diumenge, 11 de febrer de 2007

I. COM ALBA






Com alba que la nit del jorn destria,
sol entre nuvolades dardellant,
enmig de moixos avirams el cant
esplendorós que ens anuncia el dia,

joia que enjoia pura el breu instant
del nostre pas per la callada via
que es fon devers la posta i que desnia
deixies malvenudes a l’encant,

sal que assaona la vianda fada
que ens peix la trista vida adotzenada
que pren el seny covard per únic guia,

amb cara neta dels afaits cosmètics
que ens imposen pesats cànons estètics,
d’enuig i tedi ens salva la follia.


JE-M