divendres, 11 de maig del 2007

ULLS



A una pintura de Montserrat Gudiol




Ulls que escruteu amb serenor el pregon
silenci dels camins lla de la fosca
on, amb el dol, la soledat s’embosca.
Ulls que expresseu tot el dolor del món.

Ulls que la boira de l’enyor enfosca
quan solament el cor sap com i on
s’amaguen pit endins amors que són
secretament vivents a l’entrefosca.

Ulls que sou esgarriny, crit impotent
que el llosc color vers la nit arrossega
i, al llenç, el traç precís i ferm estén.

Ulls tan serens, quina dolor us doblega?
Oh la bondat d’uns ulls que un sentiment
de pietat al seu entorn aplega!
JE-M