dimecres, 31 de desembre de 2008

OLVIDÉME





OLVIDÉME



Quedéme y olvidéme
Sant Joan de la Creu



a Piedad


Es va allunyant la fosca nit
i ja un nou viure en mi s’advera:
l’hivern de cop és primavera
i la tardor es fon en l’oblit.

Tot el que és vell resta ja enrere
i un càntic nou neix del meu pit,
amor tan meu, tan infinit,
que tot ho creu i tot ho espera.

Com un infant que rep el deix
que l’afaiçona, de la mare
que manyagosa i tendra el peix,

tu ets per a mi recer i empara
i, bleixant sols amb el teu bleix,
tot el meu ser de goig s’amara.



Jordi Enjuanes-Mas




Gravat de Montserrat Josa, Observant