dilluns, 12 de febrer de 2007

MODEL



A Nathalie Aubert,
filla estimada
que ha inspirat tant la pintura com el poema




Serà el model o, tanmateix, l’artista
qui infon la llum, de carn o pensament,
que arbora el cor, davallant de la vista,
i fon l’eternitat amb el present?

Serà l’amor, de la raó alquimista
o la raó, on l’amor té el fonament
o bé el sentit, sobirà absolutista
o el cor que sent ben lliure allò que sent?

Seran els tons blavosos, que la vida
demanen com l’albada crida el sol,
com l’amor, incurable en la ferida,

necessita els sentits al seu redol?
Serà la meva amor ja pressentida
en el traç recordat de Gudiol?
JE-M