divendres, 7 de novembre de 2008

BALBUCEIG





BALBUCEIG



Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare...

Salm 131


Un no sé qué que queda balbuciendo.

Sant Joan de la Creu



Com un nen a la falda de la mare
sóc ara, amor, vivint de joia ple,
sense saber ni com o bé per què
el teu faldar manyagament m’empara.

M’abandono als teus braços, forts encara,
i mauro el teu alè amb el meu alè
i, tremolant de goig, un no sé què
que queda balbejant el cor m’amara.

Quequejo com ho feia de petit
de tant com el meu cor, ple de riquesa,
no sap ni gosa dir el que no és per dit.

Balbucejo només la joia apresa
i madurada en dura i llarga nit,
captaire que la dóna amb la mà estesa.





Jordi Enjuanes Mas


Pintura: Picasso, Mare i fill

1 comentari:

Alba ha dit...

Cada poema és una meravella, tant se val el bloc! i cada bloc... els pedacets de música... les imatges...
És una plaer anar-los contemplant.
Et seguiré.

abohigas@xtec.cat
(Alba)