PROPAGANDA POSTELECTORAL

A la meva cunyada, Camil·la Martí

Temps era temps, la vida era tranquil·la;
però després que s’inventà el PP,
cadascú va i l’enfila com l’enfila,
cadascú va i l’enfila com li ve.

Qui, a la Cope, el seu verí destil·la
contra tot déu i contra ZP;
qui, com l’Aznar, els ganivets afila
de tantes ganes com de guerra té.

Però són de no-res una futil·la
si algú sap ensenyar-los l’abecé
d’allò que de debò vol el carrer.

Amb el pas ferm, el dret camí encarrila,
el mot més just i el gest més dreturer,
regidora a Gelida, la Camil·la.



JE-M

GRAZALEMA

BENAURADA L'AMOR QUE ÉS EL CAMÍ




Benaurada l'amor que és el camí,
benaurat el camí i la caminada
i benaurat qui arriba al seu destí,
benaurat port en la més bella rada.

Benaurada la mà d'aquella qui
em mena i em menà per la intricada
ruta que és ara i és demà i ahir
allà on la posta és naixement d'albada.

Benaurada l'amor dolça com mel
que el dol fa goig i fa la terra cel,
olorós llessamí que a Grazalema

vetllarà piadós el blanc portal
de la casa que hi vull, lliurant del mal
les ratlles que escriuré del meu poema.

Del meu llibre Dèlia/Nel mezzo

MESTRE RUAIX

A l'amic Josep Ruaix i Vinyet


Qui, sinó ell, sap de ribot i encaix,
d'hàbil burí o cisell, d’orfebreria,
de fina perla o moradenc balaix,
del mot precís teixint la brodaria

d’enfilar-lo del dret o de biaix,
d’afinar subtilment la punteria
de cada dard que surt del seu carcaix,
mestre com és de llengua i poesia?

Qui, sinó ell, si mai es desencaixa
el vers o la paraula, sap prou on
amb gest precís emprar el rebaix de l’aixa,

ell que entre fitxes i fitxers es fon
perquè torni la llengua ara capbaixa
a ser el pus bell catalanesc del món?


Jordi Enjuanes-Mas

ULLS

A una pintura de Montserrat Gudiol




Ulls que escruteu amb serenor el pregon
silenci dels camins lla de la fosca
on, amb el dol, la soledat s’embosca.
Ulls que expresseu tot el dolor del món.

Ulls que la boira de l’enyor enfosca
quan solament el cor sap com i on
s’amaguen pit endins amors que són
secretament vivents a l’entrefosca.

Ulls que sou esgarriny, crit impotent
que el llosc color vers la nit arrossega
i, al llenç, el traç precís i ferm estén.

Ulls tan serens, quina dolor us doblega?
Oh la bondat d’uns ulls que un sentiment
de pietat al seu entorn aplega!

JE-M

IN MEMORIAM ROSTROPOVICH

Avellutaves
l’aire amb tons de bellesa.
Ara el silenci,
melangiós, ressona
com si plorés un cel·lo.

JE-M