dissabte, 27 de gener de 2007

AL MEU GOS KYON




a Dino Buzzati pel seu conte
El gos que va veure Déu


Oceà de l'amor, paradís de silenci,
misteriosa vida on el caliu el cor
encén una guspira que la tenebra venci,
farell que al lluny m'invita a l'abrigall d'un port.

Ben al fons de l'esguard, gorg d'enyors i promeses,
primavera de somnis, tardor feta record,
plenitud estival de joventuts malmeses,
hivern que presagia, deseixida, la mort.

I al bell mig tu, fidel, fidelíssim que em mires,
company de solituds, alè que en mi respires,
ull atent que no em deixa, tothora al meu costat.

Als meus peus dorms quiet i, si el demà no arriba,
o es fa enyor el passat, tu, Kyon, serves viva
la senzilla certesa de la fidelitat.


JE-M (198?)