes de plata.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Sagna el dol i l’eixorquia
al doble tall de l’espasa.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Alça banderes, que el dia
de la llibertat ja avança.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Sembra espigues i cull vida
als quatre vents de la pàtria.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Salva’ns els mots i revifa
les cendres de l’esperança.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Jordi Enjuanes-Mas

EL BES

2008-04-07T14:04:00.003+02:00

EL BES

No sé qui s’amaga
o quin dolç cor bat
a la reressaga
d’un tan bell retrat...

O si un dard embaga,
Amor i el combat
per un bes, manyaga,
acaba en empat.

Tot és i seria
problema de dos:
el qui el donaria

i el qui el rep, si fos
que un problema sia,
un joc tan joiós!

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura: El bes, oli sobre tela, de Remy Disch

LA MEVA ÀVIA DE CASA OLCINOS DE GAVASA

2008-03-30T11:56:00.012+02:00

LA MEVA ÀVIA

DE CASA OLCINOS DE GAVASA

Senyores d’un vell mas o masoveres,
brusa de farbalans i faldellí
d’aquells d’abans, madones finestreres
impregnades d’olor de romaní,

dones de les d’abans, mai romanceres
en oferir a qui passa un got de vi
i el pa i la llonganissa i, paroleres,
la conversa llescada sense fi.

I em ve el record de l’àvia com una
mestressa com aquestes, que al seu vol
fills i ramades, casa i camps aduna,

i amb taula ben parada i ple el barjol,
serena i ben plantada mancomuna
el pinzell i els colors d’Àlvar Suñol.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintures d’Àlvar Suñol

BADIA DE ROSES

2008-03-28T09:56:00.004+01:00

BADIA DE ROSES

Si baixessin els déus a banyar-se a la platja,
Esculapi o Serapis, qui sigui tant se val,
i alguna Venus d’ara, bella com un miratge
els anés al darrere turgent i sensual,

i arribessin a port, després d’un llarg viatge
pintors de llargs bigotis i aire surreal,
poetes pastissers que reten homenatge
amb vetustes gonelles a una omega irreal,

gent del cine que arriba dalt d’una avioneta
per filmar alguna història de dames i galants,
i, enduts de tramuntana on la follia enceta,

recitéssim vells versos de poetes llunyans
i collíssim les roses que la badia espleta,
a cor què vols rebríem la joia a plenes mans

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura: La inauguració, de Carlos

SONATA DELS BONS HOMES

2008-03-22T15:16:00.002+01:00

SONATA DELS BONS HOMES*

Esclata en cada branca,
recidiva la vida,
flameig de primavera,
sang de flors i d’aromes,
bell i pur el vell somni
d’un món que recomença,

bellesa que retroba
original i tendre
l’alè de Boticelli,

la bondat d’una música
que escolto i que m’emmena
al més dur dels silencis,

la claror que retroba
allò que sempre resta
i al fons de tot espia,

l’única melodia
que sempre al cor retorna
i el regira i capgira
i mai de mai no mor.

Jordi Enjuanes-Mas

*de la pel·lícula Das Leben der Anderen

COM UNA ONADA

2008-03-15T10:09:00.004+01:00

COM UNA ONADA

A Dèlia

Com una onada va, empès vers tu, el meu cos.
Ets tu la meva terra on el meu pas s’esborra,
caminant del teu somni on estès i en repòs
em fonc en un redós de calanques i sorra.

Com el vent sóc endut enfora del meu clos,
desbaratat el joc del meu enroc de torre
en el tauler on em tens a escac i mat reclòs
ferit pel teu amor, sens res que em pugui acórrer.

I sóc foc amagat on espia la flama,
cor que es forja en el teu incandescent caliu
i es fon pel teu amor, brasa ardent que m’ablama.

I ermot assedegat vora un jardí joliu,
oasi del teu cos que la bellesa enrama,
el meu cor es desviu per tu i en tu reviu.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura de Josep Mª Torrebella (Terra, fusta, metall, aigua, aire, foc / Tècnica mixta sobre tela / 60 cm x 160 cm / 2002)

DIVISA

2008-03-12T10:24:00.002+01:00

DIVISA

de C.M. i C.

Prostrada. No vençuda.
Callada. Però forta.

La lluita dia a dia,
esperançada i ferma.

Viure allò que la vida
ens dóna avarament
i arrabassar-li el temps,
l’instant fugaç que ens dóna.

Bracejar en l’hora fosca
per vèncer i tornar a vèncer
i en l’hora dolça aprendre
a degustar el plaer
del temps i de les coses.

Embriagar-se amb copes
d’amor i de bellesa,
tot compartint la joia
a taula amb els amics.

I veure com madura
en seny i anys la fillada
i passar el testimoni
després de dura cursa,
pas a pas, de mà en mà.

I fer amb tota la força
que avui sigui demà.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura: oli de Miquel Torrecilla

RAUCA LA NIT

2008-03-07T11:53:00.003+01:00

RAUCA LA NIT

Rauca la nit més tenebrosa i bruta
des que qui rauca és cap del vell ramat
on la gent, cada cop més diminuta,
viu en més fosca cleda i llord tancat.

Tot endegant l’insult i la disputa,
ens torna a un temps que crèiem oblidat
quan el país, perdent tot nord i ruta,
en nom de Déu morí crucificat.

Brinda amb copa d’orgull i de mentida
quan a l’altar consagra el vi, i el pa
sulla amb menyspreu per tot el que té vida.

I tot cercant entre germà i germà
l’afront, i de calúmnies fent crida,
a la Cope el que Crist va fer desfà.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura: Caminada per la muntanya de Fernando Botero

HOMENANTGE A JOSEP PALAU I FABRE

2008-03-01T14:33:00.009+01:00

TINTA

La tinta m'empastifa els dits, les venes...

-He deixat al paper tota la sang

Josep Palau i Fabre

Massa paper ja s’ha embrutat de tinta
i massa tinta ens ha embrutat les mans,
massa lletra supèrflua indistinta
venuda i malvenuda en llords encants.

Cal pouar endins, al més secret recinte
cercant a cegues els incerts topans
del cor on brolla la paraula, encinta
del sentiment que encengui els nostres cants.

Que cada vers o mot, cada fonema
eixint del cor, neixi vivent i franc,
i vida i mort -l’únic i gran dilema

posat sobre el paper roig sobre blanc-
ens escriguin les ratlles del poema
amb gleves pures de la nostra sang.

Jordi Enjuanes-Mas

CIRERERS

2008-02-26T11:13:00.002+01:00

CIRERERS

Per tu ben tost florirà el cirerer,
el de migjorn que vers la mar s’encara,
i de llum s’omplirà, i després també
d’aquell roig foll que la dolcesa amara.

Després el de llevant que és el deler
de la veïna per la joia avara
de les roges cireres que, a recer
del seu clos, ella mai no desempara.

Oh quan, florits, enjoïn dia i nit
tot el jardí, i nosaltres a l’eixida
ens besem embriacs del seu delit!

I temps després, enyorant la florida,
ens tornem a besar prenys de l’enfit
roig i joiós de la fruita collida.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura atribuïda a Kano Ryokei (+1645)

SEXTINA A MERCÈ ENJUANES

2008-02-24T20:10:00.004+01:00

SEXTINA A MERCÈ ENJUANES

Com en antigues celebrades justes
el cavaller Tirant guanyava fama
enmig de cavallers, i en l’aspra llengua
que ja ens forjava Llull, de la mà mestra
de Martorell que enceta en la gran Illa
la novel·la que brilla com a reina

i en català serà sempre la reina
d’un Segle d’Or de celebrades justes
que en la nostra cultura és com una illa
enmig del món, lloc d’orgull i de fama,
així ara reverdeix en l’obra mestra
que fas, Mercè, tot ensenyant tal llengua.

Tu fas amable i dolça aquesta llengua
que parlaren tants savis i fou reina
de l’ampla mar nostrada i també mestra
de la primera llei que, dictant justes
normes té avui encara noble fama
en tot port, tota mar i en tota illa.

Llesta com ets i vivint en una illa
on des de segles són cultura i llengua
ben acollides amb fortuna i fama
i la bellesa, de les arts és reina
que rep arreu les lloes que són justes,
segur que tothom veu que ets bona mestra.

I us prego a aquells que la tingueu per mestra
i tant bé l’heu rebut allà en vostra Illa,
que amb bons encomis i paraules justes
del català ja après o en vostra llengua,
essent que cortesia allà us és reina,
sapigueu valorar-la i dar-li fama.

Perquè, amable com és, pertot té fama
de ser del català una bona mestra
i entre totes les mestres és la reina
aquí en el seu país i allà en vostra Illa,
xamosa i garladora amb dolça llengua,
en donar sempre les lliçons més justes.

Allà on Tirant en justes guanyà fama,
de catalana llengua insigne mestra
tu, Mercè, en la Gran Illa, regnes reina.

Jordi Enjuanes-Mas

Il·lustració: pàgina del Tirant lo Blanc

AVUI LA MAR

2008-02-10T16:14:00.002+01:00

AVUI LA MAR

Avui la mar és com un buit immens,
sense vinya al coster, sense oliveres
ungint la solitud sense voreres
i el blau marí tan desolat i intens.

Porugues a la platja, les palmeres,
ventalls inútils ventallant el llenç
setinat de les aigües, pur i tens
com mil besos que enyoren mil esperes.

Oh si fossis la vela que allà al lluny
saluda els vianants que el dia juny,
diumenge que és, a la platja propera!

Mal que et sé prop, amor, guaitant darrere
d’un mig llegany de núvol que m’espera
vora el Leman i em té el cor en un puny!

Jordi Enjuanes-Mas

Gravats de Barcelona (Rouarque, 1862) i Ginebra des de Cologny (W.H. Barlet, 1836)

CAMÍ DE MAR

2008-02-07T19:50:00.000+01:00

CAMÍ DE MAR

Me’n vaig camí de mar deixant petjades
de sol morent. La tarda engabiada
s’aplega al cim dels alts filats elèctrics
refilant la incertesa de les hores.

La mar m’espera al fons, amant voluble
que es vesteix amb les gales de la tarda
amb ors incandescents i sedes porpres
i lluentors i miralleigs de nacre.

I vaig fent camí avall ans que la tarda
se’n vagi enllà de l’última carena
i callin els ocells i el sol s’apagui

i que la mar impúdica es despulli
i amb virginals nueses m’arrabassi
el cor i el seny, xuclant-me la mirada.

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura de R. Sáenz García

SEXTINA A NATHALIE

2008-02-03T11:22:00.000+01:00

SEXTINA A NATHALIE

Ningú pintar-la gosa de tan bella
com és, tan agençada que fa cosa
comparar-la mateix amb una rosa,
pell de pètals perfectes, dúctil flaire
que al seu entorn rumbeja, llum que és filla
del pinzell savi i gràcil de la mare.

Talment que, si no la pintés la mare,
potser tothom diria: No és prou bella
en la tela! Però si l’obra és filla
de qui bella és i fou, no és poca cosa
que pintura i color servin la flaire
de tal mare que va infantar una rosa.

Que la bellesa va de rosa en rosa:
de mare a filla i de filla a mare,
la filla de la filla en té la flaire
com un flascó que fa flairosa i bella
l’essència que impregna tota cosa
i que de serenor elegant és filla.

Que com aquella que del mar és filla
i escampa primaveres on la rosa
floreix roja d’amor i en cada cosa
deixa la seva empremta, d’amor mare,
Venus entre les belles la més bella,
també el seu rostre escampa amor i flaire.

I al seu pas, quan mou l’aire, duu la flaire
que té aquella bellesa que neix filla
d’un món ric i profund, i torna bella,
senzilla que és i fràgil com la rosa,
la cara que els pinzells i uns dits de mare
perfecta fan per damunt tota cosa.

Ni res sobra ni manca: cada cosa
és justa i natural en llum i flaire;
aciençat i expert, l’ull de la mare
que doblement perfeia els de la filla,
estructura perfecta de la rosa
que en doble part d’amor i d’art és filla.

Ella és tan bella sobre tota cosa
que com la rosa escampa llum i flaire:
ho diu la filla i ho pintà la mare.

Jordi Enjuanes-Mas

HORITZÓ

2008-01-31T21:32:00.000+01:00

HORITZÓ

En va me’n vaig endut per la mirada
als llunyedars on cel i mar es fonen
difuminats en una ratlla tènue
on més el cor que l’ull és qui endevina

que tot el que existeix es desdibuixa
en horitzons potser sense voreres,
oh mar inquietant, misteriosa,
inundant el misteri de la vida!

Oh mar també manyagament propera,
que abasto amb els meus dits ran de finestra
amb brodaries i calats de cales,

arenys tan purs de puntes i de randes
per on entro en la dansa que recompta
ona a ona el meu temps i el de les coses!

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura d'Àlex Alemany

CADA DIA, MAR

2008-01-28T20:28:00.000+01:00

CADA DIA, MAR

A Piedad

Cada dia, mar, que em mires
els teus ulls són diferents:
sóc jo, o ets tu que capgires
els colors i els pensaments?

És l’atzur, vers on m’estires,
o dels núvols els vaivens,
o l’espill de mil guspires
de l’esclat amb què t’encens?

Sóc del teu vaivé joguina
allà on l’encís m’encamina
endut per l’ona i el vent,

oh llambreig d’amor que encén
encativant ulls i ment
la que el meu cor il·lumina!

Jordi Enjuanes-Mas

Pintura d'Àlex Alemany

MEMÒRIES

2008-01-13T11:42:00.000+01:00

MEMÒRIES

A l’amic Tomeu Alcover

Els teus dits trenen
randes i puntes,
filigranes de somnis
que salven la bellesa
inabastable i nua
de tants records que fugen
fosos en el silenci
si una veu pura i neta
no els redimeix i salva.

Per tu, Tomeu, reviuen,
ordits amb els teus dits
tan destres, tan melòdics,
els fils que entreteixeixen
-com illes mig perdudes
en un mar que sabem i sentim nostre-
els records que s’esborren
i ens són comuns, herència
de somnis i memòries,
de bellesa perduda
del que fórem i encara
voldríem i podríem
potser encara ser
si hi ha qui ens salva
l’enyor, encara brasa,
caliu colgat que espia
a l’ull embadalit
de la teva guitarra.

Jordi Enjuanes-Mas

Música d'en Tomeu Alcover a:

http://www.myspace.com/tomeualcover

UNS ULLS D’INFANT PER COMPANYIA

2008-01-01T20:40:00.000+01:00

UNS ULLS D’INFANT PER COMPANYIA

Al Jan que m’ha dit: Bon any!

Uns ulls d’infant per companyia
i uns ulls cansats que ja se’n van;
riallers uns, alba del dia,
els altres posta ja al tombant.

Ulls on el món futur espia.
I ulls que ja l’ombra va aclucant
enllà on tan sols l’enyor desnia
la llum encesa als de l’infant.

Ulls que ara s’obren a la vida.
I ulls que en la nit senten la crida
d’una altra llum ja sense engany.

Ulls avesats al plor i al plany.
I ulls, en què tot al goig convida,
d’aquest infant que em diu: Bon any!

Jordi Enjuanes-Mas

2008-01-01T11:33:00.000+01:00

BON ANY NOU!

POEMA DE L'AMIC LORENZO LAPORTA

2007-12-16T19:57:00.000+01:00

NEU

Precisament ara
que la meva vida
semblava voler-se aturar
ha arribat
de puntetes
com fa una ballarina
sota els ulls silenciosos
de qui escruta

amb esperança.

No sé si riure
per la befa
d’aquesta ironia
de la sort
o si somriure
de cara
a un prat blanc
immaculat
com el primer bes.

Jo que volia aturar-me
ara vull continuar,
jo que volia abaixar
l’esguard
vull ara tenir alt
el meu cor
i fer-lo palpitar
sota la neu.

Perquè sé prou
que en alguna part
hi ha sempre el cor
de les coses
i que la neu
màgica i grandiosa
com per fer perdre l’alè
abans o després
desapareixerà.

Els flocons dansaires
s’esvairan
i el gel es farà aigua
“inútil balafiu” –diré-
però no em responguis, t’ho prego,
si et dic que aquest malbaratament
ha salvat el meu cor.

Lorenzo Laporta

de Taranto (Itàlia)

15/12/07

Traducció de J.E.-M.

ADVENTS

2007-12-14T20:25:00.000+01:00

ADVENT DE DOLOR

Cavalquen amb el metro folls cavalls
apocalíptics. Dorm, companya por
que m'abraces i em torces en silenci.
No hi ha demà, sols és real l'instant
d'aquest innoble i perseguit dolor.

Em parlen aquests ulls, ulls de mare
que lluita per la lluita del seu fill,
ulls tot bondat, humitejats de plors,
cansats ulls bondadosos que s'entelen
i celen el misteri de l'amor.
Ulls que encara són brasa continguda,
ulls que fan, amb mots dolços i la veu
sotraguejada i esmussada endins
del túnel de la nit, entenedora
l'esperança que es lleva matinera
abans que no s'apaguin els estels.

El metro va engolint totes les pors,
tots els silencis amarats d'oprobi:
la tendresa agombola les andanes
desertes. N'hi ha prou amb un sol gest
de pietat, n'hi ha ben bé prou amb un
batec d'amor per escanyar la por,
per vèncer la recança, per tornar
a començar de nou cada matí
i lluitar colze a colze amb els qui viuen,
amb els qui lluiten per la vida contra
el temps, els qui laboren l'exquisida
filigrana que arbora etern l'instant.

I la mort és ja cendra nit enllà:
la por només és por si ens arrabassa
la fe, aquesta cega fe que té en la vida
aquesta dona que té un fill amb sida.

Jordi Enjuanes-Mas

Desembre de 1992

ADVENTS

2007-12-14T19:22:00.001+01:00

ADVENT DE LA MARE

A Montserrat Giol i Draper

Desvetlla matinera el cant del dia
caminant de puntetes sobre llunes fràgils,
miralls on dormen resplendors d'estels.
És ella aquell silenci de l'amor
més clar que les paraules, és la joia
callada que és nascuda endins
de les entranyes, esquinçant-se entre
el dolor que estripa i l'alegrança
que la vesteix de sol. Ella se'n va
carrers enllà amb pas lleuger a encendre
amb l'esperança els llums de la ciutat,
a il·luminar les vies orbades d'amistat,
a portar claredat a les contrades
que dormen en la fosca, i a vessar
dolls d'aigua lluminosa a les muntanyes.
Al seu pas matiner van fonent-se els estels,
alba que canta el sol que li crema l'entranya,
goig que li salta encara en els replecs
més enyorats de l'ànima. I agafa
el bus que avui fa tard quan cal fer d'hora
per barallar-se amb l'ospedré d'ordinador
i fer neta la feina i bona cara
i contestar el telèfon i lluitar
pel pa de cada dia. Mentrestant
els fills s'hauran llevat i deuen ser
camí d'escola. I ella clou els ulls
i va veient la vida com s'escola,
com s'esllenega i es teixeix de nou
el vell vestit tan làbil de la vida.
I passa de puntetes sobre els somnis,
que no se'n trenqués cap, i es revesteix
de l'única riquesa que no és negada als pobres.
El sol li brilla endins endins del cor
i li puja a la gola el goig i entona,
amb un alè tot nou el Cant dels Pobres.

Jordi Enjuanes-Mas

Desembre del 1992