dilluns, 12 de febrer de 2007

MODEL



A Nathalie Aubert,
filla estimada
que ha inspirat tant la pintura com el poema




Serà el model o, tanmateix, l’artista
qui infon la llum, de carn o pensament,
que arbora el cor, davallant de la vista,
i fon l’eternitat amb el present?

Serà l’amor, de la raó alquimista
o la raó, on l’amor té el fonament
o bé el sentit, sobirà absolutista
o el cor que sent ben lliure allò que sent?

Seran els tons blavosos, que la vida
demanen com l’albada crida el sol,
com l’amor, incurable en la ferida,

necessita els sentits al seu redol?
Serà la meva amor ja pressentida
en el traç recordat de Gudiol?
JE-M

diumenge, 11 de febrer de 2007

MORIAE ENCOMIUM




"Hi ha una saviesa del seny i una saviesa -més alta- de la follia. Per a l'alta vida de l'ànima, el seny solament serveix per a decidir quan cal llançar-se a la follia."
Ramon Llull

ENDREÇA A TOMÀS MORE







És utòpic, Tomàs, que sigui cert
un món fet paradís i tot bonesa,
on aquell qui més guanya és el qui perd
i on la virtut és l'única bellesa,

on ningú cal que mani poc ni gens
i el que val més que l'or és la paraula
i els homes comparteixen els seus béns
llescant un mateix pa damunt la taula.

Fóra mòria folla el teu llatí
quan la rauxa es fa seny i el diner mana,
i la força és la meta i el destí.

Val més amb tu, si el seny ens ho demana,
aquest món fet cruel, perjur, mesquí,
regne de folls, deixar de bona gana.



JE-M

I. COM ALBA






Com alba que la nit del jorn destria,
sol entre nuvolades dardellant,
enmig de moixos avirams el cant
esplendorós que ens anuncia el dia,

joia que enjoia pura el breu instant
del nostre pas per la callada via
que es fon devers la posta i que desnia
deixies malvenudes a l’encant,

sal que assaona la vianda fada
que ens peix la trista vida adotzenada
que pren el seny covard per únic guia,

amb cara neta dels afaits cosmètics
que ens imposen pesats cànons estètics,
d’enuig i tedi ens salva la follia.


JE-M

II. PER SANT NIN I SANT NON









Per sant Nin i sant Non, sant Telm ajuda’ns
a guarir-nos del mal que ens engavanya:
guarda’ns de beguinatge el rostre i muda’ns
amb un somrís la nostra mala ganya.

És artifici el seny de l’homo prudens
i ja a ningú el seu joc tan trist no enganya
i ens cal desenterrar el vell homo ludens
que es mor d’avorriment a dins l’entranya.

Ben allunyats de mestres i d’escoles,
hem d’aprendre de nou les beceroles
que el cor ens dicti lluny de la memòria

i, estrabul·lats bufons que fan baboia
del seny mesquí, viure de ple la joia
seguint les lliçonades de la mòria.



JE-M

dimecres, 7 de febrer de 2007

Omar Khayyâm, RUBAIYAT


Un tros de pa i un càntir d'aigua fresca;
l'ombra que em dóna un arbre, i els teus ulls.
Ni cap soldà no és més feliç que jo
ni cap captaire no està mai tant trist

dilluns, 5 de febrer de 2007

Omar Khayyâm, RUBAIYAT



Imita la tulipa, pren la copa a la mà
i, al costat d’una noia de llavis carmesins,
beu ben alegrement: el cel blau, tot girant,
d’un cop de vent sobtat se t’endurà d’aquí.


* * *

Entre la fe i la incredulitat: una alenada;
entre certesa i dubte: una alenada.
Sigues feliç en aquesta alenada present en què vius,
car la vida mateixa és aquesta alenada que passa.

Omar Khayyâm, RUBAIYAT


Hi ha qui mor en olor de santedat...
Tant i tant jo amb el vi m’hauré empinyat
que els devots embriacs diran de mi:
-Més tost aquest morí en olor de vi...


* * *


Aquesta roda en què girem fent torns
és ben semblant a una llanterna màgica.
El sol aquí és la làmpada; la pantalla és el món;
les imatges que passen som nosaltres

Omar Khayyâm, RUBAIYAT




D’un aleteig, el temps escàs s’enfuig
i ens mostra la fortuna el seu rebuig...
Aprofita l’instant, de res no tinguis por.
Sense anhel, sense enyor, a res no diguis no.



* * *


Viu malaurat qui pensa en el demà
com si talment fos a tocar de mà.
No perdis, pel demà que no tens gens,
l’instant present, que és l’únic cert tens.

Omar Khayyâm, RUBAIYAT [entorn de 1040]



Sé allò que és o el que no és,
el que és del dret o del revés,
el que hi ha a baix o el que hi a dalt,
allò que cal o el que no cal
i, tanmateix, és cosa coneguda
que el meu únic saber és la beguda.


* * *

El vi i la joia és l’únic en què crec;
i el dogma que m’atreu, allò que em bec.
I al món penso llegar un bell testament:
l’alegria i la pau que el meu cor sent.



divendres, 2 de febrer de 2007

L'ENCESA


De cop la nit és plena de lligams
que ja sabia i no gosava dir-me.
Brillen estels que el dia m’amagava
i revifen la flama endins del cor.

Una furtiva llàgrima rodola
galzant els solcs d’aquesta cara amiga
còmplice de dolors i d’esgarrinys,
de silencis i enyors, de la frustrada

solitud que ens envolta com boirina
que enteranyina els marges del camí.
M’allarga una mà balba, el vell amic

que travessa la llinda del misteri.
I bufa el vent i aviva l’esperança,
flam incert, titil·lant. I encén la nit.



JE-M (1994)