dilluns, 8 d’octubre de 2007

VISQUEM, LÈSBIA MEVA, I ESTIMEM-NOS





VISQUEM, LÈSBIA MEVA, I ESTIMEM-NOS




Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos
i les murmuracions dels vells estrictes
reputem que no valen ni cinc cèntims.
Els dies poden néixer i poden pondre’s:
Però quan la breu llum nostrada es pongui
ens tocarà dormir una nit eterna.
Dóna’m mil besos, després cent encara,
després mil més, i una nova centena,
i encara uns altres mil i cent encara,
després, quan molts milers ens n'haurem fets,
per tal de no saber embullem-ne el compte
perquè cap envejós mal d’ull no ens doni
quan sàpiga que tants foren els besos.




© Traducció de Jordi Enjuanes-Mas