dilluns, 1 de gener del 2007

LA TARDA









Sempre la tarda sigui
sempre com ara sempre.
El sol, gos manyagós, acaricia
lla d’enllà el bru relleix de les carenes
i ressegueix les corbes del teu cos.
Sóc amb tu fos en tu:
no calen mots per dir-te com t’estimo,
com m’embriaguen encara els teus cabells,
com el silenci m’és música callada,
com et sé el gest
i sé allò que penses i el que sents,
com la joia s’estoja en l’entranya més íntima,
vi generós que va envellint
en quietuds fecundes del celler,
caliu colgat que revifa la tarda
que, amb pas calmós, s’allunya a l’horitzó.
De bells ors vells encesa, assossegada
sempre la tarda sigui
sempre com ara sempre


JE-M

1 comentari:

montserrat altarriba ha dit...

Bona tarda Jordi. M'he llegit amb fruïció els teus poemes "LA TARDA" i "SOTA EL PONT BAIXA EL RIU", et felicito, són d'una sensibilitat extrema i d'una gran riquesa de llenguatge.