BESA’M ENCARA I BESA’M MÉS I BESA

BESA’M ENCARA I BESA’M MÉS I BESA



Besa’m encara i besa’m més i besa:
dóna-me’n un dels teus més saborosos,
dóna-me’n un dels teus més amorosos:
te’ls tornaré roents com brasa encesa.

Ai las, et planys? Vine i calmo amb prestesa
el teu mal dant-te'n deu dels més melosos.
Així mesclant uns besos tan joiosos
l’un de l’altre fruïm amb avidesa.

Doble vida llavors cada un rebrà.
Cadascú en si i el seu amic viurà.
Permet-me, Amor, pensar una ximpleria:

no em sento a gust vivint discretament,
i no em podré donar acontentament
si no faig, folla, alguna bogeria.


Louise Labé (¿1524-1566?)



Traducció el català de Jordi Enjuanes-Mas