dimarts, 12 de juny de 2007

NO EM PLAU AQUEST PAÍS










No em plau aquest país de plor i de plany,
de seny covard que els somnis emmanilla,
de rauxa a voltes convertida en bany
de sang i foc, de trista camarilla

de polítics avars del míser guany
d’avara povertà que ens encotilla
i ens empobreix del tot malgrat l’afany
dels brindis fets amb cava o amb montilla.

Més em plauria veure’l a cavall
d’un somni ardit alçat amb la senyera
de llibertat que canta Maragall.

Un poble que tornés a ser el que era
temps era temps, i fos per temps mirall
d’una nova i eterna primavera.





JE-M