LLEGAT
a Anna Enjuanes-Martí
Et vull deixar, olorós de llessamí,
el món que jo he estimat, la poesia,
tot allò que m’enduc i resta ací
només visible al cor que és qui destria
els mots i els sentiments que, bri a bri,
entreteixeix el vers, i l’harmonia
que fon l’avui amb el demà i l’ahir
i el joi* que és com un tast de l’ambrosia.
El teu gust per les lletres m’és aval
de la teia que un foc sagrat ablama
molt endins del teu cor com un regal
més preciós que l’or o que la fama.
Et prec, Anna, que siguis com vestal
que vetlli amb seny manyac la meva flama.
Jordi Enjuanes-Mas
* En el fin'amors trobadoresc, el joi és l'exaltació de l'amor, l'erotisme, la bellesa, la poesia que canta el món refinat i cortès dels trobadors.
