CONFIDÈNCIES
Quin goig, amor, ara que a fora plou
i a casa és com un niu i som devora
l’un de l’altre, llunyà tot enrenou,
i tot desassossec fermat defora!
El teu amor m’escalfa com el brou
que amatent em prepares tan a l’hora
quan un calfred tot el meu cos somou,
i em fa costat si res de res m’acora.
Quin gust sentir-nos tots dos junts a pler
dévidant et filant* en harmonia
tot escoltant Rameau prenent un te
tan bo que més d’un rei l’envejaria,
xerrotejant dessobre no sé què
que, mal que ho recordés, no us ho diria!
Jordi Enjuanes-Mas
* debanant i filant, del cèlebre sonet de Ronsard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada