dimarts, 26 de febrer de 2008

CIRERERS




CIRERERS



Per tu ben tost florirà el cirerer,
el de migjorn que vers la mar s’encara,
i de llum s’omplirà, i després també
d’aquell roig foll que la dolcesa amara.

Després el de llevant que és el deler
de la veïna per la joia avara
de les roges cireres que, a recer
del seu clos, ella mai no desempara.

Oh quan, florits, enjoïn dia i nit
tot el jardí, i nosaltres a l’eixida
ens besem embriacs del seu delit!

I temps després, enyorant la florida,
ens tornem a besar prenys de l’enfit
roig i joiós de la fruita collida.



Jordi Enjuanes-Mas



Pintura atribuïda a Kano Ryokei (+1645)

diumenge, 24 de febrer de 2008

SEXTINA A MERCÈ ENJUANES





SEXTINA A MERCÈ ENJUANES



Com en antigues celebrades justes
el cavaller Tirant guanyava fama
enmig de cavallers, i en l’aspra llengua
que ja ens forjava Llull, de la mà mestra
de Martorell que enceta en la gran Illa
la novel·la que brilla com a reina

i en català serà sempre la reina
d’un Segle d’Or de celebrades justes
que en la nostra cultura és com una illa
enmig del món, lloc d’orgull i de fama,
així ara reverdeix en l’obra mestra
que fas, Mercè, tot ensenyant tal llengua.

Tu fas amable i dolça aquesta llengua
que parlaren tants savis i fou reina
de l’ampla mar nostrada i també mestra
de la primera llei que, dictant justes
normes té avui encara noble fama
en tot port, tota mar i en tota illa.

Llesta com ets i vivint en una illa
on des de segles són cultura i llengua
ben acollides amb fortuna i fama
i la bellesa, de les arts és reina
que rep arreu les lloes que són justes,
segur que tothom veu que ets bona mestra.

I us prego a aquells que la tingueu per mestra
i tant bé l’heu rebut allà en vostra Illa,
que amb bons encomis i paraules justes
del català ja après o en vostra llengua,
essent que cortesia allà us és reina,
sapigueu valorar-la i dar-li fama.

Perquè, amable com és, pertot té fama
de ser del català una bona mestra
i entre totes les mestres és la reina
aquí en el seu país i allà en vostra Illa,
xamosa i garladora amb dolça llengua,
en donar sempre les lliçons més justes.

Allà on Tirant en justes guanyà fama,
de catalana llengua insigne mestra
tu, Mercè, en la Gran Illa, regnes reina.



Jordi Enjuanes-Mas




Il·lustració: pàgina del Tirant lo Blanc

diumenge, 10 de febrer de 2008

AVUI LA MAR








AVUI LA MAR


Avui la mar és com un buit immens,
sense vinya al coster, sense oliveres
ungint la solitud sense voreres
i el blau marí tan desolat i intens.

Porugues a la platja, les palmeres,
ventalls inútils ventallant el llenç
setinat de les aigües, pur i tens
com mil besos que enyoren mil esperes.

Oh si fossis la vela que allà al lluny
saluda els vianants que el dia juny,
diumenge que és, a la platja propera!

Mal que et sé prop, amor, guaitant darrere
d’un mig llegany de núvol que m’espera
vora el Leman i em té el cor en un puny!



Jordi Enjuanes-Mas




Gravats de Barcelona (Rouarque, 1862) i Ginebra des de Cologny (W.H. Barlet, 1836)

dijous, 7 de febrer de 2008

CAMÍ DE MAR






CAMÍ DE MAR



Me’n vaig camí de mar deixant petjades
de sol morent. La tarda engabiada
s’aplega al cim dels alts filats elèctrics
refilant la incertesa de les hores.

La mar m’espera al fons, amant voluble
que es vesteix amb les gales de la tarda
amb ors incandescents i sedes porpres
i lluentors i miralleigs de nacre.

I vaig fent camí avall ans que la tarda
se’n vagi enllà de l’última carena
i callin els ocells i el sol s’apagui

i que la mar impúdica es despulli
i amb virginals nueses m’arrabassi
el cor i el seny, xuclant-me la mirada.



Jordi Enjuanes-Mas



Pintura de R. Sáenz García

diumenge, 3 de febrer de 2008

SEXTINA A NATHALIE




SEXTINA A NATHALIE




Ningú pintar-la gosa de tan bella
com és, tan agençada que fa cosa
comparar-la mateix amb una rosa,
pell de pètals perfectes, dúctil flaire
que al seu entorn rumbeja, llum que és filla
del pinzell savi i gràcil de la mare.

Talment que, si no la pintés la mare,
potser tothom diria: No és prou bella
en la tela! Però si l’obra és filla
de qui bella és i fou, no és poca cosa
que pintura i color servin la flaire
de tal mare que va infantar una rosa.

Que la bellesa va de rosa en rosa:
de mare a filla i de filla a mare,
la filla de la filla en té la flaire
com un flascó que fa flairosa i bella
l’essència que impregna tota cosa
i que de serenor elegant és filla.

Que com aquella que del mar és filla
i escampa primaveres on la rosa
floreix roja d’amor i en cada cosa
deixa la seva empremta, d’amor mare,
Venus entre les belles la més bella,
també el seu rostre escampa amor i flaire.

I al seu pas, quan mou l’aire, duu la flaire
que té aquella bellesa que neix filla
d’un món ric i profund, i torna bella,
senzilla que és i fràgil com la rosa,
la cara que els pinzells i uns dits de mare
perfecta fan per damunt tota cosa.

Ni res sobra ni manca: cada cosa
és justa i natural en llum i flaire;
aciençat i expert, l’ull de la mare
que doblement perfeia els de la filla,
estructura perfecta de la rosa
que en doble part d’amor i d’art és filla.

Ella és tan bella sobre tota cosa
que com la rosa escampa llum i flaire:
ho diu la filla i ho pintà la mare.




Jordi Enjuanes-Mas