dimarts, 16 de setembre del 2008

TOT L’ANHEL DEL DEMÀ





TOT L’ANHEL DEL DEMÀ




Per a Piedad
i també per al bon amic Albert Manent *
recordant Tot l'enyor de demà
de Joan Salvat- Papasseit.




No l’enyor, ans l’anhel, tot l’anhel del demà,
d’un demà que sé meu creixent-me dins l’entranya,
flagrant d’aquella olor d’un pa tou que no enganya,
gustós com un pernil pascut només d’aglà.

Anhel de l’aire net i pur de la muntanya,
del fontinyol d’on beure tot allargant la mà,
de l’embat amical de l’ona que ve i va,
d’un cel que em brilla al pit i mai no s’enlleganya.

Anhel de nous captards on l’arc de sant Martí,
després d’un fort ruixat, encengui un pentagrama
harmònic de colors, i a casa el llessamí

que flaireja joiós i l’eixida recama
beneeixi l’amor que, florint a desdir,
per sempre el nostre cor i el nostre viure ablama.



Jordi Enjuanes-Mas




*Salvat-Papasseit va dedicar Tot l'enyor de demà a Marià Manent, pare de l'Albert.


Pintura de Kristina Mindszenti, Arc-en-ciel de l’esperance.