dissabte, 3 de gener de 2009

VULL ESCRIURE ARA AMB TINTES





VULL ESCRIURE ARA AMB TINTES




Vull escriure ara amb tintes de totes les albades:
amb roigs eixits del centre allà on les fondalades
recremades inertes com petges d’un sorral
desvetllen les dormides, indestriables forces;

amb ocres incansables, allà on neixen les hores,
on el silenci esborra l’esclat del jorn naixent;

amb groc intens i dúctil allà on la lluita enceta
constant el dia a dia del meu combat fidel;

amb verd suau i tendre com l’aura que respiro,
com l’alè immens que amara, recalant cor endins
tots els topants i somnis que habito i que m’habiten,
l’infinit insondable on m’afono i on visc;

i estendre a la paleta tots els blaus oceànics,
els de la nit de l’aigua mudant-se a l’horitzó
mar enllà tot fonent-se amb l’atzur que ara es lleva
en un cel de bona hora, oh llum que en mi s’encela
ressonant com un càntic tot nou que em bull a dins
i va creixent amb l’alba, amb gleves de sang nova,
amb correnties fràgils, fontanes i deus pures
que em dicten les paraules i els sons del meu sentir;

i amb blauet vull escriure, assegut a la porta
del meu poema, encara l’enyor d’altres poemes,
d’allò que el temps voldria arrabassar del cor,
d’aquell pòsit que deixa al seu pas de la bellesa
i que ressona dins de cada mot d’un càntic;

i amb un esclat de blanc impol·lut, zenital,
omplint-me a dolls l’entranya, tan pur en la nuesa
de cada mot, de cada un dels versos que em dicti,
ja negre sobre blanc, la llum queem canta al cor.

Vull escriure amb les tintes de totes les albades.

Or i lila, la tarda, pressento llunya encara...



Jordi Enjuanes-Mas