VEREMA
És l'hora, amics, és l'hora:
entre els pàmpols, el sol fet or aflora
en els brillants gotims
sucosos dels raïms.
És l'hora, amics:
cada vinya és un cant, cada cep un poema,
reneixen vora els cups ritus antics:
és arribat el temps de la verema.
És l'hora, amics, ara i encara
de trepitjar a peu nu
la joia avara
del foc daurat que cada raïm duu.
És l'hora, amics, de beure
frescal el primer most
com un primer amor que un arreveure
s'emportarà ben tost.
És hora, amics, és hora
que alcem un got de vi:
cal pit i fora
per viure i per morir:
només l'amor fa lliure
per escollir el camí
de viure per morir
o de morir per viure.
Es l'hora, amics, és hora
que alcem un got de vi.
Jordi Enjuanes-Mas
1 comentari:
Sóc abstemi però prometo a l'autor que, en honor seu, prendré un got -almenys un dit- de vi del Bages.
Publica un comentari a l'entrada