TINTA
La tinta m'empastifa els dits, les venes...
La tinta m'empastifa els dits, les venes...
-He deixat al paper tota la sang
Josep Palau i Fabre
Massa paper ja s’ha embrutat de tinta
i massa tinta ens ha embrutat les mans,
massa lletra supèrflua indistinta
venuda i malvenuda en llords encants.
Cal pouar endins, al més secret recinte
cercant a cegues els incerts topans
del cor on brolla la paraula, encinta
del sentiment que encengui els nostres cants.
Que cada vers o mot, cada fonema
eixint del cor, neixi vivent i franc,
i vida i mort -l’únic i gran dilema
posat sobre el paper roig sobre blanc-
ens escriguin les ratlles del poema
amb gleves pures de la nostra sang.
Jordi Enjuanes-Mas
Massa paper ja s’ha embrutat de tinta
i massa tinta ens ha embrutat les mans,
massa lletra supèrflua indistinta
venuda i malvenuda en llords encants.
Cal pouar endins, al més secret recinte
cercant a cegues els incerts topans
del cor on brolla la paraula, encinta
del sentiment que encengui els nostres cants.
Que cada vers o mot, cada fonema
eixint del cor, neixi vivent i franc,
i vida i mort -l’únic i gran dilema
posat sobre el paper roig sobre blanc-
ens escriguin les ratlles del poema
amb gleves pures de la nostra sang.
Jordi Enjuanes-Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada