DAVANT D'UN GOT DE VI
Si us plau, amics, no menyspreeu la copa!
El vent primaveral ve somrient.
Com vells amics, pruners i presseguers
Vessant de flors ens fan com de corona.
Canten gais oriols en la boscúria;
La lluna brilla dins el beire d'or.
Érem joves ahir, la pell en flor.
Ara en els blancs cabells el temps fulgura.
La bardissa envaeix el vell palau,
Són pastura dels cérvols les terrasses.
Les portes de les sales i les cambres
tanquen muntanyes de polsegueram!
Per què aquest licor, doncs, refusar?
Els homes ja passats, on són qui ho sap?
LIBACIO SOLITARIA AL CLAR DE LA LLUNA
Entre les flors un got de vi:
Bec solitari sense un amic.
Alçant la copa, convido el clar de lluna;
La meva ombra davant meu: heus ací que ja som tres.
La lluna, ai las, no en sap, de beure
I l'ombra en va em segueix el pas.
Companyes d'un instant, oh lluna i ombra!
Amb joguineigs joiosos festegem que és primavera!
Quan canto, la lluna indolent badoca;
Quan danso, la meva ombra esgarriada es deforma.
Tant que estiguem desvetllats, junts alegrem-nos;
I, un cop atesa l'embriaguesa, que cadascú se'n vagi.
Que duri eternament la nostra relació sense ànima:
Retrobem-nos a la llunyana Via Làctia.
Li Po
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada