divendres, 26 d’octubre de 2007

VUITANTA ANYS DE L'AMIC CLIMENT FORNER




AH SI POGUÉS, DEL VOL D’UNA ARONDETA


A l’amic Climent Forner i Escobet
en els seus vuitanta anys




Ah si pogués, del vol d’una arondeta,
enviar-te algun vers, però no puc
que la tardor és vinguda ja i, pobreta,
en llunyedà país troba aixopluc.

De lluny et reto honors, germà poeta
fecund en obres i ja d’anys feixuc
com l’arbre que a Campllong de sempre espleta
els patris fruits d’on tots fem espelluc.

Que encara per molts anys sota l’empara
dels teus tres brancs fidels trobin sopluig
l’amor, la fe i la terra que ens és mare

mentre els teus versos siguin sobrepuig
del teu mestratge tan fecund i, encara,
de la bellesa que la mort defuig.




Jordi Enjuanes-Mas

31 d’octubre de 2007

dissabte, 20 d’octubre de 2007

LA BRUIXA DE L'EST






LA BRUIXA DE L’EST



Temps era temps, quatre bruixes hi havia:
una del nord i una altra de migjorn,
una que del ponent sols s’abellia
i una altra a la qui ara dono el torn.

Ella us explicarà que ha temps vivia
al lloc de volta el món i torna al born,
on neix el sol, si s’escau, cada dia
i on en un bell palau té el seu sojorn.

Les seves arts, mal que de bruixeria,
són entre totes les més belles arts,
si altra cosa us digues us mentiria,

que atreu amb els seus contes els esguards
dels infants i, a internet amb galania,
dels que infants ens sentim mal ser vellards.


J.E.-M.

dilluns, 8 d’octubre de 2007

VISQUEM, LÈSBIA MEVA, I ESTIMEM-NOS





VISQUEM, LÈSBIA MEVA, I ESTIMEM-NOS




Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos
i les murmuracions dels vells estrictes
reputem que no valen ni cinc cèntims.
Els dies poden néixer i poden pondre’s:
Però quan la breu llum nostrada es pongui
ens tocarà dormir una nit eterna.
Dóna’m mil besos, després cent encara,
després mil més, i una nova centena,
i encara uns altres mil i cent encara,
després, quan molts milers ens n'haurem fets,
per tal de no saber embullem-ne el compte
perquè cap envejós mal d’ull no ens doni
quan sàpiga que tants foren els besos.




© Traducció de Jordi Enjuanes-Mas

CATULLI CARMINA



VIVAMUS, MEA LESBIA , ATQUE AMEMUS




[ad Lesbiam.]
_____________________________________




Vivamus, mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum severiorum
omnes unius aestimemus assis.
soles occidere et redire possunt:
nobis, cum semel occidit brevis lux,
nox est perpetua una dormienda.
da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut nequis malus invidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.


diumenge, 7 d’octubre de 2007

BESA’M ENCARA I BESA’M MÉS I BESA






BESA’M ENCARA I BESA’M MÉS I BESA



Besa’m encara i besa’m més i besa:
dóna-me’n un dels teus més saborosos,
dóna-me’n un dels teus més amorosos:
te’ls tornaré roents com brasa encesa.

Ai las, et planys? Vine i calmo amb prestesa
el teu mal dant-te'n deu dels més melosos.
Així mesclant uns besos tan joiosos
l’un de l’altre fruïm amb avidesa.

Doble vida llavors cada un rebrà.
Cadascú en si i el seu amic viurà.
Permet-me, Amor, pensar una ximpleria:

no em sento a gust vivint discretament,
i no em podré donar acontentament
si no faig, folla, alguna bogeria.


Louise Labé (¿1524-1566?)



Traducció el català de Jordi Enjuanes-Mas

BAISE M'ENCOR










BAISE m'encor, rebaise moy et baise :
Donne m'en un de tes plus savoureux,
Donne m'en un de tes plus amoureus :
Je t'en rendray quatre plus chaus que braise.

Las, te pleins tu? Ça que ce mal j'apaise,
En t'en donnant dix autres doucereus.
Ainsi meslans nos baisers tant heureus
Jouissons nous l'un de l'autre a notre aise.

Lors double vie à chacun en suivra.
Chacun en soy et son ami vivra.
Permets m'Amour penser quelque folie :

Tousjours suis mal, vivant discrettement,
Et ne me puis donner contentement,
Si hors de moy ne fay quelque saillie.



Louise Labé (¿1524-1566?)