ILLES GREGUES

ILLES GREGUES


A les meves estimades Roxana i Natha
per l’enveja que em fa llur viatge a les illes


M’agradaria fer un viatge enllà
d’aquesta mar a la recerca d’illes
on hom es perd si a casa vol tornar,
on les cases són blanques, i, senzilles,

les gents us ofereixen el seu pa;
oh terres benaurades que sóu filles
d’un món on els déus seien a peu pla!,
oh sol esplendorós que pertot brilles!,

oh vents que esbataneu tots els portals!,
oh mar que ens fas amiga cada platja!,
oh paradís on fóssim tots iguals!,

oh vells camins que sóu penyora i gatge
de llibertat que, filla dels endalts,
retrobi el viatger en el seu viatge!


JE-M

www.myspace.com/arondeta

WWW.MYSPACE.COM/ARONDETA



A l’amiga Joelle, flautista de bec


Navego en mons amics dessota un cel
on l’espai és harmònic i on és bella
cada flor, cada branca, cada rel,
cada mar, cada terra, cada estrella.

Grumet amb el cor nu de pèl a pèl,
aprenc l’art vell del dard i la rodella
i amb flautes que fabrica la Joelle
toco una antiga o nova cantarella;

intercanvio mots, compro cançons,
mercadejo colors, rebo en pintura
de vells o novells mestres les lliçons;

de grans compositors, la veu més pura
i, perdut en les aigües de mil mons,
només l’amor en el meu port m’atura.




JE-M

FANTÀSTIC

Sigui fantàstic el camí
fantàstica, la caminada,
fantàstic el sarró, i el pa, i el vi,
fantàstica l’estada
fantàstic cada jorn,
cada captard i cada albada,
fantàstic el retorn
quan retornem a casa.

VIVALDI AL FONS

Vivaldi al fons. Un violí somica
pel temps fugaç. És arribat l’estiu.
La llum s’allarga, el dia s’amplifica.
Tot el món canta. I tota cuca viu.

Plural i singular, tan simple i rica,
la vida es vessa arreu i, renadiu,
el goig en cada branca fructifica,
en cada cor la joia troba niu.

La tarda cau, perdent-se en el dilema
del temps que fuig, mal que es voldria etern,
pescador i pesca en la mateixa trema.

Oh si, del Prete Rosso coetern,
durés per sempre més el meu poema,
primavera i estiu, tardor i hivern!



JE-M

ÉS PRIMAVERA ENLLÀ DE L’OCRE CÀLID

Make a SlideShow at MyWackoSpace.com

Make a SlideShow at MyWackoSpace.com

ÉS PRIMAVERA ENLLÀ DE L’OCRE CÀLID

És primavera enllà de l’ocre càlid
que camino sorrals d’un paradís
besat per l’ona gràcil i el fresc hàlit
d’un ventall ventallant amor i encís.

No fóra prou cortès, com joc invàlid,
l’instint que fuig potser del blanc o el gris,
ambre enriquint l'almesc amb el toc vàlid
d’un vell perfum intens i trencadís.

Amb veïnatge i llatineig de merles,
i amb cançons i parlars d’aquí i d’arreu,
mercadejo les sedes i les perles

dels meus poemes a meitat de preu
i m’endinso en el quadre per esberles
de somnis i camins fressats a peu.




JE-M

NO EM PLAU AQUEST PAÍS

No em plau aquest país de plor i de plany,
de seny covard que els somnis emmanilla,
de rauxa a voltes convertida en bany
de sang i foc, de trista camarilla

de polítics avars del míser guany
d’avara povertà que ens encotilla
i ens empobreix del tot malgrat l’afany
dels brindis fets amb cava o amb montilla.

Més em plauria veure’l a cavall
d’un somni ardit alçat amb la senyera
de llibertat que canta Maragall.

Un poble que tornés a ser el que era
temps era temps, i fos per temps mirall
d’una nova i eterna primavera.





JE-M

SANT JORDI DE MONTSERRAT GUDIOL

SANT JORDI DE MONTSERRAT GUDIOL



Visc en el roig sense confins, encès
com la sang de mil venes o mil penes,
com la sang de banderes sota el pes
de tants segles fermats sota cadenes.

Visc en el roig de tant d’amor, del bes
de mil llavis encesos on alenes
enrojolant les galtes, oh amor pres
per l’encís, gràcil sempre, d’unes trenes!

Visc en el roig misteriós que estoja
tant d’art i ofici apresos a redol
del roig caliu que a la fillada engoja.

Visc, llaurador vestit de lluna i sol,
conreant amb amor la terra roja
en la tela fidel de Gudiol.


JE-M

MIL CARES

GINESTA

GINESTA


Claror de ginesta
de la tarda enllà,
oh l’olor de festa
d’un Corpus llunyà!

Mal que, amb l’hora, presta
la claror se’n va,
l’olor que me’n resta,
qui me la prendrà?




JE-M

PROPAGANDA POSTELECTORAL

A la meva cunyada, Camil·la Martí

Temps era temps, la vida era tranquil·la;
però després que s’inventà el PP,
cadascú va i l’enfila com l’enfila,
cadascú va i l’enfila com li ve.

Qui, a la Cope, el seu verí destil·la
contra tot déu i contra ZP;
qui, com l’Aznar, els ganivets afila
de tantes ganes com de guerra té.

Però són de no-res una futil·la
si algú sap ensenyar-los l’abecé
d’allò que de debò vol el carrer.

Amb el pas ferm, el dret camí encarrila,
el mot més just i el gest més dreturer,
regidora a Gelida, la Camil·la.



JE-M

GRAZALEMA

BENAURADA L'AMOR QUE ÉS EL CAMÍ




Benaurada l'amor que és el camí,
benaurat el camí i la caminada
i benaurat qui arriba al seu destí,
benaurat port en la més bella rada.

Benaurada la mà d'aquella qui
em mena i em menà per la intricada
ruta que és ara i és demà i ahir
allà on la posta és naixement d'albada.

Benaurada l'amor dolça com mel
que el dol fa goig i fa la terra cel,
olorós llessamí que a Grazalema

vetllarà piadós el blanc portal
de la casa que hi vull, lliurant del mal
les ratlles que escriuré del meu poema.

Del meu llibre Dèlia/Nel mezzo

MESTRE RUAIX

A l'amic Josep Ruaix i Vinyet


Qui, sinó ell, sap de ribot i encaix,
d'hàbil burí o cisell, d’orfebreria,
de fina perla o moradenc balaix,
del mot precís teixint la brodaria

d’enfilar-lo del dret o de biaix,
d’afinar subtilment la punteria
de cada dard que surt del seu carcaix,
mestre com és de llengua i poesia?

Qui, sinó ell, si mai es desencaixa
el vers o la paraula, sap prou on
amb gest precís emprar el rebaix de l’aixa,

ell que entre fitxes i fitxers es fon
perquè torni la llengua ara capbaixa
a ser el pus bell catalanesc del món?


Jordi Enjuanes-Mas

ULLS

A una pintura de Montserrat Gudiol




Ulls que escruteu amb serenor el pregon
silenci dels camins lla de la fosca
on, amb el dol, la soledat s’embosca.
Ulls que expresseu tot el dolor del món.

Ulls que la boira de l’enyor enfosca
quan solament el cor sap com i on
s’amaguen pit endins amors que són
secretament vivents a l’entrefosca.

Ulls que sou esgarriny, crit impotent
que el llosc color vers la nit arrossega
i, al llenç, el traç precís i ferm estén.

Ulls tan serens, quina dolor us doblega?
Oh la bondat d’uns ulls que un sentiment
de pietat al seu entorn aplega!

JE-M

IN MEMORIAM ROSTROPOVICH

Avellutaves
l’aire amb tons de bellesa.
Ara el silenci,
melangiós, ressona
com si plorés un cel·lo.

JE-M

ANIVERSARI

Essent de bona teia i bona llei,
n’ha fet noranta-dos. És fetillera
i, dels anys i del cutis, remeiera.
Aneu a preguntar-li pel remei!

APUNT

A Montserrat Altarriba

El merlot canta
omplint de melangia
la llum de posta.

JE-M

IF LOVE'S SWEET PASSION

Si l'amor és tan dolça

per què em dóna turment

Si és amarga, doncs, digue'm

per què estic tan content?

Si el sofrir més un gaudi

de què ve el meu lament

o de la sort queixar-me

tant i tant vanament?

Tan plaent és la nafra

i tan dolçament fort

aquest dard que feria

i afalaga el meu cor!

LLUM DE POSTA

Sant Jordi et porti
el perfum roig que exhala
la rosa ígnia.

Montserrat Altarriba

INTENT de PLAGI

Als amics Jordi Enjuanes-Mas
i Jordi Carrera i Huguet

Sou vells soldats tornant de moltes guerres
que prou sabeu com us hi van portar ;
potser quixots amb somnis d’altres terres
llunyanes de l’avui i del demà.

Malgrat no us rebin triomfals arcades,
en reraguardes heu sumit els jorns
on les victòries no són cantades
però s’hi lluita per incerts retorns.

Per ments en forja heu batut paraules.
Algunes pengen, com clemalls de baules,
en focs on guspiregen els records.

Altres, en fulls com pedres esculpides
que aneu picant, poetes, escarides
recordaran tostemps les vostres sorts!

Jaume Sala

per Sant Jordi 2007

SOM POTSER VELLS SOLDATS

“Turpe senex miles...” , Ovidi



A l’amic Jordi Carrera i Huguet

Som potser vells soldats d’alguna guerra
que mai sabrem quan fou ni quina és
o quixots batallant amb la desferra
d’un món caduc sense ara ni després.

I, malgrat tot, restem fermats a terra
alçant els braços tot seguint l’avés
d’anys i panys que l’enyor ens desenterra
per si algun déu escolta el nostre rés.

Amics, companys de lluites i fadigues,
un temps, infants orats, férem camí
feliços i allunyats d’afanys i intrigues.

Seguim invictes contra el temps, mal si,
maldestres en la lluita, ens cal fer amigues
les hores del demà amb records d’ahir.


JE-M



Sant Jordi 2007