dimecres, 31 de desembre de 2008

OLVIDÉME





OLVIDÉME



Quedéme y olvidéme
Sant Joan de la Creu



a Piedad


Es va allunyant la fosca nit
i ja un nou viure en mi s’advera:
l’hivern de cop és primavera
i la tardor es fon en l’oblit.

Tot el que és vell resta ja enrere
i un càntic nou neix del meu pit,
amor tan meu, tan infinit,
que tot ho creu i tot ho espera.

Com un infant que rep el deix
que l’afaiçona, de la mare
que manyagosa i tendra el peix,

tu ets per a mi recer i empara
i, bleixant sols amb el teu bleix,
tot el meu ser de goig s’amara.



Jordi Enjuanes-Mas




Gravat de Montserrat Josa, Observant

dissabte, 27 de desembre de 2008

FRATERNÀLIA






FRATERNÀLIA


al meu germà


Oh germanet bo com el pa,
el més petit, rei de la casa!
Els anys no són passats en va
i ens cal servar viva la brasa

d’allò que som, i revifar
tot el que el temps fugaç arrasa.
Tu no saps pas quin goig em fa
el teu caliu que, atent, m’abrasa!

Mal que ferit d’un negre dol,
al mal temps poses bona cara
i fas que brilli amb joia el sol.

Per als teus fills, el millor pare;
i, a tots els qui et som a redol,
el goig del teu bon cor amara.



Jordi Enjuanes-Mas




Il·lustracions: Temple dels Dioscurs

divendres, 26 de desembre de 2008

QUEDÉME





QUEDÉME




Quedéme y olvidéme
Sant Joan de la Creu



a Piedad



En mi tot s’aquieta ara que et sé devora,
amor que omples de joia la meva solitud
i em fas dedins tan ric que res del que és defora
no pot mudar ni muda la meva quietud.

Quiet en els teus braços em sento a grat tothora
i els teus besos em fan quietament tot mut
dementre amb l’assossec fresc i suau de l’ora
la pell esdevé seda i el tacte, tot virtut.

Aquesta hora quieta per res no mudaria
ni per honors o glòria, per gemmes o per or,
que tot en aquest món és sols parenceria

com la flor que neix ara i creix i després mor.
Només, quietament, l’amor és garantia
del goig que és perdurable endins d’endins del cor.




Jordi Enjuanes-Mas



Gravat: Montserrat Josa, Primavera

dijous, 25 de desembre de 2008

dimecres, 24 de desembre de 2008

VIOLÍ




VIOLÍ



Tot jo sóc violí,
i l’amor, qui m’afina;
l’arquet és qui endevina
els ressons que hi ha en mi.

I el cant brolla, com cal,
ric d’harmonia, i rica,
la joia que musica
el cor ple de Nadal.



Jordi Enjuanes-Mas



Il·lustració de l’amic Joan Ferrándiz Castells, Nadala de 1994

MAI ARDIT NI PORUC




MAI ARDIT NI PORUC



Mai ardit ni poruc,
marro tot fent drecera
i vaig deixant enrere
el vell camí xaruc
percaçant aixopluc
allà on Amor m'espera.

Mal si cerco onsevol,
es l' anhel qui destria
i l'enyor qui desnia
el cor que emprèn el vol
xuclat i ullprès pel sol
que brilla a I'Establia.

Soc ric si abans escàs,
i en opulent posada
amb Amor faig estada;
i es ell qui em guia el pas
o qui m' acotxa al ras
punxat per l' estelada.

I vetllo al meu rodal
coses noves i velles
i cremant quatre estelles
com si cremes tot mal,
retorno al vell Portal
joiós i amb bous i esquelles.



Jordi Enjuanes-Mas


NADAL 2008


Il·lustració: Església de Sant Cugat del Racó, Navàs (Bages)
Dibuix a la tinta xinesa de l’amic Alonso Gómez Barbé.

diumenge, 21 de desembre de 2008

UN RATOLÍ AL PORTAL





UN RATOLÍ AL PORTAL



A Jan Vives i Forcat,
un ratolí que m'estimo.



Si n’era un ratolí
que, havent sentit la nova,
volia anar a la cova i
es va posar en camí.

Com que era negra nit,
es guia d’una estrella,
la més brillant i bella
que fibla l’infinit.

I arriba allà al Portal,
però, petit com era,
no veia la manera
de fer un regal com cal.

Josep, que l’ha guipat,
li diu: —Amic meu, passa,
ja sé que ets d’una raça
rival de la del gat.

—El do que més li plau,
al Rei que ens duu Maria
serà que un nou món sia
on tots visqueu en pau.

I el ratolí amb l’encant
de qui el món capgirella
va fer una tombarella.
I riu que riu l’Infant.


Jordi Enjuanes-Mas







La música i la interpretació de la cançó amb coral de nens és de Ricard Gimeno.


Il·lustració de l'amic Joan Ferrándiz i Castells, Nadala 1993

dissabte, 20 de desembre de 2008

MAR





MAR



a Mar Garriga Cruelles,
la ninona que em fa arribar
uns dolços i taronges del seu pare




Amb quin bell Déu vos guard
avui el dia enceta:
amb una avioneta
taronges duu la Mar.

Oh, el taronger que espleta
amb gust de mar i llar
la joia de l’esguard
de tan bella nineta!

Paraula de poeta:
us dic que em fan denteta
la taronja, la nina...

I a triar no endevina
el cor que tot s’esponja
tan dolç com la taronja.



Jordi Enjuanes-Mas

dijous, 18 de desembre de 2008

QUIMIOTERÀPIA





QUIMIOTERÀPIA



No és perquè sí que poso bona cara
i em faig valent lluitant contra el mal vent:
de res no val la por que t’aclapara
ni malgastar l’alè per un lament.

És a peu dret que el meu dolor s’encara
contra del mur, lluitant contracorrent,
cercant, a dins, la força, arreu l’empara
i a dolls la llum que mou el firmament.

Fet al dolor, la joia se’m fa avara
i em cal viure la vida intensament,
que com més dura més m’esdevé cara.

Dreçat com arbre, aguanto a gratcient
les tempestes que el viure ara em depara
i faig etern al cor cada moment.



Jordi Enjuanes-Mas


Pintura de Montserrat Gudiol

diumenge, 14 de desembre de 2008

CANT





CANT



a Piedad,
i una mica a la manera de Sant Joan de la Creu



En la nit negra i closa,
guiat sols per l’anhel, talment guspira
que al fons del cor reposa,
i l’alè que transpira
tot allò que al teu pas de nou respira,

camino a les palpentes
seguint el pur instint cercant eixida
gairebé d’esquitllentes
vers allò que en tu em crida
freturós de l’amor que m’és la vida.

Per incertes senderes
que es perden en la nit, segur seguia
sense pors ni quimeres
el que el meu cor sentia,
fibló de llum que anunciava el dia.

Oh la nit que desvela
tendreses que el meu cor sent i endevina,
joia cauta que arrela,
com un most que s’entina
i es fa vi generós, dins de la sina!

Oh amor que valerosa,
quan el dolor i el mal semblaven vèncer,
obries generosa
el teu clos i, amb volença,
donaves al meu cos nova naixença!

Oh nit clara com dia
en què el meu ser, de tot i en tot fent muda,
del doll d’amor bevia,
amb desig i amb lleguda
de revifar la vida mig perduda!

Oh amor que em mi rambleges
guspirejant per desvetllar l’aurora,
claror que amb mi deleges
del meu triomf, penyora
de la vida que augura vencedora!

Oh joiosa ventura
que em duia per la nit vers els teus braços,
oh goig que en mi perdura
oh consols i solaços
que em lliguen a la vida amb tendres llaços!

Tu em dónes a bestreta
la vida renaixent que al cor arrosa
aquesta hora quieta
lliure de tota nosa
en què el meu cap sobre el teu si reposa.



Jordi Enjuanes-Mas



Gravat: Montserrat Josa, Pregària

dissabte, 13 de desembre de 2008

PREC A SANTA LLÚCIA



PREC A SANTA LLÚCIA



Només això et demano:

claror dels ulls,
bellesa transformant el que m’envolta;

claror del cor,
omplint de llum i pau la meva envolta.



Jordi Enjuanes-Mas

dilluns, 8 de desembre de 2008

SOMNI DE NADAL

SOMNI DE NADAL

Poema: Jordi Enjuanes-Mas

Música: Joe Baamil

Acordió: Franco Perry


Per veure'l millor: Somni de Nadal