PLOR
A voltes ploro. I ploro d’amagat.
De por, potser. O a voltes d’impotència.
O en altres hores en un pur esclat
del goig que transcendeix tota ciència.
A voltes, en la lluita i el combat,
cada llàgrima és llum i transparència
que sobreïx del cor i de l’embat
de l’univers en plena eflorescència.
A voltes ploro. I beneeixo el plor
que el cor m’esponja mal si dol i plora,
i em fa sentir més home i ser més bo.
Cada llàgrima em fa sentir devora
dels que, mal no saber-les com un do,
són com jo benaurats ben abans d’hora.
Jordi Enjuanes-Mas
Pintura: Botero, Dona plorant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada