dimecres, 18 de febrer del 2009

RUTA DE LA SEDA





RUTA DE LA SEDA



En un país de til·la i camamil·la
i mil herbetes on posar la fe
per a una vida sana i més tranquil·la,
ara de cop he descobert el te.

I la meva fermança ara vacil·la
—i no sé encara massa bé el perquè—
quan flairosa la màquina m’estil·la,
exquisida, una tassa de cafè.

Perquè amb el te ja cap indret se’m veda:
per caravanserralls de mil camins
i romàntics mercats on la moneda

circula compartint els tes més fins
me’n vaig, seguint la ruta de la seda,
als més remots països i confins.



Jordi Enjuanes-Mas





dimarts, 17 de febrer del 2009

Cant Espiritual

Si te'l vols baixar i veure'l amb música, clica aquí:

dilluns, 9 de febrer del 2009

SOBRE EL TEU PIT OBLIDO TOT CONSIR





SOBRE EL TEU PIT OBLIDO TOT CONSIR



Dejando mi cuidado.
Juan de Yepes



Sobre el teu pit oblido tot consir
i esdevé etern el temps fugaç que juga
tant a favor que em dóna un nou respir
revifant l’esperança benastruga.

Tot es capgira i, acceptant el gir,
m’escalfa el teu amor quan, fredeluga,
la tarda estripa el cel i el meu respir
s’omple de llum fent lluny tota marfuga.

Lluny són les caminades i els camins,
les marrades seguint tantes dreceres,
la incertesa encerclada en mil confins.

Finides són, tardanes, les esperes:
el teu amor, peixent-me cor endins,
fa que els meus somnis siguin tots de veres.



Jordi Enjuanes-Mas


Pintura d'Egon Eschiele, Abraçada.

dissabte, 7 de febrer del 2009

PLOR





PLOR



A voltes ploro. I ploro d’amagat.
De por, potser. O a voltes d’impotència.
O en altres hores en un pur esclat
del goig que transcendeix tota ciència.

A voltes, en la lluita i el combat,
cada llàgrima és llum i transparència
que sobreïx del cor i de l’embat
de l’univers en plena eflorescència.

A voltes ploro. I beneeixo el plor
que el cor m’esponja mal si dol i plora,
i em fa sentir més home i ser més bo.

Cada llàgrima em fa sentir devora
dels que, mal no saber-les com un do,
són com jo benaurats ben abans d’hora.


Jordi Enjuanes-Mas


Pintura: Botero, Dona plorant

dijous, 5 de febrer del 2009

RECORDS





RECORDS



Donde habite el olvido,
En los vastos jardines sin aurora.
Luís Cernuda

Donde habite el olvido,
allí estará mi tumba.
G. A. Bécquer, Rima LXVI



Que no m’oblidi mai del paradís de la infantesa,
del paradís perdut que serva en mi el record:
no hi ha pitjor destí que viure en l’orfenesa
de somnis i records, i no hi ha millor sort

que mantenir ben viva i clara la certesa
que allò que el record salva és l’únic ver tresor
que posseïm; la resta és buit i és incertesa
barca perduda lluny, enllà d’enllà del port.

Que no m’oblidi mai del que el meu pit estima
de tot allò que un jorn amb el cor he estimat,
que quan arribi un jorn a la més alta cima

i m’envoli a l’endalt, m’endugui d’un braçat
el paradís dels somnis i aquí, posats en rima,
per mi testimoniïn tota l’eternitat!



Jordi Enjuanes-Mas


Il·lustració: Mar Chagall, Adam i Eva expulsats del Paradís

Cant a Piedad

Pots baixar-te la presentació des d'aquest enllaç:

dimecres, 4 de febrer del 2009

Y DEJÉME





Y DEJÉME



Cesó todo y dejéme
Sant Joan de la Creu



Fugint de mi,
seguint ermassos,
las del camí,
las dels meus passos,

m’abandoní,
els membres lassos,
en el coixí
bla dels teus braços.

L’enllà ja lluny,
l’ara aquí em lliga,

i tost s’esmuny
tota fatiga:

l’amor que ens juny
joiós m’abriga.


Jordi Enjuanes-Mas


Il·lustració: Tercer dia

dimarts, 3 de febrer del 2009

ROSASSES





ROSASSES



Oh meravella, la claror: combat
i joc, geometria,
matemàtica pura en pur esclat
de la bellesa de la llum del dia!

Oh com encara embadalit
contemplo, a Chartres, el misteri
que, travessant parets, vers l’infinit
acolorit i eteri
em xucla els ulls i em fibla l’esperit!

Oh bell miracle de la Candelera,
a Palma, el joc de llum immensament precís,
conjunció feliç
que és i serà per sempre tal com era
aquella llum primera
del primer jorn, i encís
de l’home descobrint el paradís!

Oh la claror que amara,
immensa, l’univers sense confins
i enjoia el nostre viure endefora i endins
si al fons del cor encara
guardem intacte el brill
i, rosassa infinita, ens traspua en l’espill
dels ulls i de la cara.



Jordi Enjuanes-Mas


Foto:
Darrera de la Façana de Ponent, la Seu, Palma
Cada dia 2 de febrer (festa de la Mare de Déu del Candeler, la Candelera) i 11 de novembre es produeix un miracle geomètric a la Seu de Palma.
A les 9:00 del matí de dia 2/2 i a les 8:30 del matí de dia 11/11, una de les majors rosasses de les catedrals gòtiques del món (11.5 metres de diàmetre), es projecta sobre el Portal Major, de manera que durant uns breus segons es posiciona davall la rosassa del Portal Major, formant una doble rosassa.
Fins aquí, la proesa és considerable, però el més espectacular és observar el punt blanc del centre de la projecció. D’on prové? Sembla que no pot venir de la rosassa major, perquè, com es pot observar, al centre no hi ha cap vidre blanc circular (de fet, està formada per triangles equilàters, i al centre hi ha els vèrtexos de sis d’ells):



Una manera seria que provingués d’una altra rosassa, la Reina dels Àngels, oberta pel magnífic arquitecte (i per molts també geòmetra) Antoni Gaudí, a la seva restauració i decoració de començaments del segle XX. En aquesta rosassa utilitza una tècnica innovadora: utilitza tres vidres diferents per donar els colors (tricromia) i un altre per matisar els colors.



Però segur? Observem de més aprop la rosassa gran:




Sí! Té un petit punt blanc! Està foradada! Fet a posta? Segons sé la rossassa es va haver de reconstruir després de la Guerra Civil. Potser pensaren en aquest punt?



Pareix que així queda resolt un petit problema. A més, la projecció d’aquest punt central no és exactament al centre.
Sigui com sigui, un espectacle indescriptible, que es vé produint des del segle XVII.
Si voleu saber més, podeu llegir aquest article de
La Secta de la Candelera, interessantíssim.


Article de la
SOCIETAT BALEAR DE MATEMÀTIQUES

dilluns, 2 de febrer del 2009

LA CANDELERA





LA CANDELERA




La Candelera plora i riu:
el fred és fora o lluny l’estiu?
La Candelera riu i plora:
el fred és viu o l’hivern fora?

O bé serà tot a l’ensems
i acabi boig l’home del temps?



Jordi Enjuanes-Mas



Ninot de Pilarin Bayès