Montserrat

MONTSERRAT

Que siguin vives
les pedres, com un símbol
que mai no ens deixi
sense flaire de roses
ni una claror de pàtria!

J.E.-M.

POMELL DE ROSES SEQUES

POMELL DE ROSES SEQUES



D’un altre temps, d’un altre espai, les roses
estantissament seques, guarden forma,
si no el color, record, si no l’aroma,
mots velats en un vers ja fet silenci.

Encara en els vells pètals, el misteri
resta clos, amagat en laberíntics
corrents per on la saba ara adormida
fluïa des del cor pur de la terra.

I no sabria dir com són penyora
de l’esclat del que foren i com resta
l’anhel de llum en aquests ulls que em miren

més enllà de la pàtina polsosa
d’aquestes roses que temps ha collírem
i són un crit i un cant flairós de vida.



Jordi Enjuanes-Mas

SANT JORDI

Que en pàtria malmesa

el nostre clam s'acordi

per vèncer la contesa,

oh gloriós sant Jordi!



Jaume Sala Cortada

A L’ALBA

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Gust de terra a la geniva,
foc de llar en la paraula.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Calor de sang i sentida
de rosa en la nit dallada.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Enyor de llunes i signes
cavalcant en la mirada.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Domta la mort ja ferida,
cavall de regnes de plata.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Sagna el dol i l’eixorquia
al doble tall de l’espasa.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Alça banderes, que el dia
de la llibertat ja avança.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Sembra espigues i cull vida
als quatre vents de la pàtria.

A l’alba, cavaller, a l’alba!

Salva’ns els mots i revifa
les cendres de l’esperança.

A l’alba, cavaller, a l’alba!



Jordi Enjuanes-Mas

EL BES

EL BES



No sé qui s’amaga
o quin dolç cor bat
a la reressaga
d’un tan bell retrat...

O si un dard embaga,
Amor i el combat
per un bes, manyaga,
acaba en empat.

Tot és i seria
problema de dos:
el qui el donaria

i el qui el rep, si fos
que un problema sia,
un joc tan joiós!



Jordi Enjuanes-Mas




Pintura: El bes, oli sobre tela, de Remy Disch