diumenge, 24 de desembre del 2006

SOTA EL PONT BAIXA EL RIU







Sota el pont baixa el riu.

Contracorrent, la solitud del cigne
sense calfreds, sense romanticismes,
trenca el mirall opac de les aigües que duen
secrets enyors del cor, inútil dansa,
etern retorn de tot allò
que sembla que se’n va.

Vetllo la nit
penjat a la barana del vell balcó
com si fos des de sempre
que sóc aquí.

La vila dorm murada en el silenci
de lluïssors difuses
on perdo els ulls
interrogant solituds.

Potser si es lleva la boira,
algú em dirà com
és d’immens el batec
inabastable
de la nit encalmada.

JE-M

dimarts, 12 de desembre del 2006

PETITS POEMES XINESOS









CANÇONS SOBRE EL TEMA
LA BRANCA TRENCADA DEL SALZE


Anònimes

Munta a cavall sense agafar el fuet,
cull, altrament, una branca de salze.
En camí o en repòs, la llarga flauta als llavis,
el viatger errant de pena mor.

* * *

El meu cor endolat ha perdut l’alegrança;
que no pugui ser jo el fuet del qui estimo!
De camí, o bé a casa, estreta pel seu braç,
a cavall, o en repòs, a frec dels seus genolls.



POEMA DE COMIAT

Anònim

Els salzes verdejants s’inclinen fins a terra,
a balquena les flors s’envolen en ple cel.
Quan ja totes les branques hagin estat tallades
i que totes les flors hagin emprès el vol,
com saber, viatger, si seràs de retorn?



K’ong Chao-ugan (577-622)

LES FULLES QUE CAUEN

Al començ de l’autumne,
el caure de les fulles que n’és de corprenent!
errant a la deriva, com el cor de qui viu exiliat,
s’envolen, giravolten, refusant caure en terra,
amb semblant d’enyorar llur pàtria, la boscúria.


Traducció adaptada: JE-M

dilluns, 11 de desembre del 2006

TRADUCCIONS DE LI-PO (701-761)



DAVANT D'UN GOT DE VI
Si us plau, amics, no menyspreeu la copa!

El vent primaveral ve somrient.

Com vells amics, pruners i presseguers

Vessant de flors ens fan com de corona.

Canten gais oriols en la boscúria;

La lluna brilla dins el beire d'or.

Érem joves ahir, la pell en flor.

Ara en els blancs cabells el temps fulgura.

La bardissa envaeix el vell palau,

Són pastura dels cérvols les terrasses.

Les portes de les sales i les cambres

tanquen muntanyes de polsegueram!

Per què aquest licor, doncs, refusar?

Els homes ja passats, on són qui ho sap?




LIBACIO SOLITARIA AL CLAR DE LA LLUNA

Entre les flors un got de vi:

Bec solitari sense un amic.

Alçant la copa, convido el clar de lluna;

La meva ombra davant meu: heus ací que ja som tres.

La lluna, ai las, no en sap, de beure

I l'ombra en va em segueix el pas.

Companyes d'un instant, oh lluna i ombra!

Amb joguineigs joiosos festegem que és primavera!

Quan canto, la lluna indolent badoca;

Quan danso, la meva ombra esgarriada es deforma.

Tant que estiguem desvetllats, junts alegrem-nos;

I, un cop atesa l'embriaguesa, que cadascú se'n vagi.

Que duri eternament la nostra relació sense ànima:

Retrobem-nos a la llunyana Via Làctia.


Li Po

VEVEY





Densa boira, la tarda i el llac atrapant cignes
en el mirall opac de les aigües quietes,
cavallets enllorats -infantesa llunyana-
com un cor presoner giravoltant inútil
en tocoms desapresos on el record es balma
desxifrant primaveres de sentides i tactes,
tremolant de desig la nuesa dels cossos,
la teva sina blana i el verd i el blau i l’hora
immensament tranquil·la i el flanc de la muntanya
eterna que segella l’instant que ens feia creure
immortals com els déus d’un paradís de gespes
i somnis i certeses lla d’enllà de silencis
que només sap el cor ara que passa a passa
la vila ens obre pas per carrerons i places
entelats de boirines i, lluny de la brocanta,
davant la muda rada, lla d’enllà Eminescu,
poeta amic, i encara, tan solitari i tendre,
el vell Chaplin dictant-nos fineses a l’orella
i els cavallets de sempre giravoltant sense esma
amors anhels i veles en íntima escomesa.

J.E.-M.

SÓC MARXANT DE PAPER VELL











Sóc marxant de paper vell
malaltís de fullaraca
que se m’arrapa a la pell.

Sense un ral a la butxaca,
regiro el fons del calaix
o escorcollo la petaca

per si un vers hi troba encaix:
ni un mal tret de vers ni rima
duc al revellit carcaix,

musc l’art i el joc de l’esgrima.
Qui fos Cyrano, per cas,
que tan destrament arrima

tant l’espasa com el nas,
la burla, l’amor, la brega
amb floret i mot sagaç

i el més fort i llest doblega,
i al balbuç enamorat
que a cada mot empassega

dicta el vers tan ben faixat
que en la guerra més antiga
encaixa l’escac i mat.

Llauro en va la meva artiga
i espera en va el blanc paper
el vers que a perfer-se triga.

Si bé el pare m’aprengué
el vell art de la xapeta,
ja l’oblit se l’endugué.

Poeta de feina neta,
Verdaguer em dóna lliçó:
que llauro com un poeta
i escric com un llaurador
.

J. E.-M.

23 de novembre de 2006

LA MULA



LA MULA

a eMule amb gratitud


Regalava l’alè la mula humil
a l’infant i ningú no l’altifica,
generosa com és, pel franc estil
solidari i fecund que, mica a mica,

pausat com el seu pas, un u per mil
per a tots el regal ens multiplica:
Haendel o Bach fent de desembre abril,
caliu colgat, l’últim cant de Buika,

el cel·lo amic del meu veí Casals
convidant els ocells ran de finestra,
la Caballé servida a gavadals,

o bé en Serrat invicte a la palestra,
tot el que vull i més per quatre rals,
estrenes de Nadal d’alè i orquestra!


Nadal 2006