COMIAT DE LES ORENETES
Dansaven, al jardí, les orenetes
com si ens volguessin dir l’últim adéu,
com si giravoltessin de puntetes
rendint honors de vassallatge al feu
on han viscut les seves amoretes
i on, del ràfec de casa fent manlleu,
construïren el niu, sublims paletes,
poema que del fang bellesa extreu.
Se’n van, ara que el temps s’enfredolica,
devers altres contrades d’un país
on l’hivern s’embelleix i s’aurifica
d’un sol esplendorós i un cel mai gris,
sols enyorant Vivaldi que musica,
al nostre clos, el tardorenc encís.
J. E. – M.
Dansaven, al jardí, les orenetes
com si ens volguessin dir l’últim adéu,
com si giravoltessin de puntetes
rendint honors de vassallatge al feu
on han viscut les seves amoretes
i on, del ràfec de casa fent manlleu,
construïren el niu, sublims paletes,
poema que del fang bellesa extreu.
Se’n van, ara que el temps s’enfredolica,
devers altres contrades d’un país
on l’hivern s’embelleix i s’aurifica
d’un sol esplendorós i un cel mai gris,
sols enyorant Vivaldi que musica,
al nostre clos, el tardorenc encís.
J. E. – M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada