dilluns, 26 de gener de 2009

CANT ESPIRITUAL





CANT ESPIRITUAL



Del fons del cor vaig encercant-te,
oh el sense rostre i sense nom,
amor que el cel i l’estelada aguanta
i ets el meu què i el meu perquè i el com,
aigua que al cor em brolla i que de nou m’infanta.

Tot en mi et crida i tot t’anhela,
sóc pur enyor i desig pur,
oh inconegut a qui l’aspra nit cela,
rostre introbable enllà d’un camí obscur
que a voltes no la joia, sinó el dolor ens revela!

Si ets llum, per què em cega la fosca
quan el desig de tu em consum?
I si ets vida, per què la mort enfosca
el deler per la vida i per la llum,
i espera el seu moment celada en l’entrefosca?

Tot el meu ser de tu és fretura:
ah si et dolguessis del meu plor
i allunyessis de mi tota paüra!
Oh si en la nit, amorosint el so,
la teva veu guarís dins meu tota malura!

Oh si de cop la nit trencant-se,
naixessis, sol a l’horitzó,
i tot, de nou, em mi fos alegrança
i el meu pit reflorís amb la naixó
del teu amor que mai d’estimar-me no es cansa!

Tot i que et cerco, et sé dolç hoste
i ets el meu jo i jo el teu tu
i el meu viure en el teu sento que brosta
i el teu amor amb un braçat em duu
a la claror del jorn lluny d’on el sol va a posta.

Essent per mi força i defensa,
que el teu amor em sigui aval
que em faci ardit davant tota dolença
i, alliberant-me de tot mal,
allunyi de mi el jorn d’una major naixença.

Sobre el teu si ple de dolcesa
deixa’m que dormi reclinat,
que el teu amor m’abrigui en la nuesa
i la joia il·lumini el meu combat
al fons del fons del cor com una llàntia encesa.



Jordi Enjuanes-Mas


Il·lustració: William Blake, Unió de cos i ànima