VEVEY

Densa boira, la tarda i el llac atrapant cignes
en el mirall opac de les aigües quietes,
cavallets enllorats -infantesa llunyana-
com un cor presoner giravoltant inútil
en tocoms desapresos on el record es balma
desxifrant primaveres de sentides i tactes,
tremolant de desig la nuesa dels cossos,
la teva sina blana i el verd i el blau i l’hora
immensament tranquil·la i el flanc de la muntanya
eterna que segella l’instant que ens feia creure
immortals com els déus d’un paradís de gespes
i somnis i certeses lla d’enllà de silencis
que només sap el cor ara que passa a passa
la vila ens obre pas per carrerons i places
entelats de boirines i, lluny de la brocanta,
davant la muda rada, lla d’enllà Eminescu,
poeta amic, i encara, tan solitari i tendre,
el vell Chaplin dictant-nos fineses a l’orella
i els cavallets de sempre giravoltant sense esma
amors anhels i veles en íntima escomesa.

J.E.-M.