REPTE
Tot es desfà —i mai no és hora
d’endevinar què som ni què serem.
Sols el passat és cert, però el prenem
tan fort entre les mans que, emmusteït s’esflora.
Queda el record —com un ocell que es posa,
únic vivent d’un món colgat de neu,
damunt d’un branquilló— i el seu pas breu
revifa sentiments que el cor ja obrir no gosa.
Tot es desfà i ens cal pagar-ne el preu.
A escac i mat reptat davant la taula,
em cal jugar-m’ho tot a la paraula
per salvar del naufragi cor i veu.
Jordi Enjuanes-Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada