CANÇONS SOBRE EL TEMA
LA BRANCA TRENCADA DEL SALZE
LA BRANCA TRENCADA DEL SALZE
Anònimes
Munta a cavall sense agafar el fuet,
cull, altrament, una branca de salze.
En camí o en repòs, la llarga flauta als llavis,
el viatger errant de pena mor.
* * *
El meu cor endolat ha perdut l’alegrança;
que no pugui ser jo el fuet del qui estimo!
De camí, o bé a casa, estreta pel seu braç,
a cavall, o en repòs, a frec dels seus genolls.
Munta a cavall sense agafar el fuet,
cull, altrament, una branca de salze.
En camí o en repòs, la llarga flauta als llavis,
el viatger errant de pena mor.
* * *
El meu cor endolat ha perdut l’alegrança;
que no pugui ser jo el fuet del qui estimo!
De camí, o bé a casa, estreta pel seu braç,
a cavall, o en repòs, a frec dels seus genolls.
POEMA DE COMIAT
Anònim
Els salzes verdejants s’inclinen fins a terra,
a balquena les flors s’envolen en ple cel.
Quan ja totes les branques hagin estat tallades
i que totes les flors hagin emprès el vol,
com saber, viatger, si seràs de retorn?
K’ong Chao-ugan (577-622)
LES FULLES QUE CAUEN
Al començ de l’autumne,
el caure de les fulles que n’és de corprenent!
errant a la deriva, com el cor de qui viu exiliat,
s’envolen, giravolten, refusant caure en terra,
amb semblant d’enyorar llur pàtria, la boscúria.
Traducció adaptada: JE-M
