dimarts, 30 de gener de 2007

ALES

Ales del somni
ferint els blaus de l'èter,
amb tu em sé lliure,
ocell que amb mi t'envoles
enllà de les muntanyes.


JE_M

dissabte, 27 de gener de 2007

AL MEU GOS KYON




a Dino Buzzati pel seu conte
El gos que va veure Déu


Oceà de l'amor, paradís de silenci,
misteriosa vida on el caliu el cor
encén una guspira que la tenebra venci,
farell que al lluny m'invita a l'abrigall d'un port.

Ben al fons de l'esguard, gorg d'enyors i promeses,
primavera de somnis, tardor feta record,
plenitud estival de joventuts malmeses,
hivern que presagia, deseixida, la mort.

I al bell mig tu, fidel, fidelíssim que em mires,
company de solituds, alè que en mi respires,
ull atent que no em deixa, tothora al meu costat.

Als meus peus dorms quiet i, si el demà no arriba,
o es fa enyor el passat, tu, Kyon, serves viva
la senzilla certesa de la fidelitat.


JE-M (198?)

LLETRES I MÚSICA


Lletres i música:

riquesa inabastable,

mar sense ribes

on m'afono i em perdo

i on, perdut, em retrobo.

dijous, 25 de gener de 2007

Portada del llibre LES HORES

A la pintura Pegàs de Roxane Aubert



Cavalls que corren
per les prades del somni
d’uns ulls de nina:
que l’encís mai no es trenqui,
mirall que és de bellesa.






dimarts, 23 de gener de 2007

CREDO






1. CREC EN EL FOC


Crec en el foc, raó i força que engendra
i expansiona l'univers,
energia fecunda fent possible la vida,
déu terrible destruint i recreant el món,
gos manyagós que ens llepa el cos i ens colra el rostre,
infant juganer amb milers de dits
acaronant el silenci de les ombres,
claror, contorn, bellesa de les coses,
ànima de l'espai punxant la nit
de misteri infinit, viatger infatigable
als límits de l'etern il·limitat,
més enllà dels murs del que és pensable,
immens en el seu poder,
terrible en la seva inconeguda energia mai no domesticada,
luxúria dels ulls, abarrocada joia
infinita en l'arc iris, oh color,
indescriptible, inabastable, plural,
insubornable i gratuït plaer,
riquesa infungible dels pobres, oh sol,
pa de la mirada, taula parada de tots els béns,
realitat de totes les existències,
raó de la matèria i llum de l’esperit
Oh Amor, foc creador que mai s’apaga,
fontana de la vida, deu del coneixement,
fogar del cor, escalf del sentiment,
oh flam etern, inici i fi de cada cosa,
abrusa i torna cendra la nostra nit,
revifa i renovella la nostra pobra llum
i torna plena i sense posta la nostra vida humana!










2. CREC EN L'AIRE



Crec en l'aire, espai lluminós infinit,
albada creadora incendiada de paraules,
silenci gairebé de la matèria,
ales esteses de la llibertat,
inabastable voladissa de somnis,
alè planant damunt del ventre verge del no-res
gestant l'embrió immens de l'univers,
eros fecund balbucejant el nom
reclòs en el misteri de les coses,
brisa suau amanyagant sorrals,
oreig frescal acaronant les roses,
aura besant el si de les donzelles,
vent revolt, insubmís, esbarriant camins,
foc follet jugasser empaitant les fulles seques de l'enyor,
torb bufaneu desdibuixant muntanyes,
esclat tempestuós de l’huracà,
tità ferotge destruint mil móns,
fogony alletant al seu pit les deus de la vida,
ràfega sembrant rutes al nord i al sud, a l’est i a l'oest,
rosa que abrasa tots els horitzons,
vincle feraç de la fraternitat,
bandera desplegant tots els colors del dia,
veu de la nit, oh música que omples de llum la soledat!,
festa del cor, joia dels sentiments,
arpa eòlica de l'ànima,
eternal harmonia equilibrant esferes,
pern que regeix el caminar dels astres.
Amb tu vull créixer ple de seny i paraula,
en tu sóc Verb renovellant la terra,
pa tornat cos que alimenta el silenci,
vi tornat crit i cant omplint la nostra nit,
pentagrama d'amor creant i recreant
la simfonia dolça de la vida.








3. CREC EN L’AIGUA


Crec en l'aigua, etern prisma brodant,
amb ors vells, el retaule del somni,
llac ombriu del record,
dolç clos matern on em perdo i em trobo.
Retorno al ventre on la llum és amor,
gorg encisat per l'única tendresa
que em redimeix encara del dolor de viure.
Reneixo en el silenci dels coralls i les algues,
de la nit viva, espurnejant i pressentida
dels ulls humitejats
de bondadosa intel·ligència de la meva mare,
en la pautada correntia de la sang
i el bategar amorós del bressoleig del cor,
aigües saltant dins meu com rierol
rejovenint-me encara les entranyes,
regant arenys i erms del meu verger soliu,
pluja suau que em canta pels camins,
xòrrecs que em corren per la pell de l'ànima,
xaragalls ablanint la set del meu enyor.
I sóc nat de les aigües del riu
que brolla esponerós del costat dret del temple
i em brillen a la sang les ametistes
encastades al beire del misteri
i bec la vida a borbollons
en la deu pura i callada que em neix
en els replecs de mi mateix.
I esdevinc ja tot pa, ja tot paraula,
brocal del pou on bonament s'assegui
a reposar i a beure,
el vianant que passi.



4. CREC EN LA TERRA


Crec en la terra, mare feraç, ubèrrim úter,
solc obert, llavis fecunds besats per la paraula,
bressol que gronxa, sempre jove i sempre vella,
la vida innumerable, immensa,
inconeguda en els seus misteris,
inabastable en la seva plural diversitat,
íntima en la seva absoluta unitat,
manyaga i fugissera, terrible i tendra, generosa i avara.
Crec en el fang, treballat per l'amorosa mà de la vida,
vas fràgil encerclat per la mort,
argila encesa amb foc d'eternitat,
Llot transparent, filigrana al vol
d'una ala de papallona, somni,
porcellana gràcil del pensament,
opacitat diàfana del mirall sense fons dels ulls.
Crec en el fang comú que ens agermana,
falda amorosa que ens acull a tots,
taula parada de tots els béns,
jardí de totes les delícies.
Crec en la terra posseïda pels humils,
compartida, no pas espoliada,
conreada, no pas assolada,
lliure i franca, no pas asservida.
Crec en el paradís enyorat,
en la tasca benaurada de fer d'aquesta terra
la casa pairal de tots els homes,
el recer on tots els éssers
creixin joiosos en pau i en llibertat.
Crec en la dolça terra, casal dels meus que enyoro
badívol a la riquesa plena de l'amor
i obert a tots els vents de l'esperança.




JE-M (1991)

dijous, 4 de gener de 2007

XACONA EN RE MAJOR


Només sóc si amb tu sóc, i sóc amb tu
música que, trenant acords, musica
la llunyana florida i el madur
reflorir d’una joia encara rica

ressonant en tocoms on l’hora duu
certeses que el temps forja i aurifica:
profund, melodiós, l’enyor relluu
d’ors vells que sols l’edat autentifica.

Només sóc si amb tu sóc la melodia
conjugant subtileses dels flautats
amb el baix en el joc de l’harmonia.

No pas l’uníson, sinó els sons creuats
de sentiments que sols el cor desnia,
destre joc de les mans sobre els teclats.

JE-M

dilluns, 1 de gener de 2007

LA TARDA









Sempre la tarda sigui
sempre com ara sempre.
El sol, gos manyagós, acaricia
lla d’enllà el bru relleix de les carenes
i ressegueix les corbes del teu cos.
Sóc amb tu fos en tu:
no calen mots per dir-te com t’estimo,
com m’embriaguen encara els teus cabells,
com el silenci m’és música callada,
com et sé el gest
i sé allò que penses i el que sents,
com la joia s’estoja en l’entranya més íntima,
vi generós que va envellint
en quietuds fecundes del celler,
caliu colgat que revifa la tarda
que, amb pas calmós, s’allunya a l’horitzó.
De bells ors vells encesa, assossegada
sempre la tarda sigui
sempre com ara sempre


JE-M