dijous, 5 de març de 2009

RETORN A SERRATEIX





RETORN A SERRATEIX




Mal que perduts ja creia bous i esquelles,
joiós revius, reviscolat esqueix,
cos meu que, tot refent-te, el meu cor pelles
i endins del pit amb tu el delit reneix.

Oh goig adelerat que em renovelles
quan des del finestral de Serrateix
contemplo les altives meravelles
del Pirineu que allà als meus ulls s’acreix!

D’amagatotis de l’abat, les velles
pedres del monestir, vetllant des d’un relleix
el vell camí del sol i les estrelles,

m’endinsen al terrer ferm com un teix.
I, a cal Fuster, les olles i escudelles
m’acullen redonant-me força i bleix!



Jordi Enjuanes-Mas