divendres, 7 de març de 2008

RAUCA LA NIT





RAUCA LA NIT



Rauca la nit més tenebrosa i bruta
des que qui rauca és cap del vell ramat
on la gent, cada cop més diminuta,
viu en més fosca cleda i llord tancat.

Tot endegant l’insult i la disputa,
ens torna a un temps que crèiem oblidat
quan el país, perdent tot nord i ruta,
en nom de Déu morí crucificat.

Brinda amb copa d’orgull i de mentida
quan a l’altar consagra el vi, i el pa
sulla amb menyspreu per tot el que té vida.

I tot cercant entre germà i germà
l’afront, i de calúmnies fent crida,
a la Cope el que Crist va fer desfà.



Jordi Enjuanes-Mas


Pintura: Caminada per la muntanya de Fernando Botero