divendres, 30 de gener de 2009

MARTINA






MARTINA



a Martina Vaquer i Arumí
en el dia del seu sant.


Al teu bressol
ets poesia,
talment el sol
que enjoia el dia.

I al teu redol
l’amor congria
el gira-sol
de l’alegria.

Un pur encís
se t’endevina
en el somrís

i els ulls de nina!
Oh el vers feliç
que ets tu, Martina!



Jordi Enjuanes-Mas




Il·lustració: Jaume Rovira. Disseny Pol Rovira

CESÓ TODO





CESÓ TODO



Quedéme y olvidéme,
el rostro recliné sobre el amado,
cesó todo, y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado.

Sant Joan de la Creu


Tot emmudeix, tot es silenci
ple de la joia que tu em dons
com si de nou tot recomenci
en el meu cor i al fons del fons

del pou on neix nova la vida.
I em sento nu en un paradís
on a l’amor tot em convida
i on res no és frèvol ni estantís.

En el silenci m’endevines
i jo endevino, eixint de mi
com m’arrabasses i em fascines
amb la dolcesa del teu si.

I, cessant tot, sense cap nosa
en tu el meu cor tranquil reposa.


Jordi Enjuanes-Mas


Il·lustració: El primer dia

dilluns, 26 de gener de 2009

CANT ESPIRITUAL





CANT ESPIRITUAL



Del fons del cor vaig encercant-te,
oh el sense rostre i sense nom,
amor que el cel i l’estelada aguanta
i ets el meu què i el meu perquè i el com,
aigua que al cor em brolla i que de nou m’infanta.

Tot en mi et crida i tot t’anhela,
sóc pur enyor i desig pur,
oh inconegut a qui l’aspra nit cela,
rostre introbable enllà d’un camí obscur
que a voltes no la joia, sinó el dolor ens revela!

Si ets llum, per què em cega la fosca
quan el desig de tu em consum?
I si ets vida, per què la mort enfosca
el deler per la vida i per la llum,
i espera el seu moment celada en l’entrefosca?

Tot el meu ser de tu és fretura:
ah si et dolguessis del meu plor
i allunyessis de mi tota paüra!
Oh si en la nit, amorosint el so,
la teva veu guarís dins meu tota malura!

Oh si de cop la nit trencant-se,
naixessis, sol a l’horitzó,
i tot, de nou, em mi fos alegrança
i el meu pit reflorís amb la naixó
del teu amor que mai d’estimar-me no es cansa!

Tot i que et cerco, et sé dolç hoste
i ets el meu jo i jo el teu tu
i el meu viure en el teu sento que brosta
i el teu amor amb un braçat em duu
a la claror del jorn lluny d’on el sol va a posta.

Essent per mi força i defensa,
que el teu amor em sigui aval
que em faci ardit davant tota dolença
i, alliberant-me de tot mal,
allunyi de mi el jorn d’una major naixença.

Sobre el teu si ple de dolcesa
deixa’m que dormi reclinat,
que el teu amor m’abrigui en la nuesa
i la joia il·lumini el meu combat
al fons del fons del cor com una llàntia encesa.



Jordi Enjuanes-Mas


Il·lustració: William Blake, Unió de cos i ànima

dilluns, 19 de gener de 2009

EL METGE






EL METGE



Malalte fo l’amic per amar, e entra’l veer un metge qui muntiplicà ses llangors e sos pensaments; e sanat fo l’amic en aquella hora.

Ramon Llull, Llibre d’amic e amat


Al Dr. Ferran Losa Gaspà



Ja no amb llangors i pensaments,
per guarir el càncer que m’assetja
amb un somriure em cura el metge
i és el millor dels tractaments.

Quan ve que em mira i que es remira
els meus papers amb ull expert
i en el seu rostre tost s’albira
franc i diàfan i despert,

sol que despunta, un bell somriure,
ah com rebrolla l’aiguaneix
fecund i fèrtil d’un nou viure
que al fons del cor joiós em neix!

I dic a tots i ho dic tothora
que sanat fui en aquella hora.


Jordi Enjuanes-Mas






Il·lustració: estàtua del déu Escolapi d’Empúries

FRATERNÀLIA




FRATERNÀLIA



A la meva germana



És hora que desem ja, germaneta,
les nines i firetes. Que llunyà
l’encant de la infantesa, i que afaneta
el temps que allò que ens pren no ho deixa anar!

Ah, aquell estiu viscut a la Llitera
com un oasi que conservo al cor,
damunt del trill el giravolt de l’era
que torna i em retorna en el record!

Llefuc i escanyolit, tímid com era,
tu em duies de la mà, germana gran,
vers la vida manyaga i juganera.

Al vell altell del somni anem guardant
enyors, fets cendres i fermats enrere,
d’un món i un temps que no retornaran.



Jordi Enjuanes-Mas


diumenge, 18 de gener de 2009

LA SAL


LA SAL



Vàrem comprar sal MALSON
que algú ens havia recomanat.
Una sal especial,
fabricada molt especialment.

Amb forma de cristalls
molt semblants als de la nitro,
quan la poses a l’amanida
esclata fent un







dins de la boca.
Hem intentat provar-la
en un plat d'escarola.
Però al final no hem gosat.

Potser sí que sigui agradable.
Però qui ens assegura
que no pugui causar
un dany irreparable
a la dentadura?


Jordi Enjuanes-Mas

divendres, 16 de gener de 2009

REPTE





REPTE



Tot es desfà —i mai no és hora
d’endevinar què som ni què serem.
Sols el passat és cert, però el prenem
tan fort entre les mans que, emmusteït s’esflora.

Queda el record —com un ocell que es posa,
únic vivent d’un món colgat de neu,
damunt d’un branquilló— i el seu pas breu
revifa sentiments que el cor ja obrir no gosa.

Tot es desfà i ens cal pagar-ne el preu.
A escac i mat reptat davant la taula,
em cal jugar-m’ho tot a la paraula
per salvar del naufragi cor i veu.



Jordi Enjuanes-Mas

dijous, 15 de gener de 2009

MÚSICA DE VIATGE





MÚSICA DE VIATGE



ADAGIO

Si en tu reclino
el rostre res no frisa,
ans tot s’advera
càntic nat del silenci,
joia callada i mansa.


VIVACE

Ah, donaria
tota la joia avara
que el cor anhela
per la pau dels teus braços
i el bleix del teu silenci!


ADAGIO MA NON TANTO

Camino a cegues
pels laberints del somni
balb, papallona
encegada que es llença
vers el foc que l’encega.


ALLA BREVE

Oh foc, arbora’m!
Oh vida, cal que et cremi
per la bellesa
esclatant de la flama,
instant fugaç de joia!


ANDANTE

Foll que et pots creure
mentida la sendera
fugint la posta
quan tots els ocells xisclen
el més pur dels seus càntics!


PRESTO

No sé com dir-te
el que no dic i sento,
arpa eòlica
màgicament moguda
per l’amor que en tu alena.


GRAVE

Oh la bellesa
dels teus ulls que ara miren
per la finestra
la mar fugaç que passa
i el temps que no retorna!


LARGO

Em cal encara
que el doll de poesia
que al cor em brolla,
pur i clar afaiçoni
el meu cant a la vida.


ALLEGRO ASSAI

Sé com de sempre
t’he estimat i t’estimo.
No cal que et digui,
amor, que ets tu la força
que em dóna alè de viure.



Jordi Enjuanes-Mas

dimecres, 14 de gener de 2009

LA MAR





LA MAR



En una platja que s’obre gairebé a mar oberta, allà a l’Estret que separa dues mars i dos mons, vaig viure per uns instants la dura experiència de sentir que la mar m’arrabassava i se m’enduia endins. Esmaperdut i sense forces i sense saber com, vaig arribar a la platja. A voltes encara ho revisc com un malson.




Balbuç i estrany, sense guiatge
bracejo las en lluny ribatge
on l’esperança m’ha desert
i on ja l’esforç és un miratge
que al lluny es perd.

Tot és silenci que m’afona
i se m’enduu al grat de l’ona
vers la foscor de mil miralls
on ja cap llum mai no esperona
foscos coralls.

Desert el somni, tot deserta
i ja cap mot la mar desperta
per revifar el silenci avar,
oh foll voler, oh força inerta,
oh folla mar!

Ja res no em mou, ni res no alena,
ni res m’és goig ni res m’és pena
ni res al cor ja no em commou.
Fendint la mar tota cadena,
ja res no em nou.

Oh fonda nit que delejava
allà on el somni em somiava
i on el meu cor foneja endut
d’aquesta mar que a l’ona em trava
esmaperdut!



Jordi Enjuanes-Mas

dissabte, 10 de gener de 2009

CONFIDÈNCIES





CONFIDÈNCIES






Quin goig, amor, ara que a fora plou
i a casa és com un niu i som devora
l’un de l’altre, llunyà tot enrenou,
i tot desassossec fermat defora!

El teu amor m’escalfa com el brou
que amatent em prepares tan a l’hora
quan un calfred tot el meu cos somou,
i em fa costat si res de res m’acora.

Quin gust sentir-nos tots dos junts a pler
dévidant et filant* en harmonia
tot escoltant Rameau prenent un te

tan bo que més d’un rei l’envejaria,
xerrotejant dessobre no sé què
que, mal que ho recordés, no us ho diria!



Jordi Enjuanes-Mas



* debanant i filant, del cèlebre sonet de Ronsard

dijous, 8 de gener de 2009

LLUNA DE PAU




LLUNA DE PAU



Lluna de pau, fes peu a casa nostra,
no ens abandonis mai.

Maria del Mar Bonet



Ja fins escriure em fa vergonya
davant la mort dels innocents.
M’hauré tornat potser mesell
com si la mort no tingués rostre,

com si no fos la meva pell
sobre la qual la sang xarbota,
com si l’infant que ara sanglota
o que jeu mort no fos res meu?

Ah! Diguem no, que ens cal dir no
i ens cal cridar amb tota la força
unint les mans contra la por

contra la mort que se’ns imposa!
I que la lluna brilli al fons
de cada cor que pau implora.



Jordi Enjuanes-Mas

dissabte, 3 de gener de 2009

VULL ESCRIURE ARA AMB TINTES





VULL ESCRIURE ARA AMB TINTES




Vull escriure ara amb tintes de totes les albades:
amb roigs eixits del centre allà on les fondalades
recremades inertes com petges d’un sorral
desvetllen les dormides, indestriables forces;

amb ocres incansables, allà on neixen les hores,
on el silenci esborra l’esclat del jorn naixent;

amb groc intens i dúctil allà on la lluita enceta
constant el dia a dia del meu combat fidel;

amb verd suau i tendre com l’aura que respiro,
com l’alè immens que amara, recalant cor endins
tots els topants i somnis que habito i que m’habiten,
l’infinit insondable on m’afono i on visc;

i estendre a la paleta tots els blaus oceànics,
els de la nit de l’aigua mudant-se a l’horitzó
mar enllà tot fonent-se amb l’atzur que ara es lleva
en un cel de bona hora, oh llum que en mi s’encela
ressonant com un càntic tot nou que em bull a dins
i va creixent amb l’alba, amb gleves de sang nova,
amb correnties fràgils, fontanes i deus pures
que em dicten les paraules i els sons del meu sentir;

i amb blauet vull escriure, assegut a la porta
del meu poema, encara l’enyor d’altres poemes,
d’allò que el temps voldria arrabassar del cor,
d’aquell pòsit que deixa al seu pas de la bellesa
i que ressona dins de cada mot d’un càntic;

i amb un esclat de blanc impol·lut, zenital,
omplint-me a dolls l’entranya, tan pur en la nuesa
de cada mot, de cada un dels versos que em dicti,
ja negre sobre blanc, la llum queem canta al cor.

Vull escriure amb les tintes de totes les albades.

Or i lila, la tarda, pressento llunya encara...



Jordi Enjuanes-Mas

dijous, 1 de gener de 2009

BON NINOU!







BON NINOU!



No comptaré ara els anys,
sinó els dies i els mesos.

Renascut, alçaré,
com els infants, els dits
si em pregunteu: un, dos,
tres, quatre, cinc…

...............Ben tost tindré
un calendari nou
on marcaré amb colors
les joies que m’esperen.


Jordi Enjuanes-Mas


Gravat de Montserrat Josa: Al·legoria a la Mediterrània