PROPAGANDA POSTELECTORAL

A la meva cunyada, Camil·la Martí

Temps era temps, la vida era tranquil·la;
però després que s’inventà el PP,
cadascú va i l’enfila com l’enfila,
cadascú va i l’enfila com li ve.

Qui, a la Cope, el seu verí destil·la
contra tot déu i contra ZP;
qui, com l’Aznar, els ganivets afila
de tantes ganes com de guerra té.

Però són de no-res una futil·la
si algú sap ensenyar-los l’abecé
d’allò que de debò vol el carrer.

Amb el pas ferm, el dret camí encarrila,
el mot més just i el gest més dreturer,
regidora a Gelida, la Camil·la.



JE-M

GRAZALEMA

BENAURADA L'AMOR QUE ÉS EL CAMÍ




Benaurada l'amor que és el camí,
benaurat el camí i la caminada
i benaurat qui arriba al seu destí,
benaurat port en la més bella rada.

Benaurada la mà d'aquella qui
em mena i em menà per la intricada
ruta que és ara i és demà i ahir
allà on la posta és naixement d'albada.

Benaurada l'amor dolça com mel
que el dol fa goig i fa la terra cel,
olorós llessamí que a Grazalema

vetllarà piadós el blanc portal
de la casa que hi vull, lliurant del mal
les ratlles que escriuré del meu poema.

Del meu llibre Dèlia/Nel mezzo

MESTRE RUAIX

A l'amic Josep Ruaix i Vinyet


Qui, sinó ell, sap de ribot i encaix,
d'hàbil burí o cisell, d’orfebreria,
de fina perla o moradenc balaix,
del mot precís teixint la brodaria

d’enfilar-lo del dret o de biaix,
d’afinar subtilment la punteria
de cada dard que surt del seu carcaix,
mestre com és de llengua i poesia?

Qui, sinó ell, si mai es desencaixa
el vers o la paraula, sap prou on
amb gest precís emprar el rebaix de l’aixa,

ell que entre fitxes i fitxers es fon
perquè torni la llengua ara capbaixa
a ser el pus bell catalanesc del món?


Jordi Enjuanes-Mas

ULLS

A una pintura de Montserrat Gudiol




Ulls que escruteu amb serenor el pregon
silenci dels camins lla de la fosca
on, amb el dol, la soledat s’embosca.
Ulls que expresseu tot el dolor del món.

Ulls que la boira de l’enyor enfosca
quan solament el cor sap com i on
s’amaguen pit endins amors que són
secretament vivents a l’entrefosca.

Ulls que sou esgarriny, crit impotent
que el llosc color vers la nit arrossega
i, al llenç, el traç precís i ferm estén.

Ulls tan serens, quina dolor us doblega?
Oh la bondat d’uns ulls que un sentiment
de pietat al seu entorn aplega!

JE-M

IN MEMORIAM ROSTROPOVICH

Avellutaves
l’aire amb tons de bellesa.
Ara el silenci,
melangiós, ressona
com si plorés un cel·lo.

JE-M

ANIVERSARI

Essent de bona teia i bona llei,
n’ha fet noranta-dos. És fetillera
i, dels anys i del cutis, remeiera.
Aneu a preguntar-li pel remei!

APUNT

A Montserrat Altarriba

El merlot canta
omplint de melangia
la llum de posta.

JE-M

IF LOVE'S SWEET PASSION

Si l'amor és tan dolça

per què em dóna turment

Si és amarga, doncs, digue'm

per què estic tan content?

Si el sofrir més un gaudi

de què ve el meu lament

o de la sort queixar-me

tant i tant vanament?

Tan plaent és la nafra

i tan dolçament fort

aquest dard que feria

i afalaga el meu cor!

LLUM DE POSTA

Sant Jordi et porti
el perfum roig que exhala
la rosa ígnia.

Montserrat Altarriba

INTENT de PLAGI

Als amics Jordi Enjuanes-Mas
i Jordi Carrera i Huguet

Sou vells soldats tornant de moltes guerres
que prou sabeu com us hi van portar ;
potser quixots amb somnis d’altres terres
llunyanes de l’avui i del demà.

Malgrat no us rebin triomfals arcades,
en reraguardes heu sumit els jorns
on les victòries no són cantades
però s’hi lluita per incerts retorns.

Per ments en forja heu batut paraules.
Algunes pengen, com clemalls de baules,
en focs on guspiregen els records.

Altres, en fulls com pedres esculpides
que aneu picant, poetes, escarides
recordaran tostemps les vostres sorts!

Jaume Sala

per Sant Jordi 2007

SOM POTSER VELLS SOLDATS

“Turpe senex miles...” , Ovidi



A l’amic Jordi Carrera i Huguet

Som potser vells soldats d’alguna guerra
que mai sabrem quan fou ni quina és
o quixots batallant amb la desferra
d’un món caduc sense ara ni després.

I, malgrat tot, restem fermats a terra
alçant els braços tot seguint l’avés
d’anys i panys que l’enyor ens desenterra
per si algun déu escolta el nostre rés.

Amics, companys de lluites i fadigues,
un temps, infants orats, férem camí
feliços i allunyats d’afanys i intrigues.

Seguim invictes contra el temps, mal si,
maldestres en la lluita, ens cal fer amigues
les hores del demà amb records d’ahir.


JE-M



Sant Jordi 2007

XIUXIUEJA LA PLUJA XERRADISSES

Xiuxiueja la pluja xerradisses
a l'eixida de casa i trenca el gris
de la tarda ensonyada on, vincladisses,
les hores es desgranen pel pendís.

Xopes de verd, les fulles estantisses
dels jovençans plançons pagats d'encís
t'enlluernen, cor meu que t'adormisses
quietament com si el temps no fugís.

I mentre tot, sota la lenta pluja,
va vers la mar que tot mar sobrepuja,
closa entre heuredes íntimes, la vida

tímidament esclata en la florida
d'un blanc lliri de cala enyoradís
del vell camí perdut del paradís.

JE-M

MODEL

A Nathalie Aubert,

filla estimada

que ha inspirat tant la pintura com el poema

Serà el model o, tanmateix, l’artista
qui infon la llum, de carn o pensament,
que arbora el cor, davallant de la vista,
i fon l’eternitat amb el present?

Serà l’amor, de la raó alquimista
o la raó, on l’amor té el fonament
o bé el sentit, sobirà absolutista
o el cor que sent ben lliure allò que sent?

Seran els tons blavosos, que la vida
demanen com l’albada crida el sol,
com l’amor, incurable en la ferida,

necessita els sentits al seu redol?
Serà la meva amor ja pressentida
en el traç recordat de Gudiol?

JE-M

MORIAE ENCOMIUM

"Hi ha una saviesa del seny i una saviesa -més alta- de la follia. Per a l'alta vida de l'ànima, el seny solament serveix per a decidir quan cal llançar-se a la follia."

Ramon Llull

ENDREÇA A TOMÀS MORE

És utòpic, Tomàs, que sigui cert
un món fet paradís i tot bonesa,
on aquell qui més guanya és el qui perd
i on la virtut és l'única bellesa,

on ningú cal que mani poc ni gens
i el que val més que l'or és la paraula
i els homes comparteixen els seus béns
llescant un mateix pa damunt la taula.

Fóra mòria folla el teu llatí
quan la rauxa es fa seny i el diner mana,
i la força és la meta i el destí.

Val més amb tu, si el seny ens ho demana,
aquest món fet cruel, perjur, mesquí,
regne de folls, deixar de bona gana.

JE-M

I. COM ALBA

Com alba que la nit del jorn destria,
sol entre nuvolades dardellant,
enmig de moixos avirams el cant
esplendorós que ens anuncia el dia,

joia que enjoia pura el breu instant
del nostre pas per la callada via
que es fon devers la posta i que desnia
deixies malvenudes a l’encant,

sal que assaona la vianda fada
que ens peix la trista vida adotzenada
que pren el seny covard per únic guia,

amb cara neta dels afaits cosmètics
que ens imposen pesats cànons estètics,
d’enuig i tedi ens salva la follia.

JE-M

II. PER SANT NIN I SANT NON

Per sant Nin i sant Non, sant Telm ajuda’ns
a guarir-nos del mal que ens engavanya:
guarda’ns de beguinatge el rostre i muda’ns
amb un somrís la nostra mala ganya.

És artifici el seny de l’homo prudens
i ja a ningú el seu joc tan trist no enganya
i ens cal desenterrar el vell homo ludens
que es mor d’avorriment a dins l’entranya.

Ben allunyats de mestres i d’escoles,
hem d’aprendre de nou les beceroles
que el cor ens dicti lluny de la memòria

i, estrabul·lats bufons que fan baboia
del seny mesquí, viure de ple la joia
seguint les lliçonades de la mòria.

JE-M

Omar Khayyâm, RUBAIYAT

Un tros de pa i un càntir d'aigua fresca;
l'ombra que em dóna un arbre, i els teus ulls.
Ni cap soldà no és més feliç que jo
ni cap captaire no està mai tant trist

Omar Khayyâm, RUBAIYAT

Imita la tulipa, pren la copa a la mà
i, al costat d’una noia de llavis carmesins,
beu ben alegrement: el cel blau, tot girant,
d’un cop de vent sobtat se t’endurà d’aquí.


* * *

Entre la fe i la incredulitat: una alenada;
entre certesa i dubte: una alenada.
Sigues feliç en aquesta alenada present en què vius,
car la vida mateixa és aquesta alenada que passa.

Omar Khayyâm, RUBAIYAT

Hi ha qui mor en olor de santedat...
Tant i tant jo amb el vi m’hauré empinyat
que els devots embriacs diran de mi:
-Més tost aquest morí en olor de vi...


* * *


Aquesta roda en què girem fent torns
és ben semblant a una llanterna màgica.
El sol aquí és la làmpada; la pantalla és el món;
les imatges que passen som nosaltres