diumenge, 24 d’agost del 2008

LLEGAT






LLEGAT



a Anna Enjuanes-Martí




Et vull deixar, olorós de llessamí,
el món que jo he estimat, la poesia,
tot allò que m’enduc i resta ací
només visible al cor que és qui destria

els mots i els sentiments que, bri a bri,
entreteixeix el vers, i l’harmonia
que fon l’avui amb el demà i l’ahir
i el joi* que és com un tast de l’ambrosia.

El teu gust per les lletres m’és aval
de la teia que un foc sagrat ablama
molt endins del teu cor com un regal

més preciós que l’or o que la fama.
Et prec, Anna, que siguis com vestal
que vetlli amb seny manyac la meva flama.




Jordi Enjuanes-Mas



* En el fin'amors trobadoresc, el joi és l'exaltació de l'amor, l'erotisme, la bellesa, la poesia que canta el món refinat i cortès dels trobadors.

dilluns, 11 d’agost del 2008

PREGÀRIA






PREGÀRIA


Per a Jordi Enjuanes-Mas


Senyor dels temps, de l’hora de naixença,
del créixer i de la fèrtil plenitud,
poseu també llunyana la partença
de qui tot just arriba a senectut.

Quan un mal vent s’acosta i duu glaçades
en feixes del poeta, sembrador
que té per dir paraules a braçades,
vulgueu-li fer més llarga la tardor.

Senyor, deixeu que confegeixi versos
en bell catalanesc, com blats dispersos
que fruitin ran dels nostres viaranys.

Com l'aire ens cal sentir paraules belles
d’aquesta terra, com de les estrelles:
deixeu-les dir al Jordi per molts anys!



Jaume Sala


Puigcerdà, 9-VIII-2008


Pintura de Miquel Torrecillas

diumenge, 10 d’agost del 2008

LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ




LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ




La negra nit crema
l'ahir i el demà
i la joia centra
llunes, sols i espais.

És ara que es lleva
el goig d'estimar.

Sucós com un préssec
el teu sexe bla
i olorós el ventre
llessamins enllà.

És ara que es lleva
el goig d'estimar.

La negra nit crema
l'ahir i el demà,
i plouen estrelles
a dalt del terrat.

És ara que es lleva
el goig d'estimar.



Jordi Enjuanes-Mas

dijous, 7 d’agost del 2008

EL PA DE DEMÀ





EL PA DE DEMÀ




“En l’Evangeli anomenat segons els Hebreus, en comptes de pa supersubstancial (necessari per a viure) hi he trobat mahar, que vol dir de demà, de manera que el sentit és: El nostre pa de demà, és a dir, futur, dóna’ns-el avui.”

Sant Jeroni, In Matthaeum,I, 6,11: PL 26,44C-D



Tot és regal i és rica cada estona
viscuda intensament: l’aura frescal
que, enmig de la calor ve i m’acarona
com la mà de la dona, tan bogal

en manyagues carícies, que em dóna
tot el millor que té quan i com cal.
Tot és do fugisser, com papallona
vestida amb vius colors i aire nimfal

que ve i que va com dansant de puntetes
sobre les flors que enjoien el jardí
i, ignorant el demà, mostren coquetes

llur esplendor reial. Sols prec per mi
que Déu em doni avui a mans repletes
el meu pa de demà ara i aquí.



Jordi Enjuanes-Mas




Pintura: Dalí, Pa i raïm

diumenge, 3 d’agost del 2008

UNA PETITA MÚSICA





UNA PETITA MÚSICA


A l’amic periodista Manuel Pérez i Muñoz*


Una petita música ressona
des d’anit al meu cor fet tornaveu
de la veu de l’amic que amb mi es consona
tan subtilment que es fa la meva veu.

No l’uníson, sinó l’acord que sona
harmoniós perquè els dos cors d’on beu
tenen un dring tan pur que no dissona,
ans s’enriqueix d’un broll de doble deu.

Manuel, amic meu, ah quina enveja
em fa el teu verb madur i tan fresc encara
que, elegant i vital, joiós rambleja

amb el to ardent del foc d’una alimara!
I mal que sols la lletra és qui ens franqueja,
d’ànima ens coneixem, si no de cara.

Jordi Enjuanes-Mas



* que m’ha dedicat un deliciós escrit en el seu bloc L’Epistolari Blau que us recomano

http://lepistolariblau.blogspot.com/2008/08/epstola-de-la-msica-que-ens-queda.html