dijous, 11 de setembre de 2008

VENIM DE LLUNY I ELS VENTS BUFEN ENCARA





VENIM DE LLUNY I ELS VENTS BUFEN ENCARA




Venim de lluny i els vents bufen encara
des d’un ponent que ens barra sempre el pas,
magre país, ric de somnis i escàs
de llibertat que ens torni veu i cara.

I malvivim vivint encara al ras,
cremat el vell casal i sense empara
de llei ni de senyor, i adesiara
festejant la desfeta i el fracàs.

I, lluny de ser el vell poble que retroba
en el passat llunyà força i anhel,
vivim fent joc a qui ens fa esclaus i ens roba,

i dividim les forces en duel
eixorc, on ja cap saba no renova
l’arbre pairal ferit de soca a arrel.




Jordi Enjuanes-Mas