dimecres, 17 de març de 2010

A LA FEE ROXANE


Elle est vide toute chose
Dès que tu es partie.
Tout est vide sans toi,
Sans belles féeries
De ton art sans pareil,
De ta joie pleine de vie.
Il reste ton amour.
Que Dieu t'en remercie!

Jordi Enjuanes-Mas

dijous, 5 de març de 2009

RETORN A SERRATEIX





RETORN A SERRATEIX




Mal que perduts ja creia bous i esquelles,
joiós revius, reviscolat esqueix,
cos meu que, tot refent-te, el meu cor pelles
i endins del pit amb tu el delit reneix.

Oh goig adelerat que em renovelles
quan des del finestral de Serrateix
contemplo les altives meravelles
del Pirineu que allà als meus ulls s’acreix!

D’amagatotis de l’abat, les velles
pedres del monestir, vetllant des d’un relleix
el vell camí del sol i les estrelles,

m’endinsen al terrer ferm com un teix.
I, a cal Fuster, les olles i escudelles
m’acullen redonant-me força i bleix!



Jordi Enjuanes-Mas



dimecres, 18 de febrer de 2009

RUTA DE LA SEDA





RUTA DE LA SEDA



En un país de til·la i camamil·la
i mil herbetes on posar la fe
per a una vida sana i més tranquil·la,
ara de cop he descobert el te.

I la meva fermança ara vacil·la
—i no sé encara massa bé el perquè—
quan flairosa la màquina m’estil·la,
exquisida, una tassa de cafè.

Perquè amb el te ja cap indret se’m veda:
per caravanserralls de mil camins
i romàntics mercats on la moneda

circula compartint els tes més fins
me’n vaig, seguint la ruta de la seda,
als més remots països i confins.



Jordi Enjuanes-Mas





dimarts, 17 de febrer de 2009

Cant Espiritual

Si te'l vols baixar i veure'l amb música, clica aquí:

dilluns, 9 de febrer de 2009

SOBRE EL TEU PIT OBLIDO TOT CONSIR





SOBRE EL TEU PIT OBLIDO TOT CONSIR



Dejando mi cuidado.
Juan de Yepes



Sobre el teu pit oblido tot consir
i esdevé etern el temps fugaç que juga
tant a favor que em dóna un nou respir
revifant l’esperança benastruga.

Tot es capgira i, acceptant el gir,
m’escalfa el teu amor quan, fredeluga,
la tarda estripa el cel i el meu respir
s’omple de llum fent lluny tota marfuga.

Lluny són les caminades i els camins,
les marrades seguint tantes dreceres,
la incertesa encerclada en mil confins.

Finides són, tardanes, les esperes:
el teu amor, peixent-me cor endins,
fa que els meus somnis siguin tots de veres.



Jordi Enjuanes-Mas


Pintura d'Egon Eschiele, Abraçada.

dissabte, 7 de febrer de 2009

PLOR





PLOR



A voltes ploro. I ploro d’amagat.
De por, potser. O a voltes d’impotència.
O en altres hores en un pur esclat
del goig que transcendeix tota ciència.

A voltes, en la lluita i el combat,
cada llàgrima és llum i transparència
que sobreïx del cor i de l’embat
de l’univers en plena eflorescència.

A voltes ploro. I beneeixo el plor
que el cor m’esponja mal si dol i plora,
i em fa sentir més home i ser més bo.

Cada llàgrima em fa sentir devora
dels que, mal no saber-les com un do,
són com jo benaurats ben abans d’hora.


Jordi Enjuanes-Mas


Pintura: Botero, Dona plorant

dijous, 5 de febrer de 2009

RECORDS





RECORDS



Donde habite el olvido,
En los vastos jardines sin aurora.
Luís Cernuda

Donde habite el olvido,
allí estará mi tumba.
G. A. Bécquer, Rima LXVI



Que no m’oblidi mai del paradís de la infantesa,
del paradís perdut que serva en mi el record:
no hi ha pitjor destí que viure en l’orfenesa
de somnis i records, i no hi ha millor sort

que mantenir ben viva i clara la certesa
que allò que el record salva és l’únic ver tresor
que posseïm; la resta és buit i és incertesa
barca perduda lluny, enllà d’enllà del port.

Que no m’oblidi mai del que el meu pit estima
de tot allò que un jorn amb el cor he estimat,
que quan arribi un jorn a la més alta cima

i m’envoli a l’endalt, m’endugui d’un braçat
el paradís dels somnis i aquí, posats en rima,
per mi testimoniïn tota l’eternitat!



Jordi Enjuanes-Mas


Il·lustració: Mar Chagall, Adam i Eva expulsats del Paradís

Cant a Piedad

Pots baixar-te la presentació des d'aquest enllaç:

dimecres, 4 de febrer de 2009

Y DEJÉME





Y DEJÉME



Cesó todo y dejéme
Sant Joan de la Creu



Fugint de mi,
seguint ermassos,
las del camí,
las dels meus passos,

m’abandoní,
els membres lassos,
en el coixí
bla dels teus braços.

L’enllà ja lluny,
l’ara aquí em lliga,

i tost s’esmuny
tota fatiga:

l’amor que ens juny
joiós m’abriga.


Jordi Enjuanes-Mas


Il·lustració: Tercer dia

dimarts, 3 de febrer de 2009

ROSASSES





ROSASSES



Oh meravella, la claror: combat
i joc, geometria,
matemàtica pura en pur esclat
de la bellesa de la llum del dia!

Oh com encara embadalit
contemplo, a Chartres, el misteri
que, travessant parets, vers l’infinit
acolorit i eteri
em xucla els ulls i em fibla l’esperit!

Oh bell miracle de la Candelera,
a Palma, el joc de llum immensament precís,
conjunció feliç
que és i serà per sempre tal com era
aquella llum primera
del primer jorn, i encís
de l’home descobrint el paradís!

Oh la claror que amara,
immensa, l’univers sense confins
i enjoia el nostre viure endefora i endins
si al fons del cor encara
guardem intacte el brill
i, rosassa infinita, ens traspua en l’espill
dels ulls i de la cara.



Jordi Enjuanes-Mas


Foto:
Darrera de la Façana de Ponent, la Seu, Palma
Cada dia 2 de febrer (festa de la Mare de Déu del Candeler, la Candelera) i 11 de novembre es produeix un miracle geomètric a la Seu de Palma.
A les 9:00 del matí de dia 2/2 i a les 8:30 del matí de dia 11/11, una de les majors rosasses de les catedrals gòtiques del món (11.5 metres de diàmetre), es projecta sobre el Portal Major, de manera que durant uns breus segons es posiciona davall la rosassa del Portal Major, formant una doble rosassa.
Fins aquí, la proesa és considerable, però el més espectacular és observar el punt blanc del centre de la projecció. D’on prové? Sembla que no pot venir de la rosassa major, perquè, com es pot observar, al centre no hi ha cap vidre blanc circular (de fet, està formada per triangles equilàters, i al centre hi ha els vèrtexos de sis d’ells):



Una manera seria que provingués d’una altra rosassa, la Reina dels Àngels, oberta pel magnífic arquitecte (i per molts també geòmetra) Antoni Gaudí, a la seva restauració i decoració de començaments del segle XX. En aquesta rosassa utilitza una tècnica innovadora: utilitza tres vidres diferents per donar els colors (tricromia) i un altre per matisar els colors.



Però segur? Observem de més aprop la rosassa gran:




Sí! Té un petit punt blanc! Està foradada! Fet a posta? Segons sé la rossassa es va haver de reconstruir després de la Guerra Civil. Potser pensaren en aquest punt?



Pareix que així queda resolt un petit problema. A més, la projecció d’aquest punt central no és exactament al centre.
Sigui com sigui, un espectacle indescriptible, que es vé produint des del segle XVII.
Si voleu saber més, podeu llegir aquest article de
La Secta de la Candelera, interessantíssim.


Article de la
SOCIETAT BALEAR DE MATEMÀTIQUES

dilluns, 2 de febrer de 2009

LA CANDELERA





LA CANDELERA




La Candelera plora i riu:
el fred és fora o lluny l’estiu?
La Candelera riu i plora:
el fred és viu o l’hivern fora?

O bé serà tot a l’ensems
i acabi boig l’home del temps?



Jordi Enjuanes-Mas



Ninot de Pilarin Bayès

divendres, 30 de gener de 2009

MARTINA






MARTINA



a Martina Vaquer i Arumí
en el dia del seu sant.


Al teu bressol
ets poesia,
talment el sol
que enjoia el dia.

I al teu redol
l’amor congria
el gira-sol
de l’alegria.

Un pur encís
se t’endevina
en el somrís

i els ulls de nina!
Oh el vers feliç
que ets tu, Martina!



Jordi Enjuanes-Mas




Il·lustració: Jaume Rovira. Disseny Pol Rovira

CESÓ TODO





CESÓ TODO



Quedéme y olvidéme,
el rostro recliné sobre el amado,
cesó todo, y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado.

Sant Joan de la Creu


Tot emmudeix, tot es silenci
ple de la joia que tu em dons
com si de nou tot recomenci
en el meu cor i al fons del fons

del pou on neix nova la vida.
I em sento nu en un paradís
on a l’amor tot em convida
i on res no és frèvol ni estantís.

En el silenci m’endevines
i jo endevino, eixint de mi
com m’arrabasses i em fascines
amb la dolcesa del teu si.

I, cessant tot, sense cap nosa
en tu el meu cor tranquil reposa.


Jordi Enjuanes-Mas


Il·lustració: El primer dia

dilluns, 26 de gener de 2009

CANT ESPIRITUAL





CANT ESPIRITUAL



Del fons del cor vaig encercant-te,
oh el sense rostre i sense nom,
amor que el cel i l’estelada aguanta
i ets el meu què i el meu perquè i el com,
aigua que al cor em brolla i que de nou m’infanta.

Tot en mi et crida i tot t’anhela,
sóc pur enyor i desig pur,
oh inconegut a qui l’aspra nit cela,
rostre introbable enllà d’un camí obscur
que a voltes no la joia, sinó el dolor ens revela!

Si ets llum, per què em cega la fosca
quan el desig de tu em consum?
I si ets vida, per què la mort enfosca
el deler per la vida i per la llum,
i espera el seu moment celada en l’entrefosca?

Tot el meu ser de tu és fretura:
ah si et dolguessis del meu plor
i allunyessis de mi tota paüra!
Oh si en la nit, amorosint el so,
la teva veu guarís dins meu tota malura!

Oh si de cop la nit trencant-se,
naixessis, sol a l’horitzó,
i tot, de nou, em mi fos alegrança
i el meu pit reflorís amb la naixó
del teu amor que mai d’estimar-me no es cansa!

Tot i que et cerco, et sé dolç hoste
i ets el meu jo i jo el teu tu
i el meu viure en el teu sento que brosta
i el teu amor amb un braçat em duu
a la claror del jorn lluny d’on el sol va a posta.

Essent per mi força i defensa,
que el teu amor em sigui aval
que em faci ardit davant tota dolença
i, alliberant-me de tot mal,
allunyi de mi el jorn d’una major naixença.

Sobre el teu si ple de dolcesa
deixa’m que dormi reclinat,
que el teu amor m’abrigui en la nuesa
i la joia il·lumini el meu combat
al fons del fons del cor com una llàntia encesa.



Jordi Enjuanes-Mas


Il·lustració: William Blake, Unió de cos i ànima

dilluns, 19 de gener de 2009

EL METGE






EL METGE



Malalte fo l’amic per amar, e entra’l veer un metge qui muntiplicà ses llangors e sos pensaments; e sanat fo l’amic en aquella hora.

Ramon Llull, Llibre d’amic e amat


Al Dr. Ferran Losa Gaspà



Ja no amb llangors i pensaments,
per guarir el càncer que m’assetja
amb un somriure em cura el metge
i és el millor dels tractaments.

Quan ve que em mira i que es remira
els meus papers amb ull expert
i en el seu rostre tost s’albira
franc i diàfan i despert,

sol que despunta, un bell somriure,
ah com rebrolla l’aiguaneix
fecund i fèrtil d’un nou viure
que al fons del cor joiós em neix!

I dic a tots i ho dic tothora
que sanat fui en aquella hora.


Jordi Enjuanes-Mas






Il·lustració: estàtua del déu Escolapi d’Empúries

FRATERNÀLIA




FRATERNÀLIA



A la meva germana



És hora que desem ja, germaneta,
les nines i firetes. Que llunyà
l’encant de la infantesa, i que afaneta
el temps que allò que ens pren no ho deixa anar!

Ah, aquell estiu viscut a la Llitera
com un oasi que conservo al cor,
damunt del trill el giravolt de l’era
que torna i em retorna en el record!

Llefuc i escanyolit, tímid com era,
tu em duies de la mà, germana gran,
vers la vida manyaga i juganera.

Al vell altell del somni anem guardant
enyors, fets cendres i fermats enrere,
d’un món i un temps que no retornaran.



Jordi Enjuanes-Mas


diumenge, 18 de gener de 2009

LA SAL


LA SAL



Vàrem comprar sal MALSON
que algú ens havia recomanat.
Una sal especial,
fabricada molt especialment.

Amb forma de cristalls
molt semblants als de la nitro,
quan la poses a l’amanida
esclata fent un







dins de la boca.
Hem intentat provar-la
en un plat d'escarola.
Però al final no hem gosat.

Potser sí que sigui agradable.
Però qui ens assegura
que no pugui causar
un dany irreparable
a la dentadura?


Jordi Enjuanes-Mas

divendres, 16 de gener de 2009

REPTE





REPTE



Tot es desfà —i mai no és hora
d’endevinar què som ni què serem.
Sols el passat és cert, però el prenem
tan fort entre les mans que, emmusteït s’esflora.

Queda el record —com un ocell que es posa,
únic vivent d’un món colgat de neu,
damunt d’un branquilló— i el seu pas breu
revifa sentiments que el cor ja obrir no gosa.

Tot es desfà i ens cal pagar-ne el preu.
A escac i mat reptat davant la taula,
em cal jugar-m’ho tot a la paraula
per salvar del naufragi cor i veu.



Jordi Enjuanes-Mas

dijous, 15 de gener de 2009

MÚSICA DE VIATGE





MÚSICA DE VIATGE



ADAGIO

Si en tu reclino
el rostre res no frisa,
ans tot s’advera
càntic nat del silenci,
joia callada i mansa.


VIVACE

Ah, donaria
tota la joia avara
que el cor anhela
per la pau dels teus braços
i el bleix del teu silenci!


ADAGIO MA NON TANTO

Camino a cegues
pels laberints del somni
balb, papallona
encegada que es llença
vers el foc que l’encega.


ALLA BREVE

Oh foc, arbora’m!
Oh vida, cal que et cremi
per la bellesa
esclatant de la flama,
instant fugaç de joia!


ANDANTE

Foll que et pots creure
mentida la sendera
fugint la posta
quan tots els ocells xisclen
el més pur dels seus càntics!


PRESTO

No sé com dir-te
el que no dic i sento,
arpa eòlica
màgicament moguda
per l’amor que en tu alena.


GRAVE

Oh la bellesa
dels teus ulls que ara miren
per la finestra
la mar fugaç que passa
i el temps que no retorna!


LARGO

Em cal encara
que el doll de poesia
que al cor em brolla,
pur i clar afaiçoni
el meu cant a la vida.


ALLEGRO ASSAI

Sé com de sempre
t’he estimat i t’estimo.
No cal que et digui,
amor, que ets tu la força
que em dóna alè de viure.



Jordi Enjuanes-Mas

dimecres, 14 de gener de 2009

LA MAR





LA MAR



En una platja que s’obre gairebé a mar oberta, allà a l’Estret que separa dues mars i dos mons, vaig viure per uns instants la dura experiència de sentir que la mar m’arrabassava i se m’enduia endins. Esmaperdut i sense forces i sense saber com, vaig arribar a la platja. A voltes encara ho revisc com un malson.




Balbuç i estrany, sense guiatge
bracejo las en lluny ribatge
on l’esperança m’ha desert
i on ja l’esforç és un miratge
que al lluny es perd.

Tot és silenci que m’afona
i se m’enduu al grat de l’ona
vers la foscor de mil miralls
on ja cap llum mai no esperona
foscos coralls.

Desert el somni, tot deserta
i ja cap mot la mar desperta
per revifar el silenci avar,
oh foll voler, oh força inerta,
oh folla mar!

Ja res no em mou, ni res no alena,
ni res m’és goig ni res m’és pena
ni res al cor ja no em commou.
Fendint la mar tota cadena,
ja res no em nou.

Oh fonda nit que delejava
allà on el somni em somiava
i on el meu cor foneja endut
d’aquesta mar que a l’ona em trava
esmaperdut!



Jordi Enjuanes-Mas

dissabte, 10 de gener de 2009

CONFIDÈNCIES





CONFIDÈNCIES






Quin goig, amor, ara que a fora plou
i a casa és com un niu i som devora
l’un de l’altre, llunyà tot enrenou,
i tot desassossec fermat defora!

El teu amor m’escalfa com el brou
que amatent em prepares tan a l’hora
quan un calfred tot el meu cos somou,
i em fa costat si res de res m’acora.

Quin gust sentir-nos tots dos junts a pler
dévidant et filant* en harmonia
tot escoltant Rameau prenent un te

tan bo que més d’un rei l’envejaria,
xerrotejant dessobre no sé què
que, mal que ho recordés, no us ho diria!



Jordi Enjuanes-Mas



* debanant i filant, del cèlebre sonet de Ronsard

dijous, 8 de gener de 2009

LLUNA DE PAU




LLUNA DE PAU



Lluna de pau, fes peu a casa nostra,
no ens abandonis mai.

Maria del Mar Bonet



Ja fins escriure em fa vergonya
davant la mort dels innocents.
M’hauré tornat potser mesell
com si la mort no tingués rostre,

com si no fos la meva pell
sobre la qual la sang xarbota,
com si l’infant que ara sanglota
o que jeu mort no fos res meu?

Ah! Diguem no, que ens cal dir no
i ens cal cridar amb tota la força
unint les mans contra la por

contra la mort que se’ns imposa!
I que la lluna brilli al fons
de cada cor que pau implora.



Jordi Enjuanes-Mas

dissabte, 3 de gener de 2009

VULL ESCRIURE ARA AMB TINTES





VULL ESCRIURE ARA AMB TINTES




Vull escriure ara amb tintes de totes les albades:
amb roigs eixits del centre allà on les fondalades
recremades inertes com petges d’un sorral
desvetllen les dormides, indestriables forces;

amb ocres incansables, allà on neixen les hores,
on el silenci esborra l’esclat del jorn naixent;

amb groc intens i dúctil allà on la lluita enceta
constant el dia a dia del meu combat fidel;

amb verd suau i tendre com l’aura que respiro,
com l’alè immens que amara, recalant cor endins
tots els topants i somnis que habito i que m’habiten,
l’infinit insondable on m’afono i on visc;

i estendre a la paleta tots els blaus oceànics,
els de la nit de l’aigua mudant-se a l’horitzó
mar enllà tot fonent-se amb l’atzur que ara es lleva
en un cel de bona hora, oh llum que en mi s’encela
ressonant com un càntic tot nou que em bull a dins
i va creixent amb l’alba, amb gleves de sang nova,
amb correnties fràgils, fontanes i deus pures
que em dicten les paraules i els sons del meu sentir;

i amb blauet vull escriure, assegut a la porta
del meu poema, encara l’enyor d’altres poemes,
d’allò que el temps voldria arrabassar del cor,
d’aquell pòsit que deixa al seu pas de la bellesa
i que ressona dins de cada mot d’un càntic;

i amb un esclat de blanc impol·lut, zenital,
omplint-me a dolls l’entranya, tan pur en la nuesa
de cada mot, de cada un dels versos que em dicti,
ja negre sobre blanc, la llum queem canta al cor.

Vull escriure amb les tintes de totes les albades.

Or i lila, la tarda, pressento llunya encara...



Jordi Enjuanes-Mas

dijous, 1 de gener de 2009

BON NINOU!







BON NINOU!



No comptaré ara els anys,
sinó els dies i els mesos.

Renascut, alçaré,
com els infants, els dits
si em pregunteu: un, dos,
tres, quatre, cinc…

...............Ben tost tindré
un calendari nou
on marcaré amb colors
les joies que m’esperen.


Jordi Enjuanes-Mas


Gravat de Montserrat Josa: Al·legoria a la Mediterrània

dimecres, 31 de desembre de 2008

OLVIDÉME





OLVIDÉME



Quedéme y olvidéme
Sant Joan de la Creu



a Piedad


Es va allunyant la fosca nit
i ja un nou viure en mi s’advera:
l’hivern de cop és primavera
i la tardor es fon en l’oblit.

Tot el que és vell resta ja enrere
i un càntic nou neix del meu pit,
amor tan meu, tan infinit,
que tot ho creu i tot ho espera.

Com un infant que rep el deix
que l’afaiçona, de la mare
que manyagosa i tendra el peix,

tu ets per a mi recer i empara
i, bleixant sols amb el teu bleix,
tot el meu ser de goig s’amara.



Jordi Enjuanes-Mas




Gravat de Montserrat Josa, Observant

dissabte, 27 de desembre de 2008

FRATERNÀLIA






FRATERNÀLIA


al meu germà


Oh germanet bo com el pa,
el més petit, rei de la casa!
Els anys no són passats en va
i ens cal servar viva la brasa

d’allò que som, i revifar
tot el que el temps fugaç arrasa.
Tu no saps pas quin goig em fa
el teu caliu que, atent, m’abrasa!

Mal que ferit d’un negre dol,
al mal temps poses bona cara
i fas que brilli amb joia el sol.

Per als teus fills, el millor pare;
i, a tots els qui et som a redol,
el goig del teu bon cor amara.



Jordi Enjuanes-Mas




Il·lustracions: Temple dels Dioscurs

divendres, 26 de desembre de 2008

QUEDÉME





QUEDÉME




Quedéme y olvidéme
Sant Joan de la Creu



a Piedad



En mi tot s’aquieta ara que et sé devora,
amor que omples de joia la meva solitud
i em fas dedins tan ric que res del que és defora
no pot mudar ni muda la meva quietud.

Quiet en els teus braços em sento a grat tothora
i els teus besos em fan quietament tot mut
dementre amb l’assossec fresc i suau de l’ora
la pell esdevé seda i el tacte, tot virtut.

Aquesta hora quieta per res no mudaria
ni per honors o glòria, per gemmes o per or,
que tot en aquest món és sols parenceria

com la flor que neix ara i creix i després mor.
Només, quietament, l’amor és garantia
del goig que és perdurable endins d’endins del cor.




Jordi Enjuanes-Mas



Gravat: Montserrat Josa, Primavera

dijous, 25 de desembre de 2008

dimecres, 24 de desembre de 2008

VIOLÍ




VIOLÍ



Tot jo sóc violí,
i l’amor, qui m’afina;
l’arquet és qui endevina
els ressons que hi ha en mi.

I el cant brolla, com cal,
ric d’harmonia, i rica,
la joia que musica
el cor ple de Nadal.



Jordi Enjuanes-Mas



Il·lustració de l’amic Joan Ferrándiz Castells, Nadala de 1994

MAI ARDIT NI PORUC




MAI ARDIT NI PORUC



Mai ardit ni poruc,
marro tot fent drecera
i vaig deixant enrere
el vell camí xaruc
percaçant aixopluc
allà on Amor m'espera.

Mal si cerco onsevol,
es l' anhel qui destria
i l'enyor qui desnia
el cor que emprèn el vol
xuclat i ullprès pel sol
que brilla a I'Establia.

Soc ric si abans escàs,
i en opulent posada
amb Amor faig estada;
i es ell qui em guia el pas
o qui m' acotxa al ras
punxat per l' estelada.

I vetllo al meu rodal
coses noves i velles
i cremant quatre estelles
com si cremes tot mal,
retorno al vell Portal
joiós i amb bous i esquelles.



Jordi Enjuanes-Mas


NADAL 2008


Il·lustració: Església de Sant Cugat del Racó, Navàs (Bages)
Dibuix a la tinta xinesa de l’amic Alonso Gómez Barbé.

diumenge, 21 de desembre de 2008

UN RATOLÍ AL PORTAL





UN RATOLÍ AL PORTAL



A Jan Vives i Forcat,
un ratolí que m'estimo.



Si n’era un ratolí
que, havent sentit la nova,
volia anar a la cova i
es va posar en camí.

Com que era negra nit,
es guia d’una estrella,
la més brillant i bella
que fibla l’infinit.

I arriba allà al Portal,
però, petit com era,
no veia la manera
de fer un regal com cal.

Josep, que l’ha guipat,
li diu: —Amic meu, passa,
ja sé que ets d’una raça
rival de la del gat.

—El do que més li plau,
al Rei que ens duu Maria
serà que un nou món sia
on tots visqueu en pau.

I el ratolí amb l’encant
de qui el món capgirella
va fer una tombarella.
I riu que riu l’Infant.


Jordi Enjuanes-Mas







La música i la interpretació de la cançó amb coral de nens és de Ricard Gimeno.


Il·lustració de l'amic Joan Ferrándiz i Castells, Nadala 1993

dissabte, 20 de desembre de 2008

MAR





MAR



a Mar Garriga Cruelles,
la ninona que em fa arribar
uns dolços i taronges del seu pare




Amb quin bell Déu vos guard
avui el dia enceta:
amb una avioneta
taronges duu la Mar.

Oh, el taronger que espleta
amb gust de mar i llar
la joia de l’esguard
de tan bella nineta!

Paraula de poeta:
us dic que em fan denteta
la taronja, la nina...

I a triar no endevina
el cor que tot s’esponja
tan dolç com la taronja.



Jordi Enjuanes-Mas

dijous, 18 de desembre de 2008

QUIMIOTERÀPIA





QUIMIOTERÀPIA



No és perquè sí que poso bona cara
i em faig valent lluitant contra el mal vent:
de res no val la por que t’aclapara
ni malgastar l’alè per un lament.

És a peu dret que el meu dolor s’encara
contra del mur, lluitant contracorrent,
cercant, a dins, la força, arreu l’empara
i a dolls la llum que mou el firmament.

Fet al dolor, la joia se’m fa avara
i em cal viure la vida intensament,
que com més dura més m’esdevé cara.

Dreçat com arbre, aguanto a gratcient
les tempestes que el viure ara em depara
i faig etern al cor cada moment.



Jordi Enjuanes-Mas


Pintura de Montserrat Gudiol

diumenge, 14 de desembre de 2008

CANT





CANT



a Piedad,
i una mica a la manera de Sant Joan de la Creu



En la nit negra i closa,
guiat sols per l’anhel, talment guspira
que al fons del cor reposa,
i l’alè que transpira
tot allò que al teu pas de nou respira,

camino a les palpentes
seguint el pur instint cercant eixida
gairebé d’esquitllentes
vers allò que en tu em crida
freturós de l’amor que m’és la vida.

Per incertes senderes
que es perden en la nit, segur seguia
sense pors ni quimeres
el que el meu cor sentia,
fibló de llum que anunciava el dia.

Oh la nit que desvela
tendreses que el meu cor sent i endevina,
joia cauta que arrela,
com un most que s’entina
i es fa vi generós, dins de la sina!

Oh amor que valerosa,
quan el dolor i el mal semblaven vèncer,
obries generosa
el teu clos i, amb volença,
donaves al meu cos nova naixença!

Oh nit clara com dia
en què el meu ser, de tot i en tot fent muda,
del doll d’amor bevia,
amb desig i amb lleguda
de revifar la vida mig perduda!

Oh amor que em mi rambleges
guspirejant per desvetllar l’aurora,
claror que amb mi deleges
del meu triomf, penyora
de la vida que augura vencedora!

Oh joiosa ventura
que em duia per la nit vers els teus braços,
oh goig que en mi perdura
oh consols i solaços
que em lliguen a la vida amb tendres llaços!

Tu em dónes a bestreta
la vida renaixent que al cor arrosa
aquesta hora quieta
lliure de tota nosa
en què el meu cap sobre el teu si reposa.



Jordi Enjuanes-Mas



Gravat: Montserrat Josa, Pregària

dissabte, 13 de desembre de 2008

PREC A SANTA LLÚCIA



PREC A SANTA LLÚCIA



Només això et demano:

claror dels ulls,
bellesa transformant el que m’envolta;

claror del cor,
omplint de llum i pau la meva envolta.



Jordi Enjuanes-Mas

dilluns, 8 de desembre de 2008

SOMNI DE NADAL

SOMNI DE NADAL

Poema: Jordi Enjuanes-Mas

Música: Joe Baamil

Acordió: Franco Perry


Per veure'l millor: Somni de Nadal

dijous, 27 de novembre de 2008

DEIXEU-NOS LA PARAULA







DEIXEU-NOS LA PARAULA


a l’amic Climent Forner



Ens hem bastit un franc casal
on la paraula senyoreja,
venust treball artesanal
que ser perfet tan sols deleja,

i de mà en mà, com un regal
tan preciós que als ulls fa enveja,
des del lluny temps medieval
fins a l’avui vivent flameja.

Som artesans que, mot a mot,
seguim alçant el mur, l’arcada,
la clau de volta unint el tot

harmoniós i, amb eina usada,
dels mots en fem el nostre atot
que ens guanyi el pas devers l’albada.



Jordi Enjuanes-Mas


Pintures superiors: Claude Monet, Catedral de Rouen




Clau de volta de la Col·legiata de Cervatos.
El text de la clau diu en llatí:
Pavper sum ego. Et in laboribus a yubentute mea qvoniam in flagela paratus sum.
(Pobre sóc. I enmig de treballs des de la meva joventut, perquè he estat ensinistrat pels assots).