MIRALL NEGRE
A Manel Ollé, amic poeta i crític *
Fes l’antic laberint, quin dels seus trossos
conserva encara cabdellada al fil,
la muda silueta de vells ossos
com grops deixats per la destral més vil?
Resten les traces que han deixat els cossos
perduts al fosc camí, on, peristil
sagnant, els pins guarden secrets atroços,
mirall negre d'un déu llord i incivil.
Sense pena se’n va enllà i sense glòria,
el nostre món absurd, i riu avall,
com un camí perdut, la nostra història.
I, engolint el més negre devessall,
la claveguera ens vessa a la memòria
trossos i grops i traces del mirall.
Jordi Enjuanes-Mas
* MIRALL NEGRE
1 comentari:
Molt bo. Gràcies pels teus enviaments de poemaris al correu electrònic. Jo si que els he rebut i els puc obrir bé.
Aquest poema, "Mirall negre", m'ha agradat especialment. Sembla que últimament a tothom li plau el negre.
Continua així d'inspirat.
Una abraçada.
#M#
Publica un comentari a l'entrada