dimarts, 28 d’octubre de 2008

ESTIMO AQUEST VELL ARBRE





ESTIMO AQUEST VELL ARBRE



Dalt de tot de la muntanya,
sol, hi ha un pi de vell brancam,
dalt de tot de la muntanya,
vencedor d’aquell rocam.
I menysprea vents i anyades:
morirà només d’un llamp.

Josep Carner


Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.


Miquel Costa i Llobera




Estimo aquest vell arbre, que ran de cingle arrela
damunt la mar que canta o bramula als seus peus
mentre, cansats ja, els braços, com suplicant, encela
fragants de les aromes dels seus més verds arreus.

Ell mai de mai no es cansa del que el seu cor anhela:
seguir ben ert la lluita de servar-se dempeus,
gelós del vol d’una àguila o el vagar d’una vela
o del vaivé de l’ona nascuda en llunyes deus.

De jorn, viu ple de joia el cant de l’ocellada
o el crit de la tempesta que el fa més fort i ardit
o el murmureig del mar que és música callada

que dringa en l’estelada bon punt que ve la nit
i un bategar d’ocells revifa la brancada
i ell sent que encara fibla l’amor dins del seu pit...


Jordi Enjuanes-Mas


Pintura: Hermen Anglada-Casamada, El Pi de Formentor

1 comentari:

Anna Enjuanes Martí ha dit...

Llegir aquest poema amb la veu de Maria del Mar Bonet de fons és tot un plaer.