És utòpic, Tomàs, que sigui cert
un món fet paradís i tot bonesa,
on aquell qui més guanya és el qui perd
i on la virtut és l'única bellesa,
on ningú cal que mani poc ni gens
i el que val més que l'or és la paraula
i els homes comparteixen els seus béns
llescant un mateix pa damunt la taula.
Fóra mòria folla el teu llatí
quan la rauxa es fa seny i el diner mana,
i la força és la meta i el destí.
Val més amb tu, si el seny ens ho demana,
aquest món fet cruel, perjur, mesquí,
regne de folls, deixar de bona gana.
JE-M
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada