Omar Khayyâm, RUBAIYAT

Un tros de pa i un càntir d'aigua fresca;
l'ombra que em dóna un arbre, i els teus ulls.
Ni cap soldà no és més feliç que jo
ni cap captaire no està mai tant trist

Omar Khayyâm, RUBAIYAT

Imita la tulipa, pren la copa a la mà
i, al costat d’una noia de llavis carmesins,
beu ben alegrement: el cel blau, tot girant,
d’un cop de vent sobtat se t’endurà d’aquí.


* * *

Entre la fe i la incredulitat: una alenada;
entre certesa i dubte: una alenada.
Sigues feliç en aquesta alenada present en què vius,
car la vida mateixa és aquesta alenada que passa.

Omar Khayyâm, RUBAIYAT

Hi ha qui mor en olor de santedat...
Tant i tant jo amb el vi m’hauré empinyat
que els devots embriacs diran de mi:
-Més tost aquest morí en olor de vi...


* * *


Aquesta roda en què girem fent torns
és ben semblant a una llanterna màgica.
El sol aquí és la làmpada; la pantalla és el món;
les imatges que passen som nosaltres

Omar Khayyâm, RUBAIYAT

D’un aleteig, el temps escàs s’enfuig
i ens mostra la fortuna el seu rebuig...
Aprofita l’instant, de res no tinguis por.
Sense anhel, sense enyor, a res no diguis no.



* * *


Viu malaurat qui pensa en el demà
com si talment fos a tocar de mà.
No perdis, pel demà que no tens gens,
l’instant present, que és l’únic cert tens.

Omar Khayyâm, RUBAIYAT [entorn de 1040]

Sé allò que és o el que no és,
el que és del dret o del revés,
el que hi ha a baix o el que hi a dalt,
allò que cal o el que no cal
i, tanmateix, és cosa coneguda
que el meu únic saber és la beguda.


* * *

El vi i la joia és l’únic en què crec;
i el dogma que m’atreu, allò que em bec.
I al món penso llegar un bell testament:
l’alegria i la pau que el meu cor sent.