Imita la tulipa, pren la copa a la mà
i, al costat d’una noia de llavis carmesins,
beu ben alegrement: el cel blau, tot girant,
d’un cop de vent sobtat se t’endurà d’aquí.
* * *
Entre la fe i la incredulitat: una alenada;
entre certesa i dubte: una alenada.
Sigues feliç en aquesta alenada present en què vius,
car la vida mateixa és aquesta alenada que passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada