Sóc marxant de paper vell
malaltís de fullaraca
que se m’arrapa a la pell.
Sense un ral a la butxaca,
regiro el fons del calaix
o escorcollo la petaca
per si un vers hi troba encaix:
ni un mal tret de vers ni rima
duc al revellit carcaix,
musc l’art i el joc de l’esgrima.
Qui fos Cyrano, per cas,
que tan destrament arrima
tant l’espasa com el nas,
la burla, l’amor, la brega
amb floret i mot sagaç
i el més fort i llest doblega,
i al balbuç enamorat
que a cada mot empassega
dicta el vers tan ben faixat
que en la guerra més antiga
encaixa l’escac i mat.
Llauro en va la meva artiga
i espera en va el blanc paper
el vers que a perfer-se triga.
Si bé el pare m’aprengué
el vell art de la xapeta,
ja l’oblit se l’endugué.
Poeta de feina neta,
Verdaguer em dóna lliçó:
que llauro com un poeta
i escric com un llaurador.
J. E.-M.
23 de novembre de 2006
malaltís de fullaraca
que se m’arrapa a la pell.
Sense un ral a la butxaca,
regiro el fons del calaix
o escorcollo la petaca
per si un vers hi troba encaix:
ni un mal tret de vers ni rima
duc al revellit carcaix,
musc l’art i el joc de l’esgrima.
Qui fos Cyrano, per cas,
que tan destrament arrima
tant l’espasa com el nas,
la burla, l’amor, la brega
amb floret i mot sagaç
i el més fort i llest doblega,
i al balbuç enamorat
que a cada mot empassega
dicta el vers tan ben faixat
que en la guerra més antiga
encaixa l’escac i mat.
Llauro en va la meva artiga
i espera en va el blanc paper
el vers que a perfer-se triga.
Si bé el pare m’aprengué
el vell art de la xapeta,
ja l’oblit se l’endugué.
Poeta de feina neta,
Verdaguer em dóna lliçó:
que llauro com un poeta
i escric com un llaurador.
J. E.-M.
23 de novembre de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada