EL FADRISTERN.CAT
No sóc hereu de casa ni pubilla
sinó del mas pairal un fadristern;
si ja malvisc, solter i estret d’armilla,
presagis ara veig d’un mal hivern.
La taula de pa sec i sucs s’abilla,
més rancis que les queres del govern,
com al celler s’agreja el vi montilla
mal trascolat aquí d’un bot extern.
I mossos nouvinguts sense art ni gana
ja diuen als de casa que ells primer,
amb mots dels ocupants de l’host forana.
Així, com pel germà que és botifler
i es ven país fent vot de fe esquerrana,
ja em sento a casa meva un foraster!
j. s. c.,
Puigcerdà, 21/VII/2007
2 comentaris:
És un poema collonut.
Felicito l'autor.
Es possible saber-ne el nom?
Es un poema extrordinari que hauria d'estar a les antologies.
Es possible saber el nom de l'autor?
Publica un comentari a l'entrada